A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

apoplessía , nf Sinònimos e contràrios acidente, guta.

apopléticu , agt Definitzione chi pertocat s'apoplessia, sa guta.

apoporàda , nf Definitzione genia de budhidore chi benit a totu sa carena, fintzes su si fàere orrúbios orrúbios in cara Sinònimos e contràrios frachesa 1 Frases mi at bénnidu un'apoporada de caldu (G.Fiori).

apopulàre , vrb Definitzione abbitare su logu cun gente Frases fadas e ammuntadores apopulaiant e baldiaiant totu cussos logos Tradutziones Frantzesu peupler Ingresu to populate Ispagnolu poblar Italianu popolare Tedescu bevölkern.

aporàda , nf Definitzione su aporare Ètimu srd.

aporàdu , pps, agt Definitzione de aporare / a. che carrabbusu chi at pérdiu sa botza = si narat a befe a chie si mustrat aporadu pro nudha, chentza bisonzu Sinònimos e contràrios acoradu, atribbuladu, contribbuladu, iscoradu, iscoridu Tradutziones Frantzesu affligé, tourmenté Ingresu afflicted Ispagnolu afligido Italianu afflitto, angustiato Tedescu traurig, betrübt.

aporàre , vrb Definitzione su si pigare dispraxere, èssere dispràxios, tristos, pònnere isporu, isarcu, fàere a tímere Sinònimos e contràrios agiorrare Frases su ràngulu ndh'etesi dai tronu e su chi aporat s'ànimu aorcadu ◊ pastores e massajos aporados nues de abba chircant sempre in chelu (G.Ruju) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourmenter, angoisser Ingresu to afflict Ispagnolu afligir Italianu angustiare Tedescu quälen, sich betrüben.

aporcài , vrb Definitzione interrare unu cambu, cambu o pértiga de bide chentza ndhe dha segare de su fundhu (a pértia furada) po betare arraighinas e fàere un'àteru fundhu; nau de erbas, acortzire sa terra a su fundhu po essire prus biancas (fàere a cracangiolu) Sinònimos e contràrios abbarare, parpainare Ètimu itl. apporcare Tradutziones Frantzesu provigner, marcotter Ingresu to layer Ispagnolu amugronar Italianu propagginare Tedescu absenken.

aporcài 1 , vrb Sinònimos e contràrios abbugnai, aggatare, atzumbarare.

aporcandriàda , nf Definitzione su portare o pigare su porcandria Ètimu srd.

aporcandriàre , vrb Definitzione portare su porcandria, su si pigare arrennegu, fàere murros grussos Sinònimos e contràrios abbrodhiare, acasidhare, amprudhiare, annicare, annozare, pirmare Ètimu srd.

aporcàu , pps, agt Definitzione de aporcai 1; chi est totu a giúmburos, totu prenu de giúmburos Sinònimos e contràrios abburrutonau.

aporpodhàre aplopodhàre

aporràda , nf Definitzione su aporrare Sinònimos e contràrios aporradura, aporreu Ètimu srd.

aporradúra , nf Sinònimos e contràrios aporrada Ètimu srd.

aporràre , vrb: aporreare, apurreare Definitzione fastidiare e fintzes surrare, iscúdere Sinònimos e contràrios apurrire, ifadare / matzocare Frases custu pilochedhu bullizat sa classe e aporreat sas cumpanzedhas, no lu podent prus bazulare! (M.Sedda) Ètimu spn. aporrar Tradutziones Frantzesu agacer, énerver Ingresu to vex Ispagnolu molestar Italianu infastidire Tedescu belästigen.

aporreàre aporràre

apòrrere , vrb: apòrriri, apúrriri, pòrrere* Definitzione giare calecuna cosa a unu chi si portat acanta, candho no dhue lompet a si dha pigare issu etotu / pps. apórridu, aportu, apurtu Sinònimos e contràrios aporrire Frases fàedi apòrrere sedatzadore e sedatzu po fàere sa farina!

aporrèta , nf: porreta* Definitzione arregorta de dinare o de àtera cosa chi si faet in giru po dha giare a ccn. po agiudu, ma fintzes dinare chi si giaet po àteru (es. currúmpere) Sinònimos e contràrios cuberadura, ponidura 2. ca s'aporreta como est un'isporto bivet cun nois comente a sas tassas… (G.Maicu).

aporréu , nm Definitzione su aporrare, surra de fuste o fintzes solu matana Sinònimos e contràrios aporrada, matzucada / cària, cumbata, impodha, mugna.