aporàdu , pps, agt Definitzione de aporare / a. che carrabbusu chi at pérdiu sa botza = si narat a befe a chie si mustrat aporadu pro nudha, chentza bisonzu Sinònimos e contràrios acoradu, atribbuladu, contribbuladu, iscoradu, iscoridu Tradutziones Frantzesu affligé, tourmenté Ingresu afflicted Ispagnolu afligido Italianu afflitto, angustiato Tedescu traurig, betrübt.

trarchía , nf: traschia, trascia, tríschia Definitzione tempus malu meda, de abba forte, sighia, tragonaja de abba, nie, bentu totu impare; fintzes dannu, dirgràtzia, malasorte / ite traschia! = ita dannu! Sinònimos e contràrios istrachia, librina, strasura / desacatu, digràtzia Frases fit una die de iberru, s'àghera ingrisada prena de nues nighedhas pariat chi depiat iscadenare una traschia mala ◊ daghi isvanint sas últimas trascias de s'ierru, su sole mandhat piús calorias ◊ at afrontadu dogni trascia: ràndhine, abba, astrau, bedhia, nie russu, bentu ◊ est note de traschia: ruzidendhe múilat su bentu chi paret passendhe traigolzos ◊ sas tríschias de abba pariant cànnaos a pennuleri dae sas nughes de bambaghe (A.Pau) 2. bisonzat a parare fronte a totu sas traschias chi benint! ◊ li at arrivatu una tríschia de corfos de ramu, ispuntatas de pede e istuturratas ◊ fizu de mama ditzosa, de babbu s'allegria, mai ti lompat dannu, mai tenzas traschia! ◊ tue ses luna in sa traschia! Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. thrascias Tradutziones Frantzesu tempête, tourmente Ingresu storm (snow) Ispagnolu tormenta, vendaval Italianu bufèra, tempèsta, torménta Tedescu Sturm.

tribbulàdu , pps, agt, nm: atribbuladu, tribbuliau Definitzione de tribbulare; chi o chie istat male, patindho, passandho vida mala de trebballu meda e de suferéntzia Sinònimos e contràrios patidore, suferente, tribbuleri 2. dogni ómine tribbuladu agatet paghe ◊ amparade in s'últim'ora dogni ànima tribbulada! ◊ ses discantzu e reposu de s'ànima tribbuliara ◊ ant afrontadu sos tribàglios de sa vida tribbulada ◊ Deus est s'amigu de is tribbuliaus Tradutziones Frantzesu tourmenté, mal en point Ingresu ill-treated, tormented Ispagnolu atormentado, agotado Italianu tormentato, strapazzato Tedescu gequält.

«« Torra a chircare