A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

antedhàre , vrb Definitzione pònnere s'antedha a un'animale Sinònimos e contràrios afarditare Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.

Antédhu , nm Definitzione númene de ómine.

àntela , nf Definitzione pinzos de pònnere ananti acapiau in chintzu Sinònimos e contràrios antaledha, fadreta, falda, frandha, saúciu Frases s'isposa est in àntela e zustillu Terminologia iscientìfica bst Ètimu ltn. antela.

antelèdha antalèdha

antemuràle , nm Definitzione ispétzia de reparu, òpera de arrefortzu Tradutziones Frantzesu antémural, fortification Ingresu defence wall Ispagnolu antemural Italianu antemurale Tedescu Vormauer.

antèna , nf: intena Definitzione genia de umore, de mota segundhu de su mamentu, de comente unu si agatat Sinònimos e contràrios ispéssia 1, mota Frases est in antena giusta ◊ no dhu circhis: oi tenit antena mala! ◊ labadha, o prangendu o arriendu: gei tenis un'antena!… Tradutziones Frantzesu humeur Ingresu mood Ispagnolu disposición, humor Italianu disposizióne d'ànimo, umóre Tedescu Gemütsverfassung, Laune.

antènna , nf Definitzione genia de aparíciu chi si parat po arregòllere o mandhare is singiales o undhas de is arràdios e televisiones (sonos e figuras); in d-unos cantu animales, una genia de arremu (nau in srd. corru) po si acatare de is cosas Sinònimos e contràrios intinna 1 Frases in cada monte agatas un'antenna chi retzit e mandhat milli undhas Tradutziones Frantzesu antenne Ingresu aerial Ispagnolu antena Italianu anténna Tedescu Antenne.

antepassàdos, antepassàus , nm pl: antipassados, antipassaus Definitzione is mannos de s'antigóriu, de is tempos passaos, ma fintzes solu is mortos Frases su nannai prus mannu de totu is antipassaus mius fuat unu certu Impera Ètimu spn. antepasados Tradutziones Frantzesu ancêtres Ingresu ancetors Ispagnolu antepasado Italianu antenati, proavi Tedescu Ahnen.

anteríle antalíre

Antèro , nm Definitzione númene de ómine.

ànteru àntaru

àntes , prep: antis Sinònimos e contràrios prima Frases antes de si fàchere iscuru su chelu fint dormendhe ◊ antis de rúghere mortu, cherrer dia chi sa voche mea de s'universu tochet donni vena chi si nutrit de amore e libbertade (T.Cherchi) Ètimu ltn. ante Tradutziones Frantzesu avant Ingresu before Ispagnolu antes Italianu prima Tedescu vorher.

antiàda alciàda

antiànnu , avb: antziannu Definitzione como duos annos, s'annu innanti de s'úrtimu annu passau Terminologia iscientìfica tpc Ètimu ltn. anteannum Tradutziones Frantzesu il y a deux ans Ingresu two years ago Ispagnolu hace dos años, anteantaño Italianu due anni fa Tedescu vor zwei Jahren.

antiàre alciàre

àntias ànsa 2

antibbióticu , agt, nm Definitzione chi o cosa (es. meighina) chi bochit organísimos bios, prus che àteru is batérios o àtera genia de organísimos chi batint maladias.

antibbisàju , nm Definitzione mannu chi benit innanti de su bisaju, su babbu de su bisaju Sinònimos e contràrios trisaju Tradutziones Frantzesu trisaïeul Ingresu great-great-grandfather Ispagnolu tatarabuelo Italianu trisàvolo Tedescu Ururgroßvater.

antibétus , nm Definitzione muru, barandíglia o àteru ue faet a s'incarare chentza che orrúere, chi badrat su petus in su sensu chi faet a si acostire chentz'arriscu Sinònimos e contràrios balaustrera Tradutziones Frantzesu garde-fou Ingresu parapet Ispagnolu parapeto, baranda Italianu parapètto Tedescu Geländer.

antibitzàre antebitzàre