annicàre , vrb Definitzione essire de malumore, tristos, sérios, unu pagu oféndhios Sinònimos e contràrios abbrodhiare, abbudhai, aconchedhare, amprudhiare, annichidai, annozare, atrafudhai, imbromare, ingromorare, pirmare, pudhare 1 | ctr. allegrare, prexai Frases proite no ti annicas e ti alteras candho bestint sa sarda poesia fatendhe a su limbazu violeras? (P.Casu)◊ si est annicadu cun megus ca li apo nadu chi no lu cherzo! Tradutziones Frantzesu bouder, mettre de mauvaise humeur Ingresu to put in a bad mood Ispagnolu amostazar Italianu imbronciare, métter di malumóre Tedescu schmollen, verstimmen.

annícu , nm Definitzione su èssere tristos, pirmaos, oféndhios Sinònimos e contràrios annéulu, triltura | ctr. allegria, cuntentesa, prégiu Frases s'annicu mannu chi l'intreit ora pr'ora li fateit ismentigare su rispetu ◊ sighis cun annicu chentz'alligu de sa preneta, chentza perunu aficu ◊ agiummai ti si paret s'annicu, pischendhe chena piscare nudha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tristesse, mauvaise humeur Ingresu sadness, bad mood Ispagnolu tristeza, mal humor Italianu tristézza, malumóre Tedescu Traurigkeit, schlechte Laune.

antèna , nf: intena Definitzione genia de umore, de mota segundhu de su mamentu, de comente unu si agatat Sinònimos e contràrios ispéssia 1, mota Frases est in antena giusta ◊ no dhu circhis: oi tenit antena mala! ◊ labadha, o prangendu o arriendu: gei tenis un'antena!… Tradutziones Frantzesu humeur Ingresu mood Ispagnolu disposición, humor Italianu disposizióne d'ànimo, umóre Tedescu Gemütsverfassung, Laune.

bonumòre , nm Definitzione mota, ispétzia bona, candho unu est alligru Sinònimos e contràrios ganaona Frases oe est de bonumore e cheret brullare ◊ est unu de bonumore, sempre cun su risu in laras Tradutziones Frantzesu bonne humeur Ingresu good humour Ispagnolu buen humor Italianu buonumóre Tedescu gute Laune.

ganaòna , nf Definitzione gana bona, su istare bene, su èssere alligros, de bona ispétzia Sinònimos e contràrios bonumore, cuntentesa, prégiu | ctr. tristura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bonne humeur Ingresu good humour Ispagnolu buen humor Italianu buonumóre Tedescu gute Laune, Heiterkeit.

ispéssia 1 , nf: ispétzia 1, spécia Definitzione umore o temperamentu de s'ànimu segundu de su momentu, de comente si agatat, unu Sinònimos e contràrios antena, mota Maneras de nàrrere csn: èssere de mala i. = in muta mala, chi no est tantu allegru, chi no at gana; èssere de mal'ispétzia (de naturale) = de mala uta, de mala manera, de malu grabbu; tènnere, no tènnere ispétzia = àere, no àere gana (fintzas de carchi cosa, disizu); ne fúrriat s'ispétzia = ndhe fúrriat su grusàriu, ndi passat totu sa gana Frases candho no bido sa preséntzia tua mai ispéssia bona tenzo ◊ est tristu e chene prus ispétzia de nudha ◊ donzunu tenet s'ispétzia ◊ si li curret ispétzia bona, za l’ischit a fàghere sa cosa! ◊ no apo ispétzia de mi ndhe pesare Tradutziones Frantzesu humeur Ingresu mood Ispagnolu humor Italianu umóre Tedescu Laune.

mòta , nf: muda 1, muta Definitzione una de is maneras de istare de ànimu, candho alligros candho tristos, candho de bona gana e candho de mala gana, candho deosi candho deasi (ma fintzes cunditzione po su chi si tenet de cosa); parte de unu tempus, istagione o tempus adatu po ccn. cosa (es. po ifèrrere); parte de una cantidade prus manna; produtu chi benit in tempos diferentes (es. de una prima o de una segundha froridura) Sinònimos e contràrios antena, ispéssia 1 / pasia, tzoca Maneras de nàrrere csn: èssere in m. mala, bona = primmau, sentz'e ganas, allirgu, inganatzidu; èssere in muta de… = tènniri ganas de…; pònnere in bona muta = fàghere allegrare, a ríere, divertire; a mudas, a mutas, a muta a muta = a borta a borta, unus cantu una borta, unus cantu un'àtera, a bortas s'unu a bortas s'àteru; èssere a mutas (nadu de comente unu istat de ànimu) = a bortas allegru a bortas nono; fàghere una cosa a mutas = a pasias, in tempos o bortas diferentes; sa muta za est de!... = tanti gei fait a!…, no fait própiu! (ca s'àteru no ndhe cheret mancu s'intesa, ca no andhat bene própiu, ca si arrennegat deretu e gai) Frases fatat bundhare vidas de dogni ispéssia e figura pro muntènnere a tie in bona muta (S.Casu)◊ no mi ponzas, cantendhe, in muta mala! ◊ sa zente est allegra, in bona muta ◊ oe su pitzinnu est de muta mala: pro donzi cosa pranghet! ◊ una lughe si atzendhet chi mi ponet in muta de piantu ◊ oi mi incontras a sa mota de sufriri is befas tuas! (L.Matta)◊ s'aera est in muta de abba e de fritu 2. una muta faghent de ispias, un'àtera faghent de ambesues ◊ si bi andhas, bae un'ateruna muta! ◊ sa filla est a mota de cojai ◊ s'olia est in sa mellus mota de papai, su binu in sa mota de biri ◊ custa cosa est a sa mota zusta de ne dh'odhire ◊ una die ses, sèbera sèbera: si che passat sa muta, chircas e no ndh'agatas! 3. sa robba anzat a mutas: una sumana bi ndhe anzat vinti o trinta, un'àtera bi ndhe anzat àteras, e gai ◊ una muta de tzente fit tzucata a sa vinnenna ◊ a duos a duos si dant sa muda: treutos e giuos unu los lassat, s'àteru los leat ◊ bi at frutuàriu chi coghet a mutas 4. medas bortas sa terra l'at piena e si no fis partida a terra anzena ndhe aizis tentu àtera muta ◊ sa figu niedha faghet duas mutas: una tra làmpadas e tríulas, s'àtera in austu e cabidanni ◊ in sas mutas chi su trigu teniat bisonzu de azudu totu azuaiant 5. sa muta za est de ti nàrrere cosa: ti arrennegas deretu! ◊ sa muta za est de pònnere cussu traste a fàghere faina: no agguantat! Tradutziones Frantzesu humeur, roulement Ingresu mood, turn Ispagnolu humor, disposición de ánimo, turno Italianu umóre, disposizióne d'ànimo, turno Tedescu Laune, Zeit.

spécia , nf: (spé-ci-a) ispéssia* 1 spéssia, spétzia 1 Definitzione umore o temperamentu de s'ànimu segundu de su mamentu, de comente si agatat, unu; fintzes gana, volontade de fàere / cun bona spétzia = de bonumore Sinònimos e contràrios antena, gana, mota Frases est una poriga de dis groga e a spétzia lègia ◊ sempri brullanu, issu, sempri de bona spéssia! ◊ si dhi faint furriai sa spétzia, cussu s'inchietat, lah! ◊ arrít sempri, est sempri de bona spétzia ◊ ma it'est, de mala spétzia, oi?! 2. s'àtera noti femu arrósciu de mi girai: pagu spétzia tenemu de dormiri! ◊ chi seu de spétzia, mi ponit trint'ous fritus, mancu su fumu bit! ◊ mi benit custa spécia lègia candu seu istrantaxa… mi depu crocai! ◊ passada ti est sa spétzia maba? Tradutziones Frantzesu humeur, envie Ingresu mood Ispagnolu humor, gana Italianu umóre, vòglia Tedescu Laune, Lust.

«« Torra a chircare