A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

antalèdha, antalèna, antalène, antalèni, antalèra , nf: antaneni, antarella, antebena, anteledha Definitzione parte de unu bestimentu, su chi si ponet (prus che àteru sa fémina) ananti acapiada in chintzu (a logos po si dha betare in conca) Sinònimos e contràrios àntela, fadreta, falda, fantallicu, fascadòrgia, frandha, panneananti, saúciu Terminologia iscientìfica bst Ètimu ltn. antela Tradutziones Frantzesu tablier Ingresu apron Ispagnolu delantal Italianu grembiule Tedescu Schürze.

antàli antàbi

antalíre , nm: antarile, antariri, anterile Definitzione in is aperturas (gennas), su muru a una bandha e àtera, is muros de costau de s'apertura / s'antarile de sa zanna, de sa ziminera, de su furru Sinònimos e contràrios antili, cantalire, cantargiare, cosciale, istantalire, trempai Frases su preíderu est essidu dai crésia e si est frimmadu in s'antarile de sa gianna ◊ lassàdemi a sa sola in s'antalire de s'àidu! ◊ ite li as a contare a cudha tzia chi t'isetat in s'anterile? Terminologia iscientìfica dmo Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu huisserie Ingresu jamb Ispagnolu jamba Italianu stìpite Tedescu Pfosten.

antàmas , prep: insamus Definitzione a su postu de… Sinònimos e contràrios annotamala, imbecis, mentzi, tamen* Frases antamas Deus de l'aer difesa, est matratada, oprimida e ofesa (S.Mongili).

antàna , nf Definitzione vena de abba chi essit in sa terra Sinònimos e contràrios fantana, miza, orgosa.

antanèni, antarèlla antalèdha

antaríle, antaríri antalíre

antàrticu , agt Definitzione de s'Antàrtide, chi pertocat s'Antàrtide Tradutziones Frantzesu antarctique Ingresu antarctic Ispagnolu antártico Italianu antàrtico Tedescu antarktisch.

Antàrtide , nf Definitzione su continente chi si agatat in su polu sud, totu astrau.

àntaru , agt, prn: ànteru, ànturu, antru Definitzione nau de calesiògiat cosa, chi no est custu, no est cussu, chi no est su chi seus naendho; unu tanti prus de custu, prus de su chi s'est nau, bistu, fatu e totu deasi Sinònimos e contràrios àteru* Frases faeus un'antru brínchidu agoa ◊ a unu dhi narant Franciscu, a un'antru Giuanni ◊ gira chi ti giru ndi apu agatau un'ànturu! Tradutziones Frantzesu autre Ingresu other Ispagnolu otro Italianu altro Tedescu andere.

antàrzu , nm: antazu, atazu, entazu Definitzione orrughedhu de ossu o de ferru de is sonàgias e de is campanas, apicau aintru, po dhas fàere sonare Sinònimos e contràrios arrulloni, batàgliu*, fatazu, limbassa, limbatzu, limbedha, matàgliu, pichiagiolu, trantallu Terminologia iscientìfica snl Tradutziones Frantzesu battant Ingresu clapper Ispagnolu badajo Italianu batàcchio Tedescu Glockenschwengel.

antavagiàre , vrb Sinònimos e contràrios abantai.

antavàgiu , nm: antivàgiu, antivazu Definitzione su ch'èssere antibitzau in calecuna cosa, su tènnere de prus o méngius; cosa, cabbale, badàngiu chi si ndhe tenet o bogat de una faina o àteru; cosa chi si narat de bonu de ccn. a bàntidu Sinònimos e contràrios avantàgiu, profetu, torracontu / bantaxu, bàntidu 2. cal'est s'antivàgiu chi ndh'apo àpidu pro ti àere a giuarzu? Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu avantage Ingresu advantage Ispagnolu ventaja Italianu vantàggio Tedescu Vorteil.

antàzu antàrzu

ànte ànta 2

antebèna antalèdha

antebitzàre , vrb: antibitzare, anticipai, antipitzare, antitzipare Definitzione fàere innanti, pònnere, giare o nàrrere innanti; andhare prus ainnanti de un'àteru, fàere innanti de unu tempus postu: si narat fintzes in su sensu de fàere prus de su chi andhat bene o serbit, a tropu; foedhandho de cosa po sa posidura, ispínghere o trantzire prus ainnanti Sinònimos e contràrios atzipae / isazerare | ctr. dilatai Frases mamma antebitzaiat totu sos disizos nostros ◊ mi che so antibitzadu ca tenia presse ◊ no ti che andhes antibitzadu, dae como, ca no bi at bisonzu ◊ su chi bi est iscritu in su líbberu si antibitzat in su summàriu ◊ ti apo antibitzadu dinari pro su triballu chi mi depes fàghere 3. medas in sa festa s'imbriagant e faghent binu malu si antipitzant (Tucone) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu avancer Ingresu to anticipate Ispagnolu anticipar, adelantar Italianu anticipare, prelùdere Tedescu vorverlegen, ankündigen.

antecòru , nm: anticoru, antrecoro, antricore, antrecoru Definitzione male a su coro, mortemala; su tretu de sa carena apalas de s'ossu de mesu in petorras Sinònimos e contràrios puntore / bentracoro, intracoro, santrecoro Frases dh'iat a èssi pótziu benni s'antrecoru o calincunu àturu mali!… Terminologia iscientìfica mld Ètimu ltn. anticor Tradutziones Frantzesu cardialgie Ingresu heartburn Ispagnolu cardialgia Italianu cardialgìa Tedescu Kardialgie.

antecòsta , agt Definitzione nau de Pasca rosada Sinònimos e contràrios intecosta.

antèdha , nf Definitzione genia de deventale, de pedhe, chi is pastores ponent a is crabas po no artziare a is muros Sinònimos e contràrios antaledha, àntela, fadreta, falda, frandha, saúciu Ètimu ltn. antella.