A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

antipassàdos, antipassàus antepassàdos

antipàstu , nm Definitzione cosighedha chi si tastat innanti de su pastu veru e própriu, coment'e po bogare s'apetitu Tradutziones Frantzesu hors-d'oeuvre Ingresu horsd'oeuvre Ispagnolu entremés Italianu antipasto Tedescu Vorspeise.

antipatía , nf Definitzione genia de sentidu contràriu a un'àteru, de pagu géniu po ccn., fintzes si no est una cosa forte ma tanti chi s'àteru no praghet Sinònimos e contràrios noscu, regelu, sustu 2.

antipàticu , agt Definitzione nau de ccn., chi no si faet tanti bòllere bene, chi no praghet, chi ponet antipatia Sinònimos e contràrios dilzeniau, surrescu.

antipitzàre antebitzàre

antipítzu antibítzu

antípodu , nm Definitzione su tretu de su mundhu giustu giustu a s'atera bandha de ue unu si agatat, s'àteru càbudu de su diàmetru de sa Terra (in calesiògiat puntu de sa Terra) Tradutziones Frantzesu antipode Ingresu antipode Ispagnolu antípoda Italianu antìpode Tedescu Antipode.

antiràbbicu , agt Definitzione nau de meighina, chi faet bene po curare su rajolu, ma mescamente po no dhu lassare isvilupare (vacinu, innetzione) Frases li ant fatu un'antiràbbica ca l'at mossigadu unu cane Tradutziones Frantzesu antirabique Ingresu antirabic Ispagnolu antirrábico Italianu antiràbbico Tedescu gegen Tollwut wirksam.

antíri , vrb Definitzione su ndhe fàere su fedu chentza lómpiu, mortu Sinònimos e contràrios abbortai, agurtire*, istrumai.

àntis àntes

àntis 1 àncis

antisbèni , avb: antzilvene Sinònimos e contràrios ancis Frases antzilvene calcuna assàlciat fena a nois! Ètimu spn. antes bien Tradutziones Frantzesu au contraire, plûtot Ingresu in fact, or better still Ispagnolu más bien Italianu anzi Tedescu im Gegenteil.

antiséticu , agt, nm Definitzione meighina o cura chi no lassat pigare infetu Tradutziones Frantzesu antiseptique Ingresu antiseptic Ispagnolu antiséptico Italianu antisèttico Tedescu antiseptisch.

antítesi , nf Definitzione tesi, idea, manera de fàere o cosa contrària a un'àtera, cuncetu deunudotu contràriu a un'àteru Tradutziones Frantzesu antithèse Ingresu antithesis Ispagnolu antítesis Italianu antìtesi Tedescu Gegensatz.

antitetànicu , agt Definitzione meighina (ma mescamente vacinu, innetzione) po no lassare apicigare s'infetu de su tètanu Tradutziones Frantzesu antitétanique Ingresu antitetanus Ispagnolu antitetánico Italianu antitetànico Tedescu antitetanus.

antitzipàre antebitzàre

antítzipu antibítzu

antítzu , agt: artitzu, ortíciu Definitzione nau de fedu, chi est naschiu chentza lómpiu, chentza cumpriu: dhu narant de pipiu, de animales e de frutuàriu puru (candho no est bene lómpiu o ndhe orruet chentza lòmpere) Sinònimos e contràrios agurtitu, agurtiu / agurtidura, aurtíngiu | ctr. cumpridu, lómpidu Sambenados e Provèrbios smb: Artitzu, Artizzu Tradutziones Frantzesu abortif Ingresu abortive Ispagnolu abortivo Italianu abortivo Tedescu abortiv.

antivàgiu antavàgiu

antivaxàre , vrb Definitzione tènnere o giare vantàgiu, agiudu, profetu Sinònimos e contràrios assusai, pavorire Frases s'istaxone fit comintzada bene e tota sa natura si ndhe fit antivaxada.