A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

annunnànti , avb Definitzione s'annu innanti, cust'annu passau.

Annunóu , nm Definitzione sa prima die de s'annu Tradutziones Frantzesu nouvel an, le jour de l'an, le premier de l'an Ingresu new year's day Ispagnolu Año Nuevo Italianu Capodanno Tedescu Neujahr.

annúnta , nf Definitzione sa cosa o su tanti chi si aciunghet a un'àtera Sinònimos e contràrios aciunta, agianta, agiúnghida, agnanta, annànghida Ètimu srd.

annuntíle , agt Definitzione chi si aciunghet, de aciúnghere, chi dhue est aciuntu / a./c. Sa vocale a. in sa limba sarda est sa vocale (totugantas) chi si aciunghet a úrtimu, a sa pausada de sa foedhada, candho si firmaus fintzes pagu pagu, un’idea, cun foedhos chi acabbant in cunsonante: es., andhat (in pausada: àndhada, custa cun muda a /d/ aprossimante de sa finale -t), est (in pausada: este/esti), ómines/óminis (in pausada: óminese/óminisi), ortos (in pausada: órtoso), foedhaus (in pausada: foedhàusu). S’iscritura est méngius chentza vocale a. (o pragagógica) ca a su foedhu no dhi mancat nudha po àere totu su matessi valore grammaticale e semànticu, e antzis a iscríere custa vocale deosi iat a fàere istrobbu. Un’àteru contu, e andhat bene, est si, in pausada, dha pronunciaus (ma si no est in pausada inderetura podeus ‘sartare’ fintzes sa cunsonante chi acabbat su foedhu e dhi podeus cambiare su sonu puru) Sinònimos e contràrios aciuntu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu additionnel, paragogique Ingresu additional, paragogical Ispagnolu adicional, paragógico Italianu aggiuntivo, paragògico Tedescu zusätzlich, epithetisch.

annúntu , pps, agt Definitzione de annúnghere Sinònimos e contràrios aciuntu, annatu Frases at annuntu duos bículos de fune s'unu a s'àteru.

annuntúra annantúra

annuntziadúra , nf Definitzione su annuntziare.

annuntziài, annuntziàre , vrb Definitzione portare o giare isceda, fàere ischire cosa Sinònimos e contràrios notiare, prenuntziare Frases s'iscràmiu de sa grue ti annúntziat su tempus de sas próghias de iberru (A.Mura)◊ unu cane a órulos paret chi annúntziet tristuras ◊ s'Arcàngelu fiat andau po annuntziai a Maria su mistériu de s’Incarnatzioni Tradutziones Frantzesu annoncer Ingresu to announce Ispagnolu anunciar Italianu annunziare Tedescu verkündigen.

annúntziu, annúntzu , nm: núnciu Definitzione cosa chi si giaet a ischire innanti, cun tempus, su giare a ischire una nova Sinònimos e contràrios avisu, nova, sceda Frases camminànt chini murrungendi, chini prexau po su fragu de mari chi fiat coment'e s’annúntziu de sa torrada (F.Carlini)◊ candho apedhant is canes totu paris, annuntzu malu est! (I.Patta) Tradutziones Frantzesu annonce Ingresu announcement Ispagnolu anuncio, aviso Italianu annùnzio Tedescu Mitteilung.

annuoràre , vrb Definitzione prnl, cumprèndhere ue unu si agatat, su si acatare de su logu in su sensu de cumprèndhere a cale bandha est o est andhandho, nau fintzes in su sensu de cumprèndhere su chi est faendho o depet fàere Sinònimos e contràrios orizontai Frases inoghe deo no mi so annuorendhe, no isco inue semus! (G.Molinu)◊ in mesu de custu buscu no resesso a mi annuorare 2. no resesso a mi annuorare in custu faghe e fílchina (G.Canu).

annuosàe , vrb Definitzione ingrussare is annoigadòrgios de sa carena coment'e efetu de maladia.

annuosaméntu , nm Definitzione ufradura a is annoigadòrgios Terminologia iscientìfica mld.

annuósu , agt: nuosu* Definitzione chi portat nodos, chi est totu nodos (nau mescamente de linna, de erba) Sinònimos e contràrios nodosu, nudorosu | ctr. nébidu Frases chi ti at mussiau su scraponi piga s'erba annuosa ca ti fait bèni! Tradutziones Frantzesu noueux Ingresu knotted Ispagnolu nudoso Italianu nodóso, nocchióso Tedescu knotig.

annuracàre , vrb: annurracare Definitzione fàere a nurra, a muridina, a muredha, a muntone (nau de pedra in terrenos araos); nau de gente, su si pònnere impare in medas Sinònimos e contràrios ammuntonae, annurrare 2. sos pitzinnos si fint annuracaos Ètimu srd.

annurilàre , vrb Definitzione intostare, nau de su pígiu de asuba de sa terra candho no est trebballada, o trebballada pagu Ètimu srd.

annurracàre annuracàre

annurrài , vrb Definitzione fàere iscurosu, annuare Frases arrennesciat a annurrai sa craresa prus luxenti ◊ su sudori at annurrau is nuis, incapas, e mi ant sodighiu faci a mari (G.P.Mura) 2. donamí cras una dí de bonantza sena de nuis annurradas! (G.Mura)◊ su celu est annurrau sentza de istedhus ◊ una nui de isturrus bolat asuta de is nuis annurradas ◊ de su celu annurrau calat cancunu istídhiu.

annurrài 1, annurràre , vrb Definitzione fàere a nurra, a muderina, a muntone: si narat fintzes de bestiàmene chi si ammuntonat meriandho Sinònimos e contràrios ammuntonae, annurracare Frases isse nch'est fitianu in sa cava annurranne sas pretas a cantos Ètimu srd.

annurtilàu , agt Definitzione chi est essiu núrtile, míseru, ammiserau.

annuscàu , agt Definitzione nau de calesiògiat cosa, chi dhi andhat o tenet fragu bellu Sinònimos e contràrios nuscosu, olorosu Tradutziones Frantzesu parfumé, odorant Ingresu perfumed, fragrant Ispagnolu perfumado Italianu profumato Tedescu duftend, parfümiert.