A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

virdièra , nf: bidriera*, fridiera, vridiera Definitzione apertura serrada a imbidros.

vírdinu , agt: bírdinu* 1 Sinònimos e contràrios bidrànciu, birdóngiu, birdóschinu.

virdiòla, virdiólu vidriólu

virdóschinu , agt: birdóschinu* Sinònimos e contràrios bidrànciu, birdatzu, birdóngiu.

vírdu vídru

virdúra vildúra

vírga , nf: bilga* Definitzione fuste mannu; sa natura de su magiolu.

vírghinu , agt Definitzione chi est de colore bleu Sinònimos e contràrios biaitu, cucuinu 1, sambíngiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bleu, bleuâtre Ingresu bluish Ispagnolu azulado Italianu bluastro Tedescu bläulich.

vírgine, vírgini vérzine

virginidàdi, virginidàri verzinidàde

virgòngia, virgònza vilgònza

virgonzàre , vrb: bergungiae* Sinònimos e contràrios frigonzare, imbregungiai, rigonzare Frases custos si ndhe virgonzaiant meda de comente los aiant vestidos.

virgonzósu , agt, nm: bilgonzosu* Definitzione chi o chie tenet bregúngia; chi faet o est a bregúngia o de ndhe dèpere tènnere bregúngia Sinònimos e contràrios chixinedhu, cocode, frigonzosu, gosilànimu, timiditu / amagaditu, cobardu | ctr. assudu, discaradu, isfaciu.

vírgula , nf Definitzione singiale in s'iscritura /, / po inditare chi sa boghe, ligendho, depet fàere una pausadedha coment'e po istacare fatos e significaos distintos Tradutziones Frantzesu virgule Ingresu comma Ispagnolu coma Italianu vìrgola Tedescu Komma.

virgulài , vrb Definitzione foedhandho de iscritura, pònnere is vírgulas.

virgulèdhas , nf pl Definitzione genia de singiale /"/ chi in s'iscritura si ponet innanti e apustis de unu foedhu o de foedhos po dhos distínghere, o, un'àtera genia, po inditare chi cussu no est foedhu de chie est iscriendho ma de un'àteru chi est numenandho.

viridàriu , nm Definitzione ortu prantau a matas de frutuàriu Sinònimos e contràrios gialdinu Frases celestiale grevellina de s'ermosu viridàriu, de sas rosas ses rosàriu.

virtuàle, virtuàli , agt Definitzione chi si biet o chi si paret coment'e chi siat própriu berus, coment'e chi siat reale chentza èssere: in filosofia si narat de càusas cuadas chi si parent po s'efetu chi faent Tradutziones Frantzesu virtuel Ingresu virtual Ispagnolu virtual Italianu virtuale Tedescu virtuell.

virtualmènte, virtualmènti , avb Definitzione in manera virtuale; chi est dàbbile, chi podet èssere, fintzes si a su presente no est o no faet a bíere.

virtúde, virtúdi , nf: bertude Definitzione capacidade manna e abbitúdine de fàere is cosas a dovere, bene, de lassare su male, su vítziu, e de fàere sèmpere su bene, su giustu, fintzes candho no est fàcile; capacidade de fàere bene, fintzes de curare (nau de cosa) Sinònimos e contràrios | ctr. vísciu Maneras de nàrrere csn: donai v. a unu = abbituàrelu a carchi cosa de bonu, a carchi capatzidade; pèrdiri sa v. = pèrdere sa capatzidade, sa fortza Frases sa virtudi istait totu in su difícili e no sunt is annus chi faint s'ómini (Moi)◊ cadauna tenet sinnos suos in virtudes e pecos ◊ mai s'istudet sa sacra fiama de cudhas bellas e caras virtudes ch'in sinu ti ant atzesu babbu e mama (P.Casu)◊ funt pòberus, ma sa virtudi non càstiat in busciaca! 2. connoschet donni zenia de erbas e sas virtudes de cussas meighinosas Sambenados e Provèrbios prb: cun sa virtude si campat in donzi tempus e logu Tradutziones Frantzesu vertu, qualité Ingresu virtue Ispagnolu virtud Italianu virtù Tedescu Tugend.