vervecàrju , nm: berbecàlgiu* Sinònimos e contràrios alvegalzu, gamaresu.
vervèche vervè
vervechínu , agt: arveghinu, berbechinu* Definitzione chi est de brebè.
vérzine , agt, nf: vílgine,
vílzine,
vírgine,
vírgini,
vírzine Definitzione
nau de una css. cosa, chi tenet totu is calidades ínnidas, chi no che dhi ant bogau sustàntzia peruna, chi est chentza tocada; nau de persona, chi no at mai tentu peruna unione sessuale cun àtera / sa Vérzine = Nostra Segnora, sa mama de Cristos
Sinònimos e contràrios
índidu
| ctr.
tocadu
Maneras de nàrrere
csn:
binu vírgini = chi no at budhidu; carrada vírgini = chentza tocada; èssiri vírgini de una cosa = no bi àere leadu parte in nudha
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
vierge
Ingresu
virgin
Ispagnolu
virgen
Italianu
vérgine
Tedescu
unberührt,
Jungfrau.
verzinidàde , nf: virzinidade,
virginidadi,
virginidari Definitzione
su èssere vírgine, mai tocau, ínnidu, nau prus che àteru de sa fémina o de s'ómine chi no ant mai tentu unione sessuale
Sinònimos e contràrios
innidesa,
nedidesa,
nidesa
Tradutziones
Frantzesu
virginité
Ingresu
virginity
Ispagnolu
virginidad
Italianu
verginità
Tedescu
Jungfräulichkeit.
vésperu, véspuru , nm: ésperu, pésperu Definitzione sa funtzione de su merie, in crésia, mescamente sa de sa die innanti de una festa Ètimu ltne. vesperu(m).
vessída , nf: essia* Definitzione su vessire; cosa curiosa chi si narat e chi faet a erríere o a pentzare Sinònimos e contràrios andada / botada | ctr. intrada 2. sas vessidas de babbai fint sempre in "búrula toca beru".
vessíre , vrb: bassí, essire*, iscire Definitzione andhare a fora Sinònimos e contràrios | ctr. intrae Frases ndh'est vessida a fora che una sinagoga, cun sos ojos infiammados!
véssu vérsu 1
vèsta , nf: belte*, veste Definitzione segundhu su costúmene, sa gunnedha de furesu; bestimentu bastat chi siat / sa v. de su trigu = genia de pigighedhu o camisa chi portat su granu Sinònimos e contràrios beltimenta Frases sas vestes servint pro ti ovitare fritu e calore.
vestàllia , nf Definitzione bestimentu de pònnere in pitzu, in domo, prus che àteru pesandho de su letu, fintzes a si bestire comente si tocat.
vèste vèsta
vestiàriu , nm: bestiàriu*, vestuàriu, vistiàriu Definitzione totu su chi serbit a bestire; s'ispesa po su bestimentu Sinònimos e contràrios beltimenta.
vestimènta, vestiméntu , nf, nm: bestimenta* Definitzione orrobba, bestires, totu su chi serbit a bestire a unu Frases sa prus die nodia mi est disterru, su vestimentu meu mi est ispinas ◊ ponie sa vestimenta a lutu!
vestíre , vrb: beltire*, vistire Definitzione pònnere bestimentu in dossu; su bestimentu etotu Sinònimos e contràrios bestimenta / ghestire / intrare, pònnere | ctr. ischígnere, spogiai Maneras de nàrrere csn: v. apetitu = pònniri o fai bènniri ganas de papai; no iscire a uve si vestire = no ischire a ue si dare, ue si cuare (pro sa birgonza), comente fàghere 2. unu vistire, unu tempus, nos la fachiat pro iverru e pro istiu 3. pro mi vestire apetitu, donzi die unu crapitu!
vestuàriu vestiàriu
vesudúlche , nm: besudulci Sinònimos e contràrios pisuci, presúrtzisi / cdh. fesudulci.
vèta , nf: beta 1, feta* Definitzione tira de orrobba, fine e longa Sinònimos e contràrios bita 1, frisu Frases sas vetas biaitas las giuchent sos segnores a presorzu de crae…◊ sos políticos ponent sas primas predas e secant vetas ◊ zuchet una gruche de brunzu apicata a una veta "tricolore".
vèta 1 vèda