A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

vérsu , nm Definitzione camba o pei de cumponimentu in poesia, genia de erriga de iscritura, is prus bortas fatu de una longària precisa segundhu sa genia de poesia, segundhu su rítimu, e a manera de torrare paris cun àteru versu in s'acabbada, cun sa rima Maneras de nàrrere csn: v. topu = tropu longu, tropu curtzu, cale goi cale gai, o fintzas de no sonare bene pro s'andhata chi tenet, segundhu comente ruent sos atzentos tónicos Tradutziones Frantzesu vers Ingresu verse Ispagnolu verso Italianu vèrso Tedescu Vers.

vérsu 1 , nm: bessu*, ésciu, vessu Definitzione no b'at vessu de… = no b'at modu, médiu de…, no faet a … Sinònimos e contràrios betu, getu, manera Frases no bi at àpidu vessu de la pòdere agatare.

vertadéru veldadéru

vèrtebra , nf Definitzione nodu de s'ischina, donniunu de is ossos chi, tentos apare subràbari (in su cristianu ca camminat prantau) o unu aifatu de s'àteru in bona parte de is animales, faent s'ischina Terminologia iscientìfica crn.

vertebràle, vertebràli , agt Definitzione de is vèrtebras, chi pertocat is vèrtebras.

vertéru , agt: berteru* Definitzione chi est própiu deasi de abberu, chi est veru Sinònimos e contràrios berdaderu, beridadosu, sentzillu, síncaru | ctr. falsu Frases su Deus nostru est unu Deus verteru.

vértica , nf: béltiga*, vértiche, vértiga Definitzione fuste longu meda e de pagu grussària fintzes po apicare caosa (es. sartitzu): vértica a logos est fintzes cambigiolu nou de bide Sinònimos e contràrios magiadorza / cdh. véltica Frases ponie sas vértiches de rucradu!

verticàle, verticàli , agt Definitzione chi est in posidura perpendiculare a unu paris de terra, chi calat a prumu Sinònimos e contràrios istrantàgiu, ritzu.

vértiche vértica

vertichédhu , nm: vertighedhu Definitzione genia de pesu chi si ponet a su fusu de filare Sinònimos e contràrios cócura, furriedhu, irotu, lódiru, ortiedhu, ruédhula, rueledha Ètimu ltn. verticillus.

vértiga vértica

vértiga 1 , nf Definitzione sa conca de su fusu Sinònimos e contràrios adhadore.

vertighédhu vertichédhu

vertudósu , agt: birtudosu, viltuosu, virtudosu, virtuosu Definitzione nau de ccn., chi tenet calidades bonas meda, virtudes Sinònimos e contràrios benacostumadu | ctr. bissiosu Frases Pedru Casu naraiat sa peràula de Deu in sa matessi limba de sa zente simple e virtudosa (P.Pillonca)◊ Lussu, coment'e ómini sériu e virtuosu, po sa política at sacrificau sa vida ◊ s'ómine virtuosu abbarrat in su nidu, est maridu amorosu ◊ munsegnori at incoragiau is fidelis a fai vida virtuosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vertueux Ingresu virtuous Ispagnolu virtuoso Italianu virtuóso Tedescu tugendhaft.

vértura , nf: béltula* Definitzione genia de istrégiu téssiu (mescamente de lana), a duos fodhes o buciacas mannas po pònnere in s'àinu, in su cuadhu, a ingòllere cosa a codhu.

véru , agt, nm, nf: beru*, vera 2 Definitzione chi o su chi currispondhet a sa beridade, su chi est e comente est; nau de erbas, sa prus de calidade bona, sa méngius (po dha distínghere de àteras calidades: es. folla, pramma, antunna ’era, lizu ’eru) Sinònimos e contràrios belidadi | ctr. falsu, fàula Maneras de nàrrere csn: a veru meu! = abberu mia!, de abberu!; a nàrrere sa veru, sa vera, sa ’e veru = a nàrriri sa beridadi; non si la fàchere mancu veru de… = no li pàrrere mancu abberu de…, èssere cuntentu de…, iscobèrrere cun piaghere chi… Frases Cristos est veru ómine e veru Deus ◊ imbenit chi ses tue su balente, veru? ◊ est veru chi l'apo impromissu ◊ cussus funt verus cassadoris! ◊ mi parit ca is bisus immoi diventant verus 2. in bita sua non aiat isparatu una fusilata ca, a nàrrere sa veru, sas armas las timiat (A.Pau)◊ sa veru la cumprendho ◊ a nàrrere sa vera, cussu iscribet semper "energhia"◊ non si l'aiant fata mancu veru de s'èssere irbagliatos.

verúnu , agt Definitzione mancu unu, nudha Sinònimos e contràrios perunu Frases amare no ti poto a manera veruna, bene meu! ◊ cussos criminales cheriant inserrados in d-unu campu chi no essant de veruna manera! (G.Tilocca) Ètimu itl. veruno.

verusímini , nm Definitzione genia de maladia de is brebès chi portant is gremes Sinònimos e contràrios abbadura, abbarbuladura, abbavera, aranas Terminologia iscientìfica mld.

vervè , nf: barbeghe*, verveche Definitzione su paru animale prus connotu e pesau in Sardigna, bonu meda po su late, sa petza, sa lana, sa pedhe, pesau prus che àteru a tàgios mannos ma fintzes a chedhitas piticas de pagos pegos / v. de mortu = bècia, chi no rendhet, de iscartare Sinònimos e contràrios airveghe, chessi Frases as vervès e as crabas a denote dhas fúrriant a coile ◊ chi piogat o nivet, fachendhe su pastore so teracu de sa verveche!

vervecagliàre , vrb: berbegarzare* Definitzione pastorigare, contivigiare brebès.