vèra 2 , nf Definitzione pl, is anedhos chi si donant paribari is isposos Sinònimos e contràrios anedhu, manafidi Frases sas oricinas mias las aviat donadas a sa pàtria paris chin sa vera sua e sos butones de oro!
veràle , agt: berale* Sinònimos e contràrios berteru, veldaderu Frases benzendhe mancu a sa mama verale leat su late de àteru animale (Tucone)◊ s'astore est nemigu verale de sa pudhighina.
veràndha , nf Definitzione parte de una domo, coment'e terratza, ma serrada a imbidros, ammontada.
veraníle , agt: beranile*, vranili Definitzione chi est de beranu; aríngiu chi si faet in beranu Sinònimos e contràrios beraníciu
verànu , nm: banau* Definitzione una de is bàtoro istagiones, sa chi cumènciat su binti unu de martzu e acabbat su binti de làmpadas (in s'emisferu nord), pentzau sèmpere su méngius tempus de s'annu e fintzes coment'e giovunesa de sa vida Frases a mene su veranu mi est iverru ◊ at fatu una temporata de nive in veranu ◊ veranu ocannu no cheret torrare… Sambenados e Provèrbios smb: Veranu.
vèras , avb Maneras de nàrrere csn: a v. = de abberu; andhare a veras = resurtare abberu, lòmpere a s'iscopu Frases mirade chi no est giogu, chi sa cosa andhat a veras! ◊ fit unu disgratziau a veras!
verbàle, verbàli , nm Definitzione iscritura, iscritu de calecuna fata, paperi cun s'iscritura chi narat de una fata (es. una decisione de un'amministratzione, su chi si est chistionau e nau, unu dannu o àteru).
verbalizài, verbalizàre , vrb Definitzione nàrrere is cosas a foedhos, iscríere, o fàere su verbale chi narat is cosas o fatos.
verberàre , vrb: berberare* Sinònimos e contràrios addobbai, arropai, cadhai, irbatulare, isciúdere.
vèrbos , nm pl: belvos* Definitzione foedhos, pruschetotu is foedhos chi narant po fàere meighina, bruscerias, genia de pregadorias meraculàrgias, peràulas fortes; unu nàrrere chi est sa sabidoria de sa gente / iscúdere a verbos = fàere meighina, brusceria Sinònimos e contràrios faedhu, paràgula / provérbiu Frases chena verbos su breve no faghet efetu.
verbòto , nm: flabbotu* Definitzione genia de dutore.
vérbu , nm Definitzione
genia o categoria de foedhos chi inditant su chi acontesset, o chi unu faet o dhi faent o comente istat o est; in sa religione cristiana, su Verbu est su Cristos, su Foedhu eternu
Frases
sos verbos si manizant a manera de s'ischire de chie o de ite si est faedhendhe, de cumprèndhere su tempus e si su chi si narat est beru o solu pessadu, disizadu, dàbbile, o cumandhadu
2.
su Verbu Deus Redentore est abbassadu dae chelu in terra
Tradutziones
Frantzesu
mot,
verbe,
parole
Ingresu
verb
Ispagnolu
verbo
Italianu
vèrbo
Tedescu
Verb,
Wort.
verchíu , agt Definitzione nau de casu, chi est fatu cun late colostrinu.
verdadéru veldadéru
verdarólu vardarólu
verdedéru veldadéru
verdighíllu , nm Definitzione genia de serrone po bogare truncos mannos a taulones, furdighígliu Sinònimos e contràrios burdughígliu* Terminologia iscientìfica ans.
verdísca , nf Definitzione pische mannu meda (fintzes de bàtoro metros), a ossu modhe: est una genia de piscigani Terminologia iscientìfica psc, prionace glauca Ètimu itl.s. virdisca.
verdughígliu , nm Definitzione genia de ispada chi segat a bàtoro atzas Terminologia iscientìfica rms Ètimu spn. verduguillo.