A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ungrúllu , nm Definitzione una genia de pibitziri piticu: dhue ndh'at de tantas calidades, una chi cantat meda Sinònimos e contràrios cicidedha, coigoibira, grichi, grígliaru, grígliu, visisia Terminologia iscientìfica crp, gryllus campestris Tradutziones Frantzesu grillon Ingresu cricket Ispagnolu grillo Italianu grillo Tedescu Grille.

ungúdu ungiúdu

unguéntu unghéntu

ungutidróxu , nm: ingurtidórgiu* Sinònimos e contràrios aghentolu, bilguzu, gaigastolu, gorguzu, ingullidorzu Frases si at bufau un'ampudha de binu po si puliri s'ungutidroxu!

unicàrju , agt, nm Definitzione fígiu solu, fígiu chi no tenet frade e ne sorre Tradutziones Frantzesu fils unique Ingresu only child Ispagnolu hijo único Italianu fìglio ùnico, unigènito Tedescu Einzelkind.

únicu , agt Definitzione chi est unu solu, chi deasi no dhue ndh'at àteru; fintzes chi est su méngius / est s'única chi…= sa mellus cosa est a… 2. dógnia mincidiosu bollit cumpàrriri s'únicu 3. s'única est a èssere in medas a fàghere sa faina, assumancu in pagu tempus si agabbat!

unidàde, unidàdi , nf Definitzione unu, su èssere unu, su tanti de unu, css. cosa in cantidade de una ebbia, pigada a sola, su èssere, fintzes in medas, ma totu a unu o serbire impare a unu matessi iscopu, a fàere una matessi cosa; su èssere totugantos a un'origa, totus cuncordos o impare in calecuna cosa Sinònimos e contràrios unu / acódriu, cuncódria, unione | ctr. disacórdiu, iscórriu Frases s'unidadi de un'òpera si bit in su própiu métodu, in su stili, in is ideas ◊ po guvernai cun incuru serbit unidadi ◊ no si agatat menzus bene de sa paghe e unidade tra nois Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu unité Ingresu unity Ispagnolu unidad Italianu unità Tedescu Einheit.

unídu , pps, agt Definitzione de unire; chi est totu a unu, totugantu impare Sinònimos e contràrios aunidu 2. est óbbrigu a èssere unidos: no gherredas tra bois, frades Sardos! ◊ fortza paris e totus unios! Tradutziones Frantzesu joint Ingresu united Ispagnolu unido Italianu unito Tedescu vereint.

unificài, unificàre , vrb Definitzione betare totu a unu, fàere totugantu parívile, de unu matessi andhare Sinònimos e contràrios aunire, unitzai.

unificassiòne, unificatziòne , nf Definitzione su unificare Sinònimos e contràrios aunimentu.

uniformài, uniformàre , vrb Definitzione fàere a una forma sola, fàere cosas diferentes totugantas segundu sa matessi forma.

unifòrme , nf Definitzione bestimentu oguale po totus, su chi ponet trebballandho chie tenet un'impreu mescamente de genia militare Sinònimos e contràrios divisa Frases su maresciallu boit a dhi castiai s'uniforme, nu apat postu bremi.

uniformidàde, uniformidàdi , nf Definitzione su èssere totu segundu una matessi forma, a sa própriu manera, parívile.

úniga , nf Definitzione genia de idea maca, mala a essire de conca; genia de pentzamentu pressosu Sinònimos e contràrios abeju, berinizu, grima, violu / franédiga, furighedha, furighíngiu, pistighíngiu, schinitzu Frases ite úniga sa chi tenes!…◊ cussu tenet s'úniga de diventare ricu!

unigósu , agt Definitzione chi tenet una genia de pistighíngiu, de ispédhiu Sinònimos e contràrios allichinidu, apedhiosu, furighedhosu, pistichinzosu, schinitzosu, spedhiosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu impatient Ingresu impatient Ispagnolu ansioso Italianu ansióso, impaziènte Tedescu ungeduldig.

únigu , agt Definitzione nau de ccn., chi si ndhe abbarrat a una parte, a solu, tristu Sinònimos e contràrios abbandhadu, aoradu, assoladu, unixu Frases est a un'ala únigu (P.Casu).

uniméntu , nm Definitzione su aunire Sinònimos e contràrios aunimentu*, unione.

uniòne, uniòni , nf Definitzione su aunire, intrare apare; su èssere aunios, cuncordos apare, de sa matessi intentzione Sinònimos e contràrios acódriu, cuncódria, unidade | ctr. disacórdiu, iscórriu Frases Sardos, chi una fide professades pro defendher su summu bene sardu, prim'ancora chi siat tropu tardu proite s'unione no mustrades? ◊ Sardos, bénnida est s'ora, bos unide, ca sa fortza la faghet s'unione! ◊ su bíviri in paxi e unioni fait campari! Tradutziones Frantzesu union Ingresu union Ispagnolu unión Italianu unióne Tedescu Vereinigung.

uníre, uníri , vrb: aunire* Definitzione pònnere cosas diferentes o medas totus impare a manera de ndhe arresurtare una sola, su si pònnere e istare totus impare, betare totu a unu Sinònimos e contràrios acoglire, aggodhetare, audhire | ctr. iscrobare, pratziri, scuncordai, stagiai.

unisúnis , avb Definitzione a unu a unu, unu per borta, fintzes una borta o una cosa dónnia tanti Frases a s'impodhile, unisunis essint dae sa tendha e si deretant a si labare a sa funtana Ètimu srd.