A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

únga úgna

ungàda , nf: ungiada, ungrada Definitzione cropu de unga, de farranca Sinònimos e contràrios frascada, iscarràfiu Frases issos, in logu de sa bona bénnida, si la leant a bicos e ungiadas ◊ ungiadas e ràfios at pigadu! ◊ su gatu mi at donau un'ungrada a faci Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de griffe Ingresu scratch Ispagnolu zarpazo Italianu unghiata Tedescu Krallenhieb.

ungàlla , nf Definitzione panighedhu de fenu, unu pagu de fenu.

ungallònga , nf: ungrilonga Definitzione pigione de beranu Sinònimos e contràrios acucadita, alàuda, alimannu, arenarza, atacaterra, atrapadita, cucullia, iscrianissa, piatarita Terminologia iscientìfica pzn, alauda arvensis cantarella Ètimu srd.

úngara úgna

ungaúngiu , nm: ungóngiu Definitzione matéria chi si format a inghíriu de s'unga Sinònimos e contràrios didusuisui, fannuga, inghiriúngia*, paneunga, podhighesuisui, ungilúngia, ungriungri Terminologia iscientìfica mld.

ungèdha , nf: unghedha, ungredha Definitzione sa catzola de unos cantu animales, a pígiu de corru grussu meda chi portant in pódhighes (unu ebbia su cuadhu, s'àinu, duos sa craba, sa brebè, su boe) a manera de pòdere camminare Sinònimos e contràrios gàlia, ungrale Frases usciandhe su mannale ndhe li moiant sas ungedhas, sa coa, sas puntas de sas urícias ◊ abbruschiendi etotu tocat a ndi dhi bogai is unghedhas, a su procu Sambenados e Provèrbios smb: Ungredda Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu onglon, sabot Ingresu nail, hoof Ispagnolu uña, pezuña Italianu ùnghia, zòccolo Tedescu Klaue, Huf.

ungèdhas , nf pl Definitzione teghighedha modhe de unas cantu erbas, bonas a papare Sinònimos e contràrios angaturra.

úngere , vrb: únghere, úngiri Definitzione frigare ógiu, ogiuseu, pumada o àteru deasi po fàere sa cosa prus lisa o po meighina; in cobertantza, giare arregalos po indrúchere a unu a fàere praxeres, acotzos / pps. untu Sinònimos e contràrios aoxae, linire, untai, untinare, utzare Frases fatesint únghere sa nave po èssere prus lestra ◊ is arrodas tzichírriant in is butus sentza de úngiri ◊ li unghiat in su dossu s'unghentu de sas brusiaduras ◊ si unghet sa sartània cun ozu e si ponet s'impastu ◊ sanànt medas malàidus ungendidhus cun s'ollu 2. is impiegaus si non funt untus a prexeri intzoru no ti ndi faint de pràticas! Ètimu ltn. ungere Tradutziones Frantzesu graisser, huiler Ingresu to grease Ispagnolu engrasar, untar Italianu ùngere, lubrificare Tedescu salben, einfetten.

unghèdha ungèdha

unghéntu , nm: unguentu Definitzione genia de meighina a pumada, de pònnere a parte de fora Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu onguent, pommade Ingresu unguent Ispagnolu ungüento Italianu unguènto Tedescu Salbe.

ungherésu , agt, nm Definitzione chi pertocat s'Ungheria, chi o chie est de s'Ungheria Tradutziones Frantzesu hongrois Ingresu hungarian Ispagnolu húngaro Italianu ungherése Tedescu ungarisch, Ungar.

unghínzu , nm Definitzione su únghere; cosa unta, totu ogiosa, bruta de ógiu Sinònimos e contràrios untonzu / untímine, untura, uschedhúmene Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crasse Ingresu greasy stuff Ispagnolu untuosidad Italianu untume Tedescu Fett.

unghirúngia , nf Sinònimos e contràrios didusuisui, inghiriúngia*, paneunga.

unghíta , nf Definitzione unga pitica, nau in ghetai s'u. in su sensu de furare, aungrare.

unghitài , vrb: inghitai Definitzione ghetai s'unghita, betare is manos pigandho a furadura Sinònimos e contràrios arpiai, arrapagnare, aungrare, furai Ètimu srd.

úngia úgna

ungiàda ungàda

ungiàssu , nm: ingiassu Definitzione passadórgiu, camminu incasciau in su terrenu, a oros e trèmenes artos.

ungidúra ugnidúra