Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

umbrilósu , agt Definitzione chi tenet umbrile, chi est de bisura bella Sinònimos e contràrios galanu Frases fizu meu umbrilosu, ses recreu e ses gosu! Ètimu srd.

umbrína , nf: ombrina* Definitzione genia de pische de mare Sinònimos e contràrios garbàgliu, lombrina.

umbrína 1 , nf Definitzione umbra / sa die de sas umbrinas = usàntzia chi tenent, a logos (Nule), de fàere sos sedhines po is ànimas su sete de freàgiu Sinònimos e contràrios úmbara Frases su vinu a s'assecus nos vortat solu a umbrina de cristianu ◊ annant pro garriare sas erveches, ma de sas erveches mancu s'umbrina! (A.Pau)◊ s'imberghiat a donzi umbrina, s'apantejaiat a su cantu de s'istria.

umbríne, umbrínu , agt, nm Definitzione nau de logu, chi istat meda in umbra, a cara a su Nord, chi dhue tocat pagu sole Sinònimos e contràrios arbàrgiu, carvàrgiu, carvarjinu, crogarzinu, culassoli, palassole, palassolinu, palavrida, travuntanàrgiu, umbràdile, umbritzu, umbrosu / ttrs. ritzesu | ctr. solianu Frases dogni umbrinu diventat solianu, su sole faghes tocare in totue Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu baiser Ingresu shady Ispagnolu sombrío Italianu ombróso, bacìo Tedescu schattig, nach Norden gelegen, von der Sonne nicht berührt.

umbríre , vrb Definitzione prnl., tímere meda, assicare Sinònimos e contràrios adumbrai, timire Frases bos ais a èssere umbrios! 2. est umbria a torrare su maridu (G.Brocca) Ètimu srd.

umbrítzu , agt Definitzione nau de logu, chi est o abbarrat in s'umbra Sinònimos e contràrios palassole, palassolinu, umbràdile, umbrine, umbrosu Ètimu srd.

umbrixèdha , nf Definitzione min. de umbra: umbra pitica (o fintzes manna, segundhu comente si narat), umbra metzana.

umbrósigu , agt Definitzione nau de tretu, de logu, chi est in s'umbra, chi dhue at umbra Sinònimos e contràrios umbrosu.

umbrósu , agt Definitzione chi est in s'umbra, nau de logu chi dhue tocat pagu sole; nau de unu, chi si aúmbrat, chi luego si dha pigat, si ofendhet, fintzes chi est oféndhiu Sinònimos e contràrios umbrighinosu, umbrine, umbritzu, umbrósigu / tzachedhosu, ufrósigu, umbràdile Frases est una costa umbrosa 2. fiat unu sennori langinu, círdinu che furconi, incilliu e umbrosu ◊ cussu est mezus a dhu tènnere umbrosu chi no a dhu tènnere a paghe Ètimu ltn. umbrosus Tradutziones Frantzesu susceptible Ingresu susceptible, touchy Ispagnolu sombrío, susceptible Italianu suscettìbile Tedescu reizbar.

umbruncàre , vrb: imbruncai* 1 Definitzione camminandho, pònnere su pei in buidu, atumbare su pei a calecuna cosa firma o grae chi faet orrúere o andhare coment'e orruendho Sinònimos e contràrios abbruncai, atzupare, imbronconai, trabbucai 1 Frases si no rues, nessi umbruncas e si sa chelfija truncas t'istas pro sempre iscollada.

úmbu úlimu

umbúdu , nm: imbudu* Definitzione genia de aina, larga in pitzu e istrintedha in bàsciu, a punta, aperta in ambas partes, po betare cosa in istrègios a buca istrinta Sinònimos e contràrios budedhu, imprebbarile, oridorzu, umpidroxu, umpregubedhas.

úmbulu úlimu

umbústu , nm: imbultu* Definitzione genia de bestimentu de fémina; trastu téteru de pònnere po poderare su dossu prus firmu po dolores o àteru Sinònimos e contràrios bustu 1 / giustinu.

umedàdi , nf: umidade, umidadi, umitate Definitzione su èssere úmidu o dhue àere umidore, isciustura fitiana Sinònimos e contràrios umbirirari, umidesa, umidore | ctr. asciotura, sicore Frases si bit s'àcua in is arrugas e s'umidadi aintru de is domus ◊ sa bidha che l'ant cambiada pro sas umidades de su riu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu humidité Ingresu dampness Ispagnolu humedad Italianu umidità Tedescu Feuchtigkeit.

umedài , vrb: umidai, umidare Definitzione pigare umidore, fàere o essire umatu (de serenu, lentore, suore o àteru) Sinònimos e contràrios umedèssiri Frases cussas modhinas ant torradu a umidare sa robba istérrida Ètimu spn. humedar Tradutziones Frantzesu humecter Ingresu to dampen Ispagnolu humedecer, mojar Italianu inumidire Tedescu befeuchten.

umedèssiri , vrb: umidèssiri Sinònimos e contràrios umedai Ètimu spn. humedecer.

umiadórgiu, umiadróxu , nm Definitzione logu inue bufat o si faet bufare su bestiàmene; tretu e síngia a ue si depet lòmpere currendho a bínchidas, a trivas Sinònimos e contràrios abbadógiu, biberadóriu, bidorzu / ràgia 2. a cali umiadroxu eus a cúrriri? Tradutziones Frantzesu abreuvoir, ligne d'arrivée Ingresu trough (drinking), finishing line Ispagnolu abrevadero, meta Italianu abbeveratóio, traguardo Tedescu Tränke, Ziel.

umidàde, umidàdi umedàdi

umidài, umidàre umedài