A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

rusuzàre , vrb Definitzione matzigare, fàere a matzigadura; fintzes arregòllere sos rusuzos, cosighedha paga, is coígios, arregòllere in su sensu de lassare a parte, de chistire po ccn. Sinònimos e contràrios mastigare, mastihinzare, rosigare / allogae, coltoire, preulire Frases semus rusuzendhe che bama caratzada in pistija bagadia (M.A.Seu Deiana)◊ semus rusuzendhe tudhos de rantzigore 2. cussu est un'ossu rusuzadu a su cane ◊ nues de espe e de musca si sunt gherrendhe su recatu rusuzadu Ètimu srd.

rusúzu resúzu

rúta , nf: arruta, irruta Definitzione su orrúere, su calare a terra a cropu de cosa istrantagiada o posta in artu, fintzes su fàere male po no tènnere sa fortza o coràgiu de si ndh'istare, de padire, agguantare Sinònimos e contràrios arratroxa, istrampada Maneras de nàrrere csn: àerendhe sa ruta ei su tzurumbone, sa r. e sa trajinada = su dannu e su zúdigu, su dannu e sa befe, unu male subra de s'àteru; ruta de cadhu, de àinu = ruta, istrampada dae cadhu, dae subra s'àinu Frases onzi passu una ruta e onzi ruta un'órchidu ◊ a sa ruta at fertu su bruncu ◊ in su paris l'assurtit una ruta e si truncat una cossa ◊ ruta e recaida 2. est mortu dae una ruta de cadhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chute, écroulement Ingresu collapse Ispagnolu caída, derrumbamiento Italianu caduta, cròllo Tedescu Fall, Sturz.

rúta 1 , nf: aruta Definitzione buidu in s'orroca / min. rutedha, rutichedha Sinònimos e contràrios gruta*, lutone 1, pèlcia, péntuma Frases est unu logu prenu de boscus e de rutas acantu unu si perdit, si no dhu connoscit bèni ◊ so intrau a pàmpalas a sa rutedha.

rutàgliu rultàglia

rutài, rutàre , vrb: arrutai*, orrutai Definitzione torrare o fàere orrutos comente podet capitare apustis papau o bufau Sinònimos e contràrios orrutai 2. sas nues no faghent rutare su chelu: pro cussu sa terra est cascandhe.

rutèdha , nf Definitzione genia de erba fragosa Sinònimos e contràrios ruda.

rutichèdha , nf Definitzione min. de ruta 1; orruta de pagu contu.

rútidu , nm: arrútidu*, orrútidu Definitzione genia de moida forte chi si faet in su gúturu torrandho ària de s'istògomo, mescamente segundhu ite o comente unu at papau o bufau Sinònimos e contràrios rutu 1.

rutíglia , nf Definitzione ródia, furrialledha de fogos artificiales.

rutilànte, rutilànti , agt: arrundillanti Definitzione chi giaet o mandhat lughe, nau mescamente de Nostra Segnora Sinònimos e contràrios brigliadore, lughente Frases istella, astru rutilante.

rutíllia rodíglia

rutíu rodíu

rutòlza , nf: arratroxa*, rutorja, rutorza Definitzione istrampada a terra, orruta forte, nau prus che àteru de gente Sinònimos e contràrios arruta, bótiu, ijonada, iscartinada, iscorjada, istrampada Frases est mortu de una rutorza de cadhu.

rutòne , nm Definitzione genia de tumore a is gràndhulas o néulas Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu adénome Ingresu adenoma Ispagnolu adenoma Italianu adenòma Tedescu Adenom.

rutòrja, rutòrza rutòlza

rutórzu , nm, agt Definitzione logu inue si orruet (o inue unu est orrutu, fintzes mortu a bochidura); chi est malàidu o, nau de su trigu, chi est incrubau po is abbas a tropu (trigu rutorzu = rutu, crocau) Sinònimos e contràrios iscolladorzu / malàdiu Frases che una cosa chi no servit a nudha l'ant lassadu in su rutorzu ◊ candho fipi resessiu a ispirigare carchi paràula aio contau de sos mortores e de babbu miu lassau in su rutorzu Ètimu srd.

rútu , pps, agt: arrutu, orrutu Definitzione de rúchere, rúere; chi est in terra; fintzes chi est arrimau malàidu Sinònimos e contràrios | ctr. ficadu, istantàrgiu, ritzu 2. cantu fit longu fit ladu, rutu a un'ala ◊ o bisos de sa mia gioventura, rutos a terra che fozas sicadas! ◊ in sas àrbures rutas totus bi faghent linna Ètimu ltn. rutus + ruptus Tradutziones Frantzesu tombé Ingresu collapsed Ispagnolu caído Italianu caduto Tedescu gefallen.

rútu 1 , nm Definitzione genia de moida forte chi si faet in su gúturu torrandho ària de s'istògomo, mescamente segundhu ite o comente unu at papau o bufau Sinònimos e contràrios arrútidu, rútulu Maneras de nàrrere csn: èssere a rutos = rutare donzi tantu; fàghere a rutos = fai bènniri o artziai arrútidus; sos rutos ndhe pigant (de s'istògomo) Frases sa mannésia e birra faghent a rutos ◊ su mere si prantzat sa matza chin ambas manos dat un'iscorriata de rutos Ètimu ltn. ructus.

rútulu , nm Sinònimos e contràrios arrútidu, rutu* 1.