punciài, punciàri , vrb Definitzione coment'e púnghere a púncia, ma nau mescamente in su sensu de marcare, pònnere marcu adatu e apostadamente a singiale (itl. obliterare), in cobertantza fintzes cobèrrere; su essire de sa tzeurra de terra de erba naschindho; nau de frutuàriu o de àteru chi creschet, fintzes fàere marcu de maladia, púnghere o acropare de male; nau de linnas, pipionire Sinònimos e contràrios bullai, puncionai, púnghere, marcare / orrupire, rúpere / infarraciai, pertuntare, pubujonare Maneras de nàrrere csn: punciai su billetu de su trenu = intrare su billete in sa machinedha chi lu trimbat a sa tucada; olia punciada = punta, chi zughet su sorde Frases oint obbrigai sa genti a ponni totus lambicus nous punciaus de su guvernu 2. dhi fait sa levarora: Custa est feminedha, gopai, si bolit su mascu depit torrai a punciai! 3. su trigu est totu puncendi ◊ su trigu púnciat, pretzit folla, crescit in cambu e fait unu fundu a unu o a tantis pillonis 4. is cruculeus afracant su scrichilloni, sintzeru siat o punciau de pesta 5. sa mobbília fata cun linna frisca si púnciat totu Ètimu srd.
puncionadòri , nm Definitzione chie tenet s'impreu de puncionare, de istampare o fàere moneda, averguare is materiales Ètimu srd.
puncionài, puncionàri , vrb: puntzonare Definitzione púnghere, istampare, marcare o singialare a puncione coment'e faendho intacu; in cobertantza, cobèrrere, fintzes ispuntzonare is àteros o atzitzare a fàere calecuna cosa / puncionai muneda = imprentare sa figura in sa muneda Sinònimos e contràrios imprentai, punciai / cadhicare, saltiare, zúchere / impunciai, impuntzonare, insissiligai, intzidiare Frases custu pesu no est puntzonadu, no est in régula! 2. a sas festas de carrasegare dogni pisedha essit mascherada, a boltas calicuna si est corcada: l'at fatu aposta pro si puntzonare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu poinçonner Ingresu to stamp Ispagnolu troquelar Italianu punzonare Tedescu punzen.
punciòne, punciòni , nm: puntzone, puntzoni Definitzione genia de punta manna de ferru o àtera cosa tostada, aina puntuda po púnghere o, fata adata a bisura de pintadera, po marcare (prus che àteru trastos); parte puntuda a bisura de agu chi unos cantu bobbois portant a púnghere, po si difèndhere (es. s'abe)/ fàghere in puntzone su corru de su trigumuriscu = bogare una o prus fileras de granu de s'ispiga (po dh'acabbai mellus a manu) Sinònimos e contràrios acutzoni, puntzu 1, sàgiu / istilete, istocu Frases bochiant su mannale o cun sa patadesa o cun su puntzone Sambenados e Provèrbios smb: Puncioni, Punzone, Punzoni Terminologia iscientìfica ans, crn Tradutziones Frantzesu poinçon, aiguillon Ingresu drift, sting Ispagnolu punzón, aguijón Italianu punzóne, pungiglióne Tedescu Punze, Stachel.
punciotàre , vrb Definitzione picare, trebballare (pedra) a puntzoto, a iscrapedhu; in cobertantza, cobèrrere Sinònimos e contràrios iscarpedhare, iscrafedhai Ètimu srd.
punciòto, punciòtu pinciòto
púnciu , nm Definitzione genia de bufóngiu budhiu, cun àrculu, chi si faet cun licore e sabores diferentes Terminologia iscientìfica bfg.
punciúdu , agt: puntziudu, puntzudu Definitzione chi est a punta, fatu de pòdere púnghere, intrare Sinònimos e contràrios acussu, acutzau, puntacutzu, puntidu, puntudu, puntzirudu Frases su matzone est paradu intro de sa tupa chin sas sannas puntzudas ◊ cungiànt is gennas e in s'istampu de sa crai poniant un'obilu punciudu ◊ su malloru portat is corrus punciudus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pointu Ingresu sharp, pointed Ispagnolu puntiagudo Italianu aguzzo Tedescu spitz.
punciurràre , vrb: puntzurrare Definitzione coment'e púnghere, nàrrere o fàere cosa, atzitzare a unu po chi fatzat ccn. cosa, fintzes ofendhendhodhu Sinònimos e contràrios impuntzonare, insissiligai, intzidiare, ispuntziare, ispuntzigonare Frases non punciurredas gherra chin cussos ca su locu est s'issoro! ◊ torrat deretu a puntzurrare: mancu una cosa si li podet negare! Ètimu srd.
pundàciu pindàciu 1
pundonòre , nm Sinònimos e contràrios puntíglia Ètimu ctl., spn. pundonor.
pundonorósu , agt Definitzione nau de ccn., chi est atacau meda a su puntu de onore, físchidu in chistiones de onore, chi si faet arrespetare coment'e a puntíllia Terminologia iscientìfica ntl Ètimu spn. pundonoroso.
pundòre , nm Definitzione assíchidu mannu Sinònimos e contràrios acíchidu, assúmbridu, assústidu.
púnga , nf Definitzione genia de fortilesa chi si ponet a s'animale e a sa gente po no àere dannu; a logos dhu narant fintzes po cosighedha de pagu contu, pagu pagu / min. punghedha; fai, fàghere sas pungas = fàghere unu fatuzu; una p. de sali, de píbiri = una pitzigadedha, una pimpirida de sale, de píbere; una p. de terra = unu tretighedhu, pitzialla de terrinu Sinònimos e contràrios breu, breve, contramazina, foltilesa, scritu, sinicurtzi / afatúgiu, magina Frases giughiat in tuxu sa punga chi che istéxiat s'inimigu ◊ sa sanna de su sirbone e sas barrichedhas de su eritu ti ant a serbire coment'e pungas e fortilesas ◊ mai apo crétidu in pungas e ne in fatuzos Terminologia iscientìfica sntz Ètimu ltn. punga Tradutziones Frantzesu talisman Ingresu amulet Ispagnolu talismán Italianu talismano Tedescu Talisman.
pungàdu , pps, agt: pungatu Definitzione de pungare; chi si est sarba po miràculu, coment'e chi dhi apant fatu o apat portau punga.
pungàre , vrb: apungare* Definitzione fàere o pònnere pungas, punghedhas Sinònimos e contràrios afatugiare, afaturai, ammajarzare, imbrusciai.
pungàtu pungàdu
pungelàda pugnalàda
pungelàe , vrb: apugnalai* Sinònimos e contràrios aggortedhai, istocagiare.
púngere, púnghede púgnere