A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pumòne pimòne

púmora púmmora

pumoròsa , nf Definitzione mata de frutuàriu Sinònimos e contràrios púmmora Frases de atunzu visita sas campagnas de pumorosas pienas e piantas (F.Dore) Ètimu srd.

pumpía pompía

pumpía 1 pompía 1

pumpiài pompiài

púmpula , nf Definitzione sa chima prus arta de una mata, sa punta Sinònimos e contràrios chima, coma, pumpulina, punta Frases sa púmpula de cussa mata parit tochendu su celu, de cantu est arta!

pumpulína , nf Definitzione is puntas prus artas de una mata Sinònimos e contràrios chima, coma, pitiobedhu, punta Tradutziones Frantzesu faîte d'un arbre Ingresu treetop Ispagnolu punta Italianu cima degli àlberi Tedescu Wipfel.

pumpulínu popolínu

pumpúlla , nf Definitzione orrughedhedhos, bículos Sinònimos e contràrios fafaruza, fanialla, filchinida, pumpusalla.

pumpullàre , vrb Definitzione bogare cambu nou, nau de is sèmenes comente torrat a pròere apustis de s'istade Sinònimos e contràrios inceurrare, pudhire, rampudhire, rupire Ètimu srd.

pumpúllu , nm Definitzione s'erbighedha naschindho Sinònimos e contràrios rebudhu, tzaurra.

pumpusàlla , nf Definitzione orrughedhedhos, bículos Sinònimos e contràrios fafaruza, fanialla, filchinida, pumpulla.

púmu , nm Definitzione frutuàriu, prus che àteru sa mela; genia de puntighedha tundha de chirrione de cosa, punta tundha de trastu (cadira, letu, ispada)/ p. de terra = patata; iscartzofa primu p. = sa prima chi faet, cranciofa cabudàrgia Sinònimos e contràrios frutu / meba / pubúntzula Frases su péssighe galanu mustrat pumos cantu ndh'at 2. is letus de ferru de unu tempus portaiant is pumus de latoni ◊ sa bandhera portiat duos pumos calandhe Ètimu ltn. pomum.

pumudèrra pomudèrra

púmula púmmora

púncia , nf: puntza Definitzione orrughedhu de ferru punciudu a una parte, coment'e a conca a s'àtera, po poderare apare linna, tàulas / lanzu coment'e una puntza = marriu meda; (tocat a) pònnere una puntza in su muru (intendhendho o biendho calecuna cosa) = manera de nàrrere po calecuna cosa andhada bene ma chi arrennescet, o unu faet, raramente Sinònimos e contràrios ciau Frases prantai púncias in su muru, in sa linna 2. no funt mancu púncias de seti chi nci funt ingurtendi, totu cussu presutu! ◊ no mi faedhes cun puntzas in laras! Ètimu spn., ctl. puncha, punxa Tradutziones Frantzesu clou Ingresu nail Ispagnolu clavo Italianu chiòdo Tedescu Nagel.

punciàda , nf Definitzione cropu giau cun sa punta de css. cosa Ètimu srd.

punciadòri , nm Definitzione chie púnciat o aparíciu chi serbit a punciare, bullare, timbrare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu oblitérateur Ingresu obliterator Ispagnolu sellador Italianu bollatóre Tedescu Stempler.

punciadúra , nf Definitzione su punciai; su singiale o marcu chi si lassat in su trastu, fintzes s'istampu chi lassat su bobboi chi ponet a is laores / p. de billete = genia de istampu o timbru chi averat comente unu si ndh'est serbiu (e no balet àtera borta) Sinònimos e contràrios bulladura, malcadura Frases po dónnia punciadura si depit pagai unu tanti Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu marque, oblitération Ingresu stamp, cancelling Ispagnolu marca, pinchazo Italianu màrchio, obliterazióne Tedescu Marke, Zeichen, Markierung, Entwerten.