pugnidòre , nm: punghidore, pungidori Definitzione chie punghet su pegus bochindhodhu po dhu fàere a petza Sinònimos e contràrios ispojoladore Frases su punghidore veniat chin su liputzu a uchídere su porcu e chin sas lametas pro l'innetare Ètimu srd.
pugnigósu pinnegósu
pugnolàda pugnalàda
púgnu prúnzu
pugòni , nm: bugoni* Sinònimos e contràrios iscobiante, ospia.
puía , nf Definitzione coedha, ala o parte bàscia de camisa (e fintzes cambos de mata chi pendhent, in alas de fora).
puíga , nf: púlica, púliga Definitzione genia de pigione mannu chi faet meda in logos de istagnu: in Sardigna faet abbitu totu s'annu; in cobertantza, sa natura de sa fémina; a logos est un'aina (su spacadori) po isperrare sa canna in bàtoro Frases ita mabasicu seis fendi tirendi a pedrigonis: po puiga m'eis pigau?! ◊ a su fragassu, sas anades si sunt acuadas suta de s'abba: petzi una púliga ndhe at bogadu sa conca Sambenados e Provèrbios smb: Púliga Terminologia iscientìfica pzn, fulica atra Ètimu ltn. fulica Tradutziones Frantzesu foulque Ingresu coot Ispagnolu focha común Italianu fòlaga Tedescu Bläßhuhn.
púighi , nm, nf: púliche, púlige, púlighe, púlixi Definitzione genia de bobboitedhu piticu chi faet inue dhue at animales e gente puru, in logu brutu, giaendho istrobbu mannu e batindho fintzes maladias / erba de púlighe = crezes diferentes de erba (Plantago afra, Pulicaria odora, P. vulgaris) Sinònimos e contràrios púgili Maneras de nàrrere csn: su sonnu de su púliche = una drommida de tropu pag'ora, un'ingalenadedha; cherrer bene a unu che púliche in mesu de ungras = própiu nudha, a puntu de l'ischitzare!; fàgherendhe de unu púlighe unu boe = isazerare una chistione, crèscherela tropu; pònnere su púliche in s'ungra a ccn. = dàreli a ischire cosa chi no lu lassat asséliu; fastizosu che púlighe = ifadosu meda Frases ci bessint prexaus che púlixi ◊ su púlighe est minudedhu ma za ndhe daet de aggheju! ◊ iscudit unu satu de púighi, s'istrantaxat a lestu!…◊ ndhe dh'iant ispérdia sa púlige Sambenados e Provèrbios smb: Pulighe, Puligheddu, Pulisci, Pulixi Terminologia iscientìfica crp, Pulex irritans Ètimu ltn. pulice(m) Tradutziones Frantzesu puce Ingresu flea Ispagnolu pulga Italianu pulce Tedescu Menschenfloh.
puinàda, puinàra , nf Definitzione cropu, iscutulada de púngiu; su tanti de cosa chi si podet pigare in su púngiu 2. arregolleus una bella puinada de dinai Ètimu srd.
puíni, púini, puínu, púinu , nm Definitzione púngiu, sa manu serrada a istrintu; cropu giau a manu serrada; prus che àteru, su tanti de cosa chi si podet pigare in sa manu coment'e umprindho, cosa paga Sinònimos e contràrios bucicone, ilbrunzigone, pinnegosu, prunzu* Frases pedint agiudu a púinus serraus po chi su sànguni potzat finí 2. candu dh’arrescit cosa papendi s’iscurit de púinu a piturras 3. si est agatau cun d-unu púini de fumu ◊ ndi pongu unu púinu, de pasta, po su brodu Tradutziones Frantzesu poing Ingresu fist, blow Ispagnolu puño Italianu pugno Tedescu Faust, Faustschlag, Handvoll.
puíta, puíte poíta
pujèlma puglièlma
púla , nf Definitzione pàgia de órgiu, de trigu, a logos fògia sicada de moriscu Frases chilivrat su trigu dae sa pula Ètimu itl.
pulàgna, pulània, pulànica polània
pulcinèlla prucinèlla
pulédhu polédhu
puléju , nm: abulégiu Definitzione una genia de amenta Sinònimos e contràrios mentabuleu, pruleu Terminologia iscientìfica rba, rbc, Mentha pulegium Ètimu ltn. puleium.
pulènta , nf: pulente Definitzione sa farra de su moriscu (mescamente cota e cundhia), o fintzes farra de castàngia e de fae Frases cussa buteca vendhet rosu, macarrones, pulenta ◊ mi soi pràndiu de pulente (E.Nieddu)◊ cussa parit procedhedha pesada a pulenta ◊ sa zente est modhe e lenta ca zughent sos neudhos de pulenta! (Gv.Piredda) Terminologia iscientìfica mng Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu polenta Ingresu polenta Ispagnolu polenta Italianu polènta Tedescu Polenta.
pulentàda , nf Definitzione papare de pulenta, papada de pulenta Sinònimos e contràrios pulenta Frases candho fit cota, cussa pulentada, chi fit piús de mesu labiolu, in d-un'àtera mesa unu lentolu bi ant istesu e che l'ant betada: fit bella colorida e bene cota, cun sartitza e peta a mes'apare! (M.Carta) Ètimu srd.