pudíre , vrb: putire Definitzione
essire púdidu o fàere fragu malu, de cosa guasta; pònnere fragu malu, pudidore a sa cosa, a su logu / ger. pudendhe (bíere s'etm.)
Sinònimos e contràrios
impudire,
pudèschere,
putzinai
Frases
pudit che contza ◊ su fiadu chi ant mortu l'ant lassadu cun sa mata intro e a candho sunt torrados l'ant àpidu pudendhe ◊ cussos tzigarros putinne ti sont toscanne
2.
est abba mala chi fràzigat e pudit s'istentina ◊ cussu fiadu mortu est pudendhe sete terras!
Ètimu
ltn.
putere
Tradutziones
Frantzesu
puer
Ingresu
to reek
Ispagnolu
heder,
apestar
Italianu
puzzare,
impuzzolentire
Tedescu
stinken.
púdiu púdidu
pudòne , nm: pudoni Definitzione de sa pértiga de sa bide chi si pudat, s'orrugu curtzu chi si lassat po bogare cambu nou (ma diferente de sa carrigadòrgia)/ ogus lestus de su p. = sos chi isparant, prus in artu de s'ogru mortu o ogu bragheri (su primu, a oru a sa linna prus bècia) Sinònimos e contràrios puda Frases a su pudoni si lassant duus ogus lestus e unu bragheri Ètimu srd.
pudóngiu , nm: pudonzu Definitzione
su pudare
Sinònimos e contràrios
pudadura,
pudinzu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
émondage
Ingresu
lopping
Ispagnolu
poda
Italianu
potatura
Tedescu
Baumschnitt,
Beschneidung.
pudòni pudòne
pudónzu pudóngiu
pudòre pudidòre
púdre prúde
pudredhími , nm Definitzione nau de piciocu, picioca, su èssere inganatzidos, imbideaos.
pudrédhu prudédhu
pudrèschere pudèschere
pudrigadúra prudicadúra
pudrigàre pordiài
pudrigòre prudigòre
pudrímene, pudrímine, pudrímini , nm Sinònimos e contràrios prudigore, pudrigúmene Frases sa terra est atata de pudrímine ◊ s'àrbure est torradu a pudrímine e chinisu Ètimu srd.
pudríre , vrb Definitzione pudrigare, guastare Sinònimos e contràrios frazicare, imprudiare, pordiai Frases sa foza sica est totue pudrindhe como chi est intradu s'ierru.
púdriu , nm Definitzione genia de cunsideru bonu ma esagerau chi unu tenet de issu etotu Sinònimos e contràrios blaga, ispudrédhiu, madérria, magnosidade, palleria.
pudròne, pudròni prudòne
puéstu poéstu