pulitzadòre politzadòre
pulitzàre politzàre
pulitzòto , nm Definitzione bàrdia de politzia.
pulíu pulídu
púlixi púighi
pulixósu poxilósu
púlla , nf Definitzione genia de fadhina, brusa, in su giogu a su paradisu.
pullài , vrb Sinònimos e contràrios pudai Frases in bíngia pullu unu fundu.
pullédhu polédhu
pullícia , nf Definitzione grofale, càncaru ue s'intrant is bandhellas de un'apertura Sinònimos e contràrios artera, cancarile.
pullínu , agt Definitzione
nau de ccn., chi sa cosa de papare po su prus dhi faet ischifu, chi est tropu delicau in su sensu de sa limpiesa, chi dhue agatat sèmpere cosa de crisare (fintzes solu po ischire chie dh'at fata)/ porcu pullinu no ingrassat mai (ma a logos narant puliu)
Sinònimos e contràrios
afastiadori,
ascamosu,
ascherosu,
ascosu,
ghelestiosu,
gravellosu,
ispetzieri,
pilingosu,
salàsticu,
schivinosu,
stogumosu,
strichidheri
Frases
belleggai su víssiu d'èssere pullinu che li est vessidu (G.Ruju)◊ e chi no fetant che porcu pullinu si ant a bagnare in píssiu porchinu!
Tradutziones
Frantzesu
chichiteux
Ingresu
fussy
Ispagnolu
delicado,
difícil
Italianu
schizzinóso
Tedescu
heikel (wählerisch im Essen).
pullíre , vrb: bullire* Definitzione nau de s'istica, de un'iferta, bogare cambu nou, fruedhas Sinònimos e contràrios briorare, brionire, broculare, brotai.
pullòne pudhòne 1
pullòne 1 pillòne
púlma , nm Definitzione mezu mannu de istrada po portare gente Sinònimos e contràrios autobbus Frases su pulma est passau tochendi is tres Terminologia iscientìfica trps.
pulmonàtu pimonàtu
pulmòni pimòne
púlpa prúpa
pulpetòne, pulpetòni , nm Definitzione papare fatu cun prupa.