puèta poíta
puèta 1, puétu , nf, nm Definitzione genia de giogu chi che artzat in artu e isparat, mescamente in is festas / puetu màsciu = su chi portat càssula po isparare Sinònimos e contràrios boladore, coete.
pufémia , nf Definitzione àliga, cosas de fuliare.
púfida , nf Definitzione genia de sulada, de alenu, nau fintzes in su sensu de un'apenas de tempus o de cosa Sinònimos e contràrios búfidu, isúlfida, súlidu, súrbiu Frases est una púfida custa vida nostra! ◊ si vient nues de fumu e púfidas de isparos.
púfu , agt Definitzione chi est curiosu, chi faet a erríere Sinònimos e contràrios coriosu Tradutziones Frantzesu amusant, drôle Ingresu funny Ispagnolu gracioso Italianu buffo Tedescu drollig.
púga púa
pugiàda , nf Definitzione logu, orruga, camminu a punt'in susu, in pesada Sinònimos e contràrios alciada, altzadòglia, ampuada, ficada, muntada, picada, pigadorza | ctr. cabada, falada Ètimu ctl. pujada.
pugiài , vrb: apugiai Definitzione pesare a logu artu Sinònimos e contràrios acadhai, alciare, ampiai, apicai, apiculai, apilicare, pigai 1 | ctr. calai, falare Ètimu ctl. pujar.
púgili , nm: puxi, púxili Definitzione genia de bobboitedhu piticu chi faet ue dhue at animales e gente puru, in logu brutu, giaendho istrobbu mannu e batindho fintzes maladias Sinònimos e contràrios púighi* Frases fui prexau che puxi po èssi in domu de ajaja ◊ su pilloni portat púxili Sambenados e Provèrbios smb: Pusci, Puxi Terminologia iscientìfica crp, pulex irritans Tradutziones Frantzesu puce Ingresu flea Ispagnolu pulga Italianu pulce Tedescu Menschenfloh.
pugilísta , nm Definitzione giogadore, antzis, gherradore a púngios Frases dhus bínciu a manu límpia ca apu fatu iscola de pugilista Tradutziones Frantzesu boxeur Ingresu boxer Ispagnolu púgil Italianu pùgile Tedescu Boxer.
pugiólu pogiólu
pugiòne pigiòne
puglièlma , nf: pujelma Definitzione una genia de linnabru, su niedhu Sinònimos e contràrios ciupu, poboria, pupulione Terminologia iscientìfica mtm, Populus nigra Ètimu ctl. poll.
pugnalàda , nf: apugnalada, pugnolada, pungelada, pungialada, pungiolada, punniolada, punnolada Definitzione istichia de pugnale, nau fintzes cun afuta e a frastimu Sinònimos e contràrios abbudhada, issacada, istocada Frases in sa furca chi andit e una pugnolada chi dhis papit! ◊ bi at giustíssia, e carabbineris e barracellus e pungioladas! ◊ ita punniolada si ndi fait de su dinai?! ◊ punnolada, epuru l'est piàghida sa cosa chentza la triballare! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu coup de poignard Ingresu stab Ispagnolu puñalada Italianu pugnalata Tedescu Dolchstoß.
pugnàle, pugnàli , nm: punnale, punniali Definitzione aina segante e punciuda, curtza, de aferrare a una manu Sinònimos e contràrios istile, istilete Frases batide su punnale ca ochidimus su mannale! ◊ cudhos chi mi mustravant cara bella apalas mi punghiant su punnale ◊ fit un'ómine airadu, cun duos ojos che duos pugnales Terminologia iscientìfica rms.
pugnàtu , agt Definitzione nau pruschetotu de pane grussu, chi est ispongiau bene, chi est cotu paret ispòngia Sinònimos e contràrios isbumburronadu, isponzatzu, modhanu, spongiosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu moelleux Ingresu soft Ispagnolu blando Italianu sòffice Tedescu weich.
púgnere , vrb: púngere, púnghede, púnghere, punghi, púngiri Definitzione intrare o fàere intrare cosa punciuda (e in custu sensu si narat po iscannare puru); fintzes fàere a iscrafíngiu, coment'e de cosa arrasposa chi tocat sa carre in tretu prus delicau; prnl. nau de linna, de orrobba, su si fàere totu istampos coment'e papau de su greme Sinònimos e contràrios ifertzire, infrissai, istocazare, punciai / istocagiare / spurtiri / arnai, pipionire Maneras de nàrrere csn: púnghere su porcu (o àteru fiadu de bochire) = irgannare su porcu; púnghere una cosa a unu = arregordaisidha po chi dha fatzat; Maria Pungibungi = zenia de fémina mala, fata a pessamentu, chi tiat púnghere a bentre sos pisedhos chi ant manigadu tropu… Frases comente l'ant puntu s'acu, sa crapa si est pesada a bebbéchinos ◊ pungit is bòis cun s'istrúmbulu ◊ si no mi lassas in pasu ti pungo s'agu! ◊ compà, colade bois a púnghere custas berbeghes ca sezis pràtigu! 2. segadiche s'arba ca mi punghes! ◊ sa lana grussa pungit, posta sentza de nudha asuta 3. si no est segada in sa muta zusta, sa linna si punghet ◊ su tzinníbiri durat séculus e mai si pungit 4. comente at intesu s'allega est abbarradu sicu: si lu aiant puntu no li aiant àpidu butiu de sàmbene! 5. sos àinos, si no bos lu punghet s'àteru, de cosa no ndhe faghides!… Ètimu ltn. pungere Tradutziones Frantzesu piquer Ingresu to sting Ispagnolu pinchar, punzar Italianu pùngere, punzecchiare Tedescu stechen, reizen, sticheln.
pugnèta , nf: punneta, punzeta Definitzione cariadura a manu a sa natura (de s'ómine) Sinònimos e contràrios púlica 1, sega Terminologia iscientìfica ssl Tradutziones Frantzesu masturbation Ingresu to masturbate Ispagnolu paja Italianu masturbazióne Tedescu Masturbation.
pugnetàre , vrb Definitzione fàere sa pugneta Sinònimos e contràrios ispunnetare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se masturber Ingresu to masturbate Ispagnolu masturbarse Italianu masturbarsi Tedescu masturbieren.
pugnetéri , nm Definitzione chie pugnetat, o tenet abbitúdine a pugnetare Ètimu srd.