A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ochídere, ochíe, ochíere , vrb: bochíere, otzíere, uchídere Definitzione leare sa vida a unu, a un'animale / pps. ochitu, otzitu, ger. otzienno Sinònimos e contràrios assessenai, bochí*, igerbedhare, mòrrere, scerbedhai Frases Ninnicu at ochitu su mannale po si fae sa provista.

ochíre , vrb: bochí*, ociri Definitzione leare sa vida a unu, a un'animale / pps. ochitu, ocitu; cong. 3ˆ p. pl. ochiant Sinònimos e contràrios assessenai, bochíere / studai Frases ant ochitu sa libbertade e sicau sos crebedhos ◊ no mi ant ischípiu nàrrede chi cust'ómine apet ochitu sa fémmina o s'ómine ebbia o totas duos ◊ ancu dh'ochiant a balla!

ochiriòe , avb Definitzione chi est betau o orruendho a una parte Sinònimos e contràrios abboe, achibboe, achifilu, acorrimboe, calembru, imboe Ètimu srd.

ochisciàre , vrb: achesciare*, ochissiare Definitzione betare su fedu (angiones, crabitos o àteru) a súere a is mamas Sinònimos e contràrios afedai Frases aimus agabbadu sa murghidura e ochisciadu sos bijos candho assupreit un'ómine.

ochisógliu, ochisólzu, ochisórgiu , nm: ochisorju, ochisorzu Definitzione porchedhu bonu a bochíere, ma meda prus mannu de su porchedhu de late Sinònimos e contràrios achisógliu, bochisorzu, chisorju, isórgiu Frases si nche intenniat digógliu de ochisogliedhos sughenne e a búfitas s'intenniat sa sughe Ètimu ltn. occisorius.

ochisòrja , nf Definitzione porchedha fémina bona a bochíere.

ochisórju ochisólzu

ochisorzína , nf Definitzione is ochisòrgios Frases como petzi sunt masellendhe ochisorzina: porcos mannos nudha Ètimu srd.

ochisórzu ochisólzu

ochissiàre ochisciàre

ochisúra , nf Definitzione su bochíere, sa faina de bochíere Sinònimos e contràrios bochidura, bochisura Frases sas ochisuras fint sichitas fintzas a canno una nurra de mortos si li fit apirata in daennantis (A.Pau) Ètimu srd.

óci! , iscl: orci! Definitzione foedhu chi si narat candho unu si punghet, ca dhi dolet o ispirtit / orcidhia! = oci, balla! Sinònimos e contràrios lampu!, male! Frases oci, balla! ◊ oci, oci su didu, chi mi dh'apu segau!◊ oci, oci mamma mia, it’arrori! Ètimu srd.

ociàda , nf: (o-ci-a-da) orciada ortiada, orticata, ortigada, ortziada, otiada, otigada Definitzione una genia de erba chi punghet e dolet puru; maladia apicigosa chi pigat prus che àteru a is piciochedhos e faet a essiduras orrúbias in cara e in totu sa carena, e a callentura Sinònimos e contràrios boltíula, ociau, oltija, picianti, pistígia, pitziadroxu, pústica, spitzuafua / òrcia, pigone, rosa 1, rusete / sisibbella Terminologia iscientìfica rba, Urtica atrovirens, U. dioica, U. pilulifera, U. urens, mld Ètimu ltn. *urticata.

ociàda 1 , nf: (o-cia-da) ocrada ocrata, ocriata, oghiada, ogiada, ograda, ojada, orghiada, oxada, uciada 1 Definitzione castiada, furriada de ogos po bíere impresse; castiada mala, lègia, coment'e po nàrrere cosa in contràriu, fintzes arrennegaos Sinònimos e contràrios abbaidada, castiada, mirada, oghia, oghidura, ojizada Maneras de nàrrere csn: donai un'oghiada a unu líbburu = dare un'abbaidada; crèschere a s'ojada = chi si bit meda, chi si bit crescendi, crèsciri meda Frases un'ocrada de s'amorada baliat prus de una note de sonnu pérdia ◊ sunt ómines chin s'ojada bia ◊ chèrgio sa luche de sas campagnas chi abbivat sas ociadas ◊ si connoschet a s'ogiada chi est pessone bona ◊ faedhas cun s'ojada franca ◊ tue as in s'ojada incantamentu ◊ dona un'oghiada a biri comenti est sa cosa! ◊ ghetàndheche un'ocrada che apo distintu deretu su mere ◊ onzi tantu mi faghiat un'oxada 2. de malu gromone, at dau un'ocrata mala a totus ◊ bastàt un'oghiada de babbu po si firmai! 3. Pinedhu fit pessamentosu ca su nare li fit creschendhe a s'ojada (G.Addis) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup d'œil Ingresu look Ispagnolu mirada Italianu sguardo, occhiata Tedescu Blick.

ociàda 2 , nf: ogiada 1 Definitzione un'arratza de pische de mare, de sa matessi genia de s'isparedha e de su sàragu, longu pagu prus de prammu Sinònimos e contràrios orbada 1 Terminologia iscientìfica psc, oblata melanura Ètimu itl. occhiata.

ociàda 3 , nf Sinònimos e contràrios iscrarearju, preidoto, sartiaredhu, sordaedhu Terminologia iscientìfica pzn.

ociàles , nm pl: atzales, orcialis, ortzales, otzales Definitzione genia de lentes chi si ponent a loba in ogos po crèschere sa capacidade de sa vista, o fintzes solu po badrare sa lughe tropu forte de su sole Sinònimos e contràrios oceras, ogheras Frases lezemilu tue, custu, ca so chentza ortzales! ◊ issos no bident e si ponent sos ociales Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu lunettes Ingresu spectacles Ispagnolu gafas Italianu occhiali Tedescu Brille.

ocianía , nf: (o-ci-a-ni-a) ocriania, ogriania Definitzione su èssere ogrianos, oghimannos, su ndhe pàrrere male de su bene de s'àteru / ghetare ociania a ccn. o a ccn. cosa = pònnere ogru, àerendhe unu pagu de ódiu Sinònimos e contràrios belosia, imbidiosia 2. ballent totus, non bi ndhe apat unu sétiu chi nos ghetet ociania! (G.Chironi) Ètimu srd.

ociànu , agt: ocrianu, oghianu 1, ogianu, ogranu, ogrianu 1, ojanu, oxanu Definitzione nau de ccn., chi ponet ogu a sa cosa de is àteros e no si cuntentat de su chi si dhi giaent, de su suo, chi dhi paret pagu o peus; nau de cosa, chi est bella a dha bíere, chi cuntentat s'ogu Sinònimos e contràrios abbramiu, betiosu, oghimannu / ocione, ojosu / cdh. ugianu Frases ojanu comente fit, si at costoidu su pane pro si lu manigare isse solu ◊ faghe bene sas partes, già l'ischis chi isse est ogrianu! ◊ cussu est ogrianu: ndhe li dias pagu o meda, ti narat chi est pagu! ◊ su prus oghianu tzérriat poita sa prus manna fita ndi bolit pigai (Lai) 2. est pruna madura e oghiana ◊ bollu cudhu préssiu, ca est prus oghianu Sambenados e Provèrbios smb: Oggianu, Oggiano, Otgianu, Otgiano / prb: su malu partire faghet sa zente ojana Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu difficile à contenter, goulu Ingresu greedy Ispagnolu descontentadizo Italianu incontentàbile, ingórdo Tedescu unersättlich, gierig.

ociàre , vrb: ocriare, oghiai, ogriare, ojare 1 Definitzione abbaidare, bíere, betare castiadas fintzes in su sensu de disigiare, portare a ogu; chesciare, murrungiare ca una cosa est o paret paga o metzana, fàere s'ogrianu, o fintzes solu èssere de s'idea chi no est su tanti giustu o su chi serbit / ocriare chin ccn. = àerendhe ódiu Sinònimos e contràrios abbadiai, agrionae, aogare, bídere Frases su pastore est ojendhe atesu… sestat su tempus! ◊ si che at pijadu cantu at ojadu ◊ sa picioca est bellixedha e po cussu dh'ant oghiada totus! ◊ su fustealvu ojat e tentat chi ànima si tuchet e frimmet in more sua (G.Elies)◊ ses oghiendi cussa cosa: pigadha, si ti praxit! ◊ Rofaelle s'aiat ocriau bene su fizu de Predu: apustis aiat iscanzau de labras 2. no lu ógries ca est pagu, ca no ti ndhe poto dare àteru! ◊ la so ogriendhe, cussa cosa: mi paret metzana ◊ su fogu no cheret tènnere: est ogriendhe ca est paga sa linna! ◊ custu sale lu so ogriendhe: mi est parindhe pagu pro totu cussa cosa! ◊ custa linna la so ogriendhe: mi paret chi no noche bogat su zerru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lorgner Ingresu to glance at Ispagnolu comerse con los ojos Italianu adocchiare Tedescu erblicken, liebäugeln.