atripodhíre , vrb: tripodhire Definitzione istrecare, atrotigare, malatratare Sinònimos e contràrios increbucire, ischitzare, pinnicai / atripodhare Frases s'abbardente, si ndhe bufas meda, ti atripodhit puru! Ètimu srd.
atripogiài, atripongiài , vrb Definitzione giare una bella surra, atripare meda, nau fintzes in su sensu de pigare múngia Sinònimos e contràrios abbanzare, arropai, assurrare, atripai, magiare Frases is mammas, apustis de una dí passada a trummentai e atripogiai cun is fillus, arrólliant po arrallai.
atrípu atrípa
atripuntzídu , agt Definitzione atribuntzidu, chi est totu a tzirbisas, nau mescamente de orrobba Sinònimos e contràrios afrinzighidu, aggruncipidu, apijighedhadu, fronziu, tripodhadu Frases zughet sa cara atripuntzida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rugueux, ridé Ingresu wrinkled Ispagnolu arrugado Italianu rugóso Tedescu faltig.
atriscàre , vrb Definitzione atzitzare, pònnere is canes aifatu o contras a ccn. / atriscadu = fintzas coragiosu, atriviu Sinònimos e contràrios incidai, inciulai, intriscare, mincidiare Frases in catza russa, iscapant sos canes e chie los atriscat goi e chie gai, betant fusiladas, boghes (M.Dore)◊ est pro atriscare a isse chi fint tochendhe a mie! 2. custa fit una fémina atriscada e no timia nudha ca su mannedhu l'aiat pesa a mascrinu Ètimu srd.
atríscu , nm Definitzione su atriscare; fintzes perígulu Sinònimos e contràrios incídiu, provocu / arriscu, perículu 2. Nostrasennora mia, custu est un'atriscu, no mi lassedas solu!
atristài, atristàre , vrb Definitzione fàere o essire tristu, fàere pigare dispraxere Sinònimos e contràrios annozare, intristai | ctr. allegrare, cuntentai Frases sàrvannos dae sos males chi como nos atristant!◊ Gesús iat cumentzau a si atristai e apenai.
atristàu , pps, agt Definitzione de atristare; chi est tristu, at tentu dispraxere Sinònimos e contràrios atristuridu, tristu | ctr. contentu, pregiosu 2. bido chi ses atristadu: e ite ti ndh'est costadu de cudha cumpannia tantu amorosa? ◊ giamàdemi s'atristada!◊ isto tantu atristadu chi de piànghere m'isfato.
atríte artríte
atrítu , nm Definitzione su frigamentu de una cosa chi passat arrasigandho cun àtera, tocandho e faendho dificurtade Sinònimos e contràrios frigamentu, frigóngiu, sfrigóngiu Tradutziones Frantzesu résistance Ingresu friction Ispagnolu roce Italianu attrito Tedescu Reibung.
atritzàre , vrb Definitzione fàere is trícias, a trícias Frases calecunu atritzat carchi camba de pedhe e faghet sas sogas a tritzita Ètimu srd.
atrítze , nf Sinònimos e contràrios atora.
atritzonàre , vrb Definitzione fàere is pilos de conca a matzos, a pubusones Ètimu srd.
àtriu , nm Definitzione logu largu a s'intrada de unu palàtziu.
atrivía, atrivída atribída
atrividítu , agt Definitzione nau de ccn., chi si atrivit, chi costumat a aconcare fintzes inue o candho dhue at perígulu o dificurtade manna Sinònimos e contràrios aconcaditu, aconcau, arriscadu, atreviu, atrivijolu, conchedha, sconcau | ctr. timigiolu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hardi Ingresu brave Ispagnolu atrevido Italianu ardimentóso Tedescu tapfer.
atrivídu atrevíu
atrividúra , nf Definitzione genia de coràgiu e fintzes de arriscu a fàere ccn. cosa Sinònimos e contràrios àcia, alidantza, atrevimentu, osadia Ètimu srd.
atrivijólu , agt Sinònimos e contràrios atreviu, atrividitu, coragiosu | ctr. timigiolu Frases custa no est pitzinna timorosa, est de coro forte e atrivijola! (C.Frau)