atriviméntu atreviméntu
atrivínzu , nm Definitzione genia de coràgiu e fintzes de arriscu a fàere ccn. cosa Sinònimos e contràrios àcia, alidantza, atrevimentu, osadia Ètimu srd.
atrivíre, atrivíri atrevíre
atrivisciòne , nf Sinònimos e contràrios atrevimentu, atribida, tramesada Frases comente s'at bidu cussa atriviscione li leat su pitzinnu e che la bogat! Ètimu srd.
atrivítu , nm Sinònimos e contràrios atrevimentu, atríviu, atrivu Frases a chie zúdicat chin atrivitu l'ant a zudicare puru chin atrivitu.
atrivítu 1, atrivíu atrevíu
atríviu , nm Sinònimos e contràrios àcia, alidantza, atrevimentu, atrivinzu, osadia Frases cun atríviu sa pipia si est acostada a una fémina manna manna Ètimu srd.
atrívu , nm Definitzione su si atrivire Sinònimos e contràrios atrevimentu Frases su foressidu fit intradu a bidha ma sa zente si fit atediada meda pro cuss'atrivu ◊ apo s'atrivu a faedhare francu Ètimu srd.
atrobedhài , vrb: trebedhai* Sinònimos e contràrios trebeire / ingannai, trampare Frases calendi in s'iscala mi est atrobedhau unu pei e seu arrutu 2. a issu dh'iant atrobedhau bèni.
atrobiolàre , vrb Definitzione coment'e fàere a trobia, a cónculu Sinònimos e contràrios aconculedhare.
atrobodhaméntu , nm Sinònimos e contràrios atrobodhu Ètimu srd.
atrobodhàre, atrobodhiàre , vrb: trobodhare* Definitzione fàere trobodhus, atropéglius Sinònimos e contràrios atrepillai, imbogiare, intrebedhai, trabojare, trebedhai, trobullai / imprabastulare | ctr. istrepojare 2. sa pitzinna fit comintzendhe a pònnere sos primos passos e atrobodhiare sas primas peràulas.
atrobódhiu, atrobódhu , nm: trobodhu* Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, arrevolotu, atrobodhamentu, atrepógliu, carralzu, sciumbullu, trambullu, tregollu.
atrobutzàre , vrb Sinònimos e contràrios intrebedhai, trabojare, trobodhicai.
atrocàda , nf Definitzione su si atrocare Frases comente at bidu a mie, su batu at fatu s'atrocada Ètimu srd.
atrocadítu , agt Definitzione nau de ccn., chi dhu tenet de naturale (o difetu) a si atrocare foedhandho, a si pèrdere, a si cufúndhere in su chistionu Terminologia iscientìfica ntl.
atrocàdu , pps, agt: atrogadu Definitzione de atrocare 1 2. sa zente est mirendhe atrogada sos cadhos chi che sunt afunghendhe in mare ◊ a custas peràulas su re resteit atrogadu e pregunteit inue deviat nàschere su Messia (N.Fois) 3. est fémina trasulera, ingannadora, atrocada!
atrocài, atrocàre , vrb Definitzione fàere, chentza bisóngiu, una firmada foedhandho coment'e chie est naendho cosa chi no bolet o no ischit (o chi si acatat chi andhat male), su si atregare foedhandho, ma fintzes, nau de animale o de gente camminandho, fàere una firmada coment'e abbasciandhosi, faere un’abbrandhada; foedhandho de matas, apretare a sole, a sicore 2. isceti su noti is papíngius de pentzamentus mannus a lampaluxi atrocant (V.Vargiu) 3. custas àrbures las at atrocadas su sole e sicas si che sunt! Tradutziones Frantzesu se troubler en parlant Ingresu to become agitated while speaking Ispagnolu enredarse Italianu turbarsi nel parlare Tedescu die Fassung beim Sprechen verlieren.
atrocàre 1 atorgàre
atrochillài , vrb: trochigiare* Sinònimos e contràrios folfigiare, fortzicare, profizare Frases su sèssini si atrochillat a tipu ispagu e si faint is funixedhas.