A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

atrégu atrécu

atremenàda , nf Definitzione su atremenare, su fàere a tímere Sinònimos e contràrios assuconu, acíchidu Ètimu srd.

atremenadòre , agt Definitzione chi atrèmenat Ètimu srd.

atremenàdu , pps, agt Definitzione de atremenare Sinònimos e contràrios atremurau, impauréssiu, ispaurigau 2. fit una pòbera pitzinna atremenada, cunfusa, in manos de cudha fémina chi la cheriat intregare a su padronu sa primu note de s'afidu ◊ so atremenada e fata! Tradutziones Frantzesu épouvanté Ingresu frightened Ispagnolu asustado Italianu impaurito Tedescu erschrocken.

atremenadúra , nf Definitzione su atremenare Ètimu srd.

atremenàe , vrb: atremenare 1 Definitzione tímere, fàere a tímere, pruschetotu cun ammeletzos, avertimentos, briga Sinònimos e contràrios ispramai / ammonestai Frases sighit a niare faghindhe dogni coro atremenare suta de s'ira mandhada dae Deu ◊ cudhu giòvanu l’ammajaiat, l'atraiat chin d-una fortza chi issa si ndhe atremenaiat ◊ inoghe podes drommire in paghe e sene ti atremenare ◊ apo mandhau a Boicu po atremenae is Bidhamannesos 2. cudhu sennore est atremenatu inchietu contr'a unu petitore ◊ issa si est fata de onzi colore, atremenada e pérdida, ma issu fit ridindhe cuntentu! Ètimu srd.

atremenài, atremenàre, atremenàri , vrb: atreminai Definitzione pònnere trèmenes, làcanas, èssere a làcana o trèmini in mesu / atremenari a ccn. = fàgherelu istare in càncaros suos, in límites suos, in su sou Sinònimos e contràrios alindare, allacanai 1, allimidai, aorare Frases cussa tanca atreminàt cun sa terra mia ◊ sa bíngia est atreminara cun s’arriu Tradutziones Frantzesu confiner Ingresu to confine Ispagnolu delimitar Italianu limitare, confinare Tedescu begrenzen.

atremenàre 1 atremenàe

atremenónzu , nm Definitzione su atremenare Ètimu srd.

atrémenu , nm Definitzione genia de decisione Sinònimos e contràrios atremenada, atremenonzu, detelminu, médiu Frases unu póveru aflitu, indepidadu, no ischiat s'atrémenu de leare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu résolution Ingresu resolution Ispagnolu resolución Italianu risoluzióne Tedescu Entschluß.

atrémenu 1 , nm Definitzione su atremenare, genia de pentzamentu, de scinitzu, fintzes immarritzone Sinònimos e contràrios oriolu, pedine, pestighinzu, schinitzu.

atreminài atremenài

atreminàre , vrb Definitzione passare su trèmini, passare a s'àtera parte de una làcana o de cosas deasi Sinònimos e contràrios atraessare Ètimu srd.

atréminu , nm Definitzione arrumóriu chi si faet cun is peis, movendho cosa; pruschetotu, genia de timoria manna, de trementa chi benit timendho ccn. cosa Sinònimos e contràrios apeisinzu, apeitu, apetigu, istrepitzu / cdh. trímini Frases it'est custu: s'atréminu de sa chedha immandrada o sa boghe de su pastore chi l'acorrat? ◊ mi paret de intèndhere atréminu in su passaditzu: benindhe zente est? ◊ si est intesu s'atréminu de sos passos 2. goi cumpostu in paghe est un'ammiru: paret chi apet sighidu a Bustianu in sonnos sentza atréminu e suspiru (A.Dettori)◊ patire s'atréminu ◊ pigant sos astudhos a s'atréminu chi dant sos inghírios de su tilibbriu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu effarement, peur Ingresu fright Ispagnolu temblor, miedo Italianu trèmito, sgoménto, paura Tedescu Zittern, Bestürzung, Angst.

atrempàda , nf Definitzione su atrempare, su artzare a ccn. logu (prus che àteru de monte) Sinònimos e contràrios alciada, ampuada, apilicada | ctr. cabada, falada Ètimu srd.

atrempalàre , Definitzione atzapulare pantalones, cosire trempales, tzàpulos Sinònimos e contràrios sartzire, tapuledhare Ètimu srd.

atrempàre , vrb Definitzione andhare ororu de su trèmene, de sa làcana, lassare andhare o artzare peri is trempas, in atzas de monte, aprigare in sas trempas; aunire atobiandho o arregollindho a su matessi logu; giare cropos a trempas (càvanos), ma mescamente trubbare, fàere andhare; artziare a logu o tretu prus in artu Sinònimos e contràrios alciare, atremenai / aunire, collire / abbanzare, addobbai, arropai, atremenae, atripai, isciúdere, magiare / trubare / alciare Frases cussa caminera atrempat a su cubile ◊ dae su riu de Cadharis atrempat a su chelu una turre de fumu ◊ est prus fàtzile a atrempare s'abba a puntissusu chi no a che lavare su machine ◊ su sole est atrempandhe ◊ a punta de su monte bi atrempat un'istrada noa 2. atrempate sos tazos totu a su matessi locu! ◊ amus atrempatu totu sa zente impresse ◊ sa zente si est atrempata totu a unu dae totu su locu 3. lassa faina e chimentu e atrempa a meriare in s'umbra! ◊ a deghessete annos ischiat atrempare sos boes e múrghere sas bacas 4. totus atrempant e falant in cudh'iscala Ètimu srd.

atrempinàre , vrb Definitzione fàere su trémpinu, su tostorrudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piquer Ingresu to offend Ispagnolu picarse, empeñarse Italianu impermalosire Tedescu sich kränken.

atrémpiu , nm Definitzione médiu, aina po fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios aímine Frases no acatait atrémpiu po sas peleas suas ◊ at agatau s'atrémpiu po abèrrere s'arcedha.

atremulàe , vrb Definitzione fàere trèmere, fàere tímere apretzetandho, ammeletzandho Ètimu srd.