atrassàu atrassàdu
atrassídu , agt: transidu* Definitzione
nau de ccn., chi est coment'e atontau o ammammalucau de s'ispantu, de sa meravíglia, po cosa chi unu no s'ibertaiat própriu
Sinònimos e contràrios
abbaucadu,
atrallaradu,
spantau,
trassicu
Tradutziones
Frantzesu
effrayé
Ingresu
dismayed
Ispagnolu
pasmado
Italianu
sbigottito,
stupefatto
Tedescu
bestürzt,
verblüfft.
atrassigiài , vrb: trassigiai* Definitzione camminare, pònnere calecunu passu, fàere abbitu a unu logu Sinònimos e contràrios abbitai, afitianae, atravigare Frases est atrassigendi maris.
atràssu , avb Definitzione foedhandho prus che àteru de iscritura, chi est fatu innanti, in pitzu / atrassu iscritu = iscritu subra, innantis Ètimu spn. atrás.
atratàre , vrb Definitzione
pigare sa trata, s'ormina, s’arrastu de animales o àteru chi at passau
Sinònimos e contràrios
arrastai,
atrataritzare,
orminare,
ormizare,
trateare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
suivre à la trace
Ingresu
to follow in s.o.'s tracks
Ispagnolu
rastrear
Italianu
cercare seguendo le tràcce
Tedescu
jds. Spur verfolgen.
atrataritzàre , vrb: trataritzare Definitzione andhare aifatu de is arrastos, cricandho sa trata de bestiàmene chi at passau Sinònimos e contràrios arrastai, atratare, orminare, ormizare, trateare Ètimu srd.
atratíva , nf Definitzione
cosa bella o chi praghet e atraet
Sinònimos e contràrios
abbaradhu,
bellesa
Tradutziones
Frantzesu
attrait
Ingresu
appeal
Ispagnolu
atractivo
Italianu
attrattiva
Tedescu
Attraktion.
atratívu , agt Definitzione
chi praghet, chi atirat
Sinònimos e contràrios
arranguitzu,
bellu,
galanu
Tradutziones
Frantzesu
attractif,
attrayant
Ingresu
charming
Ispagnolu
atractivo
Italianu
attrattivo,
attraènte
Tedescu
anziehend.
atratzài , vrb: atressai 1,
atretzare Definitzione
frunire de ainas, de ferramentas, de cosas chi serbint / atratzai ccn. cosa = ammanitzare, cumbinare, ordiminzare
Sinònimos e contràrios
achipagiai,
fornire
2.
tanti est nudha su chi as atratzau cun is ideas macas!…
Tradutziones
Frantzesu
équiper,
outiller
Ingresu
to equip
Ispagnolu
equipar
Italianu
attrezzare
Tedescu
einrichten.
atràtzu adréssu
atraucàdu , pps, agt Definitzione
de atraucare
Sinònimos e contràrios
abballalloadu,
ammacarronadu
2.
abboghineit coment'e unu dimóniu a sos ómines atraucados e candho si calmeit ndhe ponzeit una deghina de bàldia
Tradutziones
Frantzesu
ébahi
Ingresu
dazed
Ispagnolu
embelesado
Italianu
imbambolato
Tedescu
verträumt.
atraucàre , vrb Definitzione
fàere o lassare ammammalucaos, coment'e atontaos, chentza cumprèndhere, fintzes ingannare, no arregodare is cosas o àteru
Sinònimos e contràrios
abbalaucare,
abbelare,
abbengare,
abbentai,
abberelare,
asturdire,
atolondrai,
atontonare,
ispantai,
scilibriri,
stolondrai
Frases
tue sighis a ti atraucare s'ànima chirchendhe veridades a su bentu!
Ètimu
spn.
trabucar
Tradutziones
Frantzesu
abasourdir,
ébahir
Ingresu
to amaze
Ispagnolu
asombrar,
pasmar
Italianu
sbalordire
Tedescu
bestürzen.
atraudhàe , vrb Definitzione
su si calare coment'e istrecandhosi, po orruta o cropu
Tradutziones
Frantzesu
s'affaisser
Ingresu
to upset oneself
Ispagnolu
desplomarse
Italianu
accasciarsi
Tedescu
zusammenbrechen.
atraudhài , vrb Definitzione pònnere a tréulu su logu Frases cussu depit èssi atraudhendi in su ministériu, anca dhi boint bèni meda ◊ mi seu crocada a mesunoti passau, atraudhendi conca a is forredhus.
atraúdhu , nm Definitzione tréulu, cosa betada apare.
atrautzàda , nf Definitzione su tanti de cosa chi si leat cun su treutzu in d-una borta 2. e cantu atrautzadas de febi sena de bentu as dépiu abentuai! Ètimu srd.
atravadúra , nf Definitzione su pònnere is travas Ètimu srd.
atravài, atravàre, atravàri atarvài
atravàu , pps, agt Definitzione de atravare; chi portat is travas, chi est coment'e troboiu Sinònimos e contràrios trobeidu 2. e dèu depu abarrai atravau cun custus botinus?! ◊ iscapiandi is disígius atravaus!
atraventàre atrabentàre