A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

assúba assúa

assubbiàre , vrb Definitzione imbodhigare s'ordiu in s'ixubru, in s'insúbbiu, po tèssere Sinònimos e contràrios insubbiare.

assubbidàe, assubbidàre , vrb Definitzione assicare, pigare assíchidu Sinònimos e contràrios acicai, asciuconare, ispantai Frases si est assubbidada a sa proposta istrana.

assubentadúra , nf Definitzione su assubentare / a. de brente = ufrore a mata de cosa manigada pro su gasu chi faghet Sinònimos e contràrios assubentu Ètimu srd.

assubentài , vrb: assubentare, assubrentare, assuentai, assuentare Definitzione èssere o fàere a assúpidu, torrare àlidu coment'e chi unu apat curtu; pigare su subentu o fúria bentosa Sinònimos e contràrios acaugare, addemare, atanare, irfodhiare, isalidare, scannai / assubrimare Frases su pipiu fiat assubentendu, cun cudhu sarragu mannu pariat donendu s'úrtimu respiru ◊ est arribbau a su monti assubentendu ◊ fiant assubentendu forti me is pesadas ◊ ses assuentendi ca fiast currendi ◊ si fiat assubrentau e isciopau puru ◊ seu giai assubentendi isceti a su pensamentu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir poussif Ingresu to become broken-winded Ispagnolu jadear, enfermar de huélfago Italianu ansimare, imbolsire Tedescu keuchen, ermatten.

assubentaméntu , nm Definitzione su assubentare, fúria bentosa Sinònimos e contràrios assubentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu halètement Ingresu pant Ispagnolu jadeo Italianu ansaménto Tedescu Atembeschwerde.

assubentàre assubentài

assubentàu , agt, pps Definitzione de assubentare; chi est isalidendhe, assupandho; chi est malàidu de assubentu Sinònimos e contràrios addemau, alenigurtzu, alidigurtzu, assuentosu, catragnadu, cosconau, ghemidosu 2. Fiebedhu est totu assubentau a fortza de curri ◊ ndi arribbant assuentaus duus gopais e si arrimant ◊ tenit dobori de conca, de barras, est assubentara e tenit àteru puru ◊ fuidinci, curri fintzas a candu no ses totu assuentada! Tradutziones Frantzesu poussif, haletant Ingresu broken-winded Ispagnolu jadeante Italianu ansante, bólso, asmàtico Tedescu keuchend, kurzatmig.

assubéntu , nm: assuentu, subentu Definitzione respiru peleosu, coment'e mancandho s'àlidu, de chie at curtu meda o tenet pecu a prumones; fúria bentosa, maladia de is cuadhos Sinònimos e contràrios afandha, assúpidu, bémida, sufrata Frases s'assubentu de sa fadiga ◊ lómpia a cúcuru de s'iscalera si fiat firmada chena pòdiri torrai súlidu e Minnia, intendendu s'assuentu, si fiat atzicada Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dyspnée, pousse Ingresu broken-wind Ispagnolu huélfago Italianu bolsàggine Tedescu Kurzatmigkeit.

assúbra assúa

assubrentàre assubentài

assubrentàu , agt Definitzione tupau, cun su carru arrésciu, chi no andhat de su corpus Tradutziones Frantzesu constipé Ingresu constipated Ispagnolu estreñido Italianu stìtico Tedescu verstopft.

assubrimàre, assubrinàre , vrb Definitzione portare sa subrina, afanna, assúpidu; istare in pentzamentu, nau de fémina príngia èssere in partu Sinònimos e contràrios assubentare / pispinire Ètimu srd.

assucàda , nf: assucara Definitzione su assucare, una prima samunada / a assucaras = a bortas eja e a bortas nono, a corpos, a tochedhos Sinònimos e contràrios isciucada, isciuchitada, sciampullinada Frases sa temezana za est neta, ma innantis de che pònnere su binu dàeli un'assucada! 2. su reumatismu fait a assucaras a assucaras, ma su dolori chi tèngiu dèu est fissu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rinçage Ingresu rinse Ispagnolu enjuague, aclarado Italianu risciacquata Tedescu kurzes Abspülen.

assucadúra , nf Definitzione su assucare, manera de mòvere un'istrégiu (mescamente cun cosa aintru) a cropu, a iscutuladas de una parte a s'àtera, o fintzes a morigadura, po samunare; abba o brodu serbios po isciucare un'istrégiu brutu de cosas de papare, a bortas arregortos po animales Sinònimos e contràrios assucatina, assucóngiu, assucu, isciucadura / riscialu / ludura 2. s'assucadura de s'isterzu la daent a sos porcos ◊ si pesat e ingrassat su mannale cun landhe, figu morisca, assucadura e ministru de linzone Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rinçage Ingresu rinsing, dishwater Ispagnolu enjuague, aclarado Italianu risciacquatura Tedescu Spülen.

assucài , vrb Definitzione prànghere a suncutos, a supedhu Sinònimos e contràrios assuconai, assungurtai, assupedhare Ètimu srd.

assucàre , vrb: assuchiare Definitzione pruschetotu, samunare cosa, istrégiu, movendhodha a forte, a iscutuladas, cun abba aintru; mòvere a cropu, a assachitadura Sinònimos e contràrios ascioculare, isciaculare, isciucare, isciuchitare, iscutuai, sachedhare, sciampugiai, sucariare / iscotzinare, iscutuai, sachedhare, sucariare / samunae Frases assucare sa broca, su labiolu ◊ sa pitzinna est assuchiandhe s'isterju innantis de lu prenare ◊ so assucandhe s'isterju ◊ su pastore at remonitu su cuile e assucatu lamas e murghijolas 2. lavaiant sa robba assucànnela in supra de sas pretas latas 3. mi domo unu molente a sedha e frenu e so sicuru ch'issu no mi assucat Ètimu srd.

assucàre 1 , vrb Definitzione amminudare che sucu, fàere a sucu, a frégula Sinònimos e contràrios issucare 1 Ètimu srd.

assucariàu , agt Sinònimos e contràrios agiagarau, fadumadu, salarzadu Ètimu srd.

assucàriu , nm Definitzione segamentu a farinos, amminudamentu de cosa, ma nau fintzes de movimentu ammesturandho sa cosa Sinònimos e contràrios firchinadura Ètimu srd.