A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

assucatína , nf Definitzione abba o brodu serbios po isciucare un'istrégiu brutu de cosa de papare, a bortas arregortos po ndhe giare a is animales Sinònimos e contràrios assucadura, assucóngiu, isciucadura.

assuchiàre assucàre

assuciài , vrb: assutzai Definitzione issuciare, suspire cosa cun is lavras, a buca; pònnere linna a su fogu, surbare e fàere tènnere su fogu, aconciare su fogu; fintzes lassare o fàere nàrrere a unu po ndhe dhi tirare calecuna segurtade Sinònimos e contràrios suspire / aderetzai, assetiai, atzitzai / speculitai 2. Minnia est assutzendi su fogu, afatigada fendi su pràngiu 3. unu si ponit a fuedhai de su síndigu de bidha sua… gei dhu connoscemus, su síndigu, ma dh'apu fatu assuciai, bolemu intendi ita ndi pentzàt sa genti! Ètimu srd.

assuconadítu , agt Definitzione chi si assicat po dónnia cosighedha Sinònimos e contràrios acicósigu, assuconosu, assustaditu, aumbraditu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

assuconàdu , pps, agt: assuconatu, assuconau Definitzione de assuconare; fintzes chi est coment'e móviu a cropu, de botu, giagarau, chi at leau assíchidu Sinònimos e contràrios assantiau, assustrau, isprammadu 3. sas àteras féminas, a grariedhas assuconatas, s'imberghiant ma torraiant semper prus acurtzu a su ballu in s'isetu de ballare ◊ sas arbeghes fint brincandhe e belandhe assuconadas.

assuconadúra , nf: atzuconadura Sinònimos e contràrios acíchidu, assuconu, assústidu / cdh. assucunata Ètimu srd.

assuconài , vrb: assunconai, atzuconai, atzunconai, sunconai, tzuconai Definitzione prànghere a suncutos, a assuconis, a meda de no pòdere mancu torrare àlidu; fàere moida coment'e assuconis Sinònimos e contràrios assungurtai, assupedhare, piànghere Frases assunconendi disisperau mi fia cuau in is lentzorus ◊ fiat prangendu e assunconendu coment'e unu pipiu ◊ su dolori dha fait atzuconai ◊ dh'at atzuconau che mortu 2. est lómpiu apustis de totu una dí chi su trenu iat assunconau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sangloter Ingresu to sob Ispagnolu sollozar Italianu singultire Tedescu schluchzen.

assuconài 1, assuconàre asciuconàre

assuconàtu, assuconàu assuconàdu

assucóngiu , nm: assuconzu, assugonzu Definitzione su assucare; fintzes genia de timória chi si leat Sinònimos e contràrios assucadura, assucamentu, isciúculu / acíchidu, asciuconu, isprama 2. s'ammutadore est un'assuconzu mannu chi benit in su sonnu ◊ mi abbaideit cun d-un'ograda isagherada e mi leeit un'assuconzu mannu ◊ una mesu dosina de fusiladas mi ant fatu brinchiare dae s’assugonzu Ètimu srd.

assucòni , nm: assunconi, assuconu, sunconi* Definitzione genia de respiru a cropu chi si faet candho si pranghet meda Sinònimos e contràrios assupedhu, singurtu, sucúturu, surpúliu, tzúcuri Frases itzia Francisca si donàt surras de prantu cun grandus suspirus e assuconus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hoquet, sanglot Ingresu sobbing Ispagnolu sollozo Italianu singulto Tedescu Schluchzen.

assuconónzu , nm Sinònimos e contràrios acíchidu, asciuconu, isprama Ètimu srd.

assuconósu , agt Definitzione chi si assuconat po dónnia cosighedha, chi est sugetu meda a si assicare (ma fintzes bregungiosu) Sinònimos e contràrios acicósigu, assuconaditu, assustaditu, aumbraditu, impressionaditu Frases is istragnos ischonchiaiant ebbia: o fiant assuconosos o fut gente de pagos foedhos Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

assucónu assucóni

assucónu 1, assúconu asciucónu

assucónzu assucóngiu

assúcu , nm Definitzione su assucare, nau siat po sa manera de mòvere e fintzes po sa trémia timendho calecuna cosa Sinònimos e contràrios assucadura / asciuconu Ètimu srd.

assuculàda , nf Definitzione su assuculare, móvia a cropu prus che àteru camminandho Sinònimos e contràrios iscutulada, sachedhada, saculada.

assuculàre ascioculàre

assúculu , nm Definitzione su assucare, manera de mòvere a iscutuladura, a trémias Sinònimos e contràrios assachitamentu, assucadura, issúculu, sciaculamentu Ètimu srd.