A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

assonniàre , vrb Definitzione passaresidha chentza pentzamentos in conca Ètimu srd.

assonniscàu , agt Definitzione chi tenet sonnu, sonnisonni, chi no est bene ischidau Sinònimos e contràrios indormiscau, insonniscadu, sonnidu Frases su pipiu totu assonniscau si nche est acostiu a sa mama ◊ iant cantau e ballau fintzes a abbrèschere e furint totu assonniscaos Ètimu srd.

assopiài , vrb: atzopiai, atzopigare, tzopiai Definitzione andhare a tzopu, fàere a tzopu; èssere difetosu, bogare difetos Sinònimos e contràrios topiligare, tzancarrare, tzanchitai / aprapiai, atopigare, intopare, intopire, irtopiligare Frases po tanti chi est cosa de papai e bufai, dhu bit beniu mancai atzópia atzópia!…◊ seu atzopiendi ca m'increscit unu pei 2. in cuss’arti atzopiamu e apu cambiau trabballu 3. sa pudheca non dh'apu prus bia si currit ancora o est atzopiara Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rendre boiteux, boiter Ingresu to limp Ispagnolu dejar cojo, cojear Italianu azzoppare, zoppicare Tedescu lahm werden, hinken.

assópiu , nm: atzópiu, tzópicu Definitzione su atzopiare, su andhare a tzopu (fintzes po maladia), su fàere a tzopu Sinònimos e contràrios atzopiadura, atzopiamentu, topímene Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu boitement Ingresu limp Ispagnolu cojera Italianu zoppicaménto Tedescu Hinken.

assòra , avb, cng: assoras Definitzione inditat tempus atesu de su mamentu chi si foedhat (prus che àteru passau); s'impreat po inditare calecuna cosa chi ndhe dipendhet de un'àtera / assora assora = própriu tandho Sinònimos e contràrios inciandus, insaras, tandho Frases assora, in sa badhe sa funtana murmutat in sa rena (S.Baldino)◊ e cantos pedidores che assora si contant oe puru! ◊ assora assora aias tocadu sos vinti annos ◊ dae assoras isse est istadu su menzus amigu ◊ custas fuint cosas de assoras e de dogna tempus 2. candho fut passendhe su santu, su massàgiu no si at bogadu su capedhu e assora si est frommadu a crastu ◊ assora pro chie peleamus: pro Roma o pro sa Sardínnia? ◊ chi dhus atendis, is frois, assora gei faint ◊ innantis pagas e assora ti che leas sa cosa ◊ assora, ti suvenzat chi deo su chi fia so (B.Mureddu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu alors Ingresu then Ispagnolu entonces Italianu allóra Tedescu damals.

assoradúra , nf Definitzione su assorare Ètimu srd.

assorài , vrb Definitzione fàere essire su soru de su casu, faendhodhu (su casu in s'aiscu si trebballat e si ponet cun pesu in pitzu puru a manera chi no dhi abbarret soru) Ètimu srd.

assorài 1 , vrb Definitzione abbumbare, tzatzare sa terra de abba.

assoràre , vrb: assurare Definitzione abbrovendhare, ingrassare is animales a soru (o fintzes a giota); lassare fragu púdidu Sinònimos e contràrios impudire, insuriri Frases sa giota la daent pro assorare sos mannales Ètimu srd.

assòras assòra

assoràtu , pps, agt: assurau Definitzione de assorare / ovos assoratos, ou assurau = pudéscidus Sinònimos e contràrios gastu 1, insuriu, pérdidu.

assoràu , agt Sinònimos e contràrios insorau, sudorau Frases fut totu assorau e dhi apu donau custu telu po s'istrexi su sudori.

assorbíre, assorbíri , vrb Sinònimos e contràrios assuspiri, imbibbiri, inciupai, sultzire, sulviare, surbare 1, surbiri, suspiare.

assordichilàre , vrb Definitzione imbrutare, su si pigare a pagu incuru fintzes in sa persona Sinònimos e contràrios acadrangiai, incadhossai, insodrigai Ètimu srd.

assorgàu , agt Definitzione si narat de béstia areste assicada o apretada ca dh’ant cracada is canes, acantonada, candho si nche istichit in ccn. logu de si pòdere difèndhere; nau de ccn., chi est coment'e arestau, abbituau a abbarrare a solu Sinònimos e contràrios arrocadu / areau 2. est assorgau in monti.

assorinài , vrb Definitzione pònnere in su sole, assoliare, pigare sole Sinònimos e contràrios assobinai, assoliae Frases ispànigat, su soli si àrtziat e sa caluxértula essit po assorinai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu exposer au soleil Ingresu to expose to sunlight Ispagnolu solear Italianu espórre al sóle Tedescu in die Sonne legen.

assorjolàdu , agt Sinònimos e contràrios aibbadu, inganatzidu, pititeri Frases si sa mama mànigat peta de porcrabu su pitzinnu essit assorjoladu.

assorobbàre , vrb Sinònimos e contràrios arrogai, assoropare, segai Frases no piangas candho manos ojanas ant a assorobbare coróvulos de sabiesa.

assoropàda , nf Definitzione su assoropare Frases fit su tempus de sas iscontriadas, de su "No si faghet!", si leaiant sas assoropadas (A.Marroni).

assoropadúra , nf Definitzione assoropare Ètimu srd.