assucunài asciuconàre
assúcunu asciucónu
assúdha , nf: sudha* Definitzione a. ’era o basolu colorinu, genia de erba bona po fenu a is animales; a. burda o pitica = Hedysarum glomeratum; àteras genias de erba chi si assimbígiant: a. burda (àtera) = assudhixedha burda (Tripodion tetraphyllum, Anthyllis tetraphilla, Hymenocarpos circinnatus), origa de lèpuri o sèmini trotoxau (Scorpiurus subvillosus) Sinònimos e contràrios Terminologia iscientìfica rba, Sulla coronaria Tradutziones Frantzesu sulla Ingresu sulla (clover) Ispagnolu zulla Italianu sulla Tedescu Süßklee.
assúdha 1 artzúdha
assudhài , vrb: atzudhare 1 Definitzione pònnere sa tzudha a s'ispau Sinònimos e contràrios intudhare Ètimu srd.
assudhídu , pps, agt: assudhitu, sudhidu Definitzione de assudhire Sinònimos e contràrios afaltadu, insudhidu / infrascau 2. no ischiant si fint prus assudhitos dae sa traitoria de cudhos o dae sa vista de sos cumpantzos mortos 3. ognunu, frastimendhe, est assudhidu.
assudhíre , vrb: sudhire* Definitzione àere sudhos, arreolos, pentzamentos, impudu Sinònimos e contràrios acimbellai, apinnicare, insudhire, apistichinzare Frases de me prus no ti assudhes! Tradutziones Frantzesu se préoccuper Ingresu to worry Ispagnolu preocuparse Italianu preoccuparsi, impensierirsi Tedescu sich Sorge machen.
assudhítu assudhídu
assúdhu , nm: sudha 2 Sinònimos e contràrios idea, pessamentu, pidinu, subrinu, trambúliu Ètimu srd.
assudhulàu , agt Definitzione pigau de assudhu, assicau Sinònimos e contràrios ispramau, sprixurau Frases eite at sussédiu? poite seis assudhuladas?
assudíu assidídu
assudriàre , vrb Definitzione samunare su sudre Sinònimos e contràrios illempiare, issudriare, samunare Ètimu srd.
assúdu , agt: atzudu, atzuru, atzutu Definitzione nau de ccn., chi portat atza, chi si abbogat, foedhat e si faet intèndhere, chi no si lassat pònnere a daesegus Sinònimos e contràrios agudientziosu, agudígliu, atreviu, atzilosu, botosu, faciudu, improntiu, malacara, prontudu, segagaras, trempista / cdh. aciutu | ctr. bergungiosu, cocode, gosilànimu, timiditu Frases candu mi morru dèu ti as a intendi prus atzura! ◊ su prus atzutu e barrosu fit Pretedhu: no lassaiat perchiare a nessune, totu fit isse e totu ischiat fàchere isse! ◊ tia Pietrina, atzuda coment'est, nos passat s'iscóbulu in mutzighiles! ◊ sunt canes atzudos che liones Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu audacieux, effronté Ingresu audacious, impudent Ispagnolu audaz Italianu audace, sfrontato Tedescu kühn, frech.
assuedhài , vrb Definitzione su intrare o passare de una sustàntzia in is àteras chi dha suspint Sinònimos e contràrios aciupae, inciupai Frases sa língua est sa mellus aina chi poderat in pei s’identidadi coment'e su sànguini chi assuedhat dógnia pimpiridu de su sentidu nostu! (P.Porru)◊ sa spòngia est assuedhada de àcua ◊ su fragu de su pisci arrustiu mi at assuedhau fintzas su bistimentu.
assuentài, assuentàre assubentài
assuentósu , agt Definitzione chi assuentat, chi est assuentandho; chi faet assuentare Sinònimos e contràrios assubentau Frases sa boxi est grai, arragaciosa, assuentosa (S.Diana) Ètimu srd.
assuéntu assubéntu
assuercàu , agt Definitzione chi est postu o aguantau asuta de su subrecu Frases nc'est essiu a sigui assuercara andendi a fai linna (S.D'Arco).
assuergiài , vrb Definitzione foedhandho de gente, fàere forte che suérgiu, de orropu, de aguantu in su trebballu e in is dificurtades Sinònimos e contràrios aciarxai Ètimu srd.