arruncàre , vrb Definitzione iscúdere a su bruncu, portare a runcu, a murros, pònnere su bruncu (es. a súere); segare o fàere a orrugos, a runcos Sinònimos e contràrios abboluire, abbruncai*, chelcire, irmurrare, irruncare, sbruncai / arrogai Frases si arruncat dogni istante de tabbachera e bocat a tabbacare a sos àteros puru.
arruncàre 1 , vrb Definitzione abbare unu pagu, betare pagu pagu de abba Sinònimos e contràrios abbae, arrosiai, ifúndhere.
arruncarèdha , nf Definitzione min. de arruncara, tempus crutzu, pagu.
arrunchètu , nm Definitzione unu pagu de tempus Sinònimos e contràrios arruncada 1, simada Ètimu srd.
arrunchilàre , vrb Definitzione pònnere su brunchile Sinònimos e contràrios abbrunchilare* Frases o poledhu, mih chi ti arrunchilo e trobeo!
arrunchinài, arrunchinàre, arrunciài arronchinài
arruncíllu arroncíllu
arruncinài, arruncinàre arronchinài
arruncioníre, arrunciuníre , vrb Definitzione pèrdere abba coment'e sicandhosi, andhare male, nau de gente e de cosa Sinònimos e contràrios agurgire, allartzanai, illizare 2. semus totu arrunciunidos coment'e fozas betzas 3. a malavoza at piantau sa màchina arrunciunia.
arrúncu , nm: runcu, orruncu Definitzione su chi abarrat de una nae chi no ant segau a paris; cosa segada, o de segare, longhighedha Sinònimos e contràrios brechioni, bruncu* 1, rocu / acantu 1, arrogu, bículu 2. carchi sordau chi in atonzu buscabat carchi die de lisséntzia semenabat carchi arruncu chin s'arau (F.Cambosu).
arrúncu 1 , avb Definitzione nau de tretu e tempus, acanta, a pagu tretu; fintzas su arruncare (pònnere su bruncu a súere) / istare a. apare = faci apari (a bruncu apari) Sinònimos e contràrios acanta Frases no istes arruncu arruncu ue bi at unu triballendhe, ca ti podet fèrrere! ◊ sos pisedhos, ue agatant zente faghindhe, si che ponent arruncu arruncu, ca cherent bídere! ◊ ses arruncu a sa fossa e tue chirchendhe fémina!… 2. a su pitzinnu li piaghet ancora s’arruncu, no bi at istitadu
arrundàgliu , nm Definitzione [nd=ndh?] its, istiga? Frases isciau istasidu, est chirchendhe in sas parfaruzas de sos sonnos arrundàglios de sè, de su chi fit.
arrundài , vrb: orrundai, rundai* Definitzione essire o andhare a rundha; istare in giru chentza cabu / conca arrundada = cun sos pilos segados a rasu Sinònimos e contràrios bagamundai, cilindronare, faghinerare, zirare.
arrundhàre , vrb Definitzione su si aprigare po s'abba candho est proendho (pònnere suta de sa rundha) Sinònimos e contràrios abbigare 1, aggrundhare, apaltare, apigai, apogiai, frànghere Frases no nos at restadu mancu un'anta de muru pro nos arrundhare Ètimu srd.
arrúndibi, arrundili, arrúndili , nf, nm: arrúndini,
arrúndula,
arrúnduli,
arrúndola,
arrúndora,
orrúndhine,
rúndili Definitzione
genia de pigione connotu meda, no tanti mannu, a coa frochidhada, chi abbitat in logu de bidha: faet su niu asuta de is rundhas de is domos e in Sardigna nidat e che faet beranu e istade / pisci arrúndili = arrúndili de mari, pisci boladori, zenia de pische chi resessit a bolare bassu bassu fora de s'abba
Sinònimos e contràrios
attanduledha,
grúndhine,
mongixedha,
rúnchile,
rúndhina*
Frases
is arrúndilis si funt acoliadas in su filu ◊ s'arrúndibi a su niu torrat in beranu ◊ is arrúndilis sunt bolendi bàscius ◊ is arrúndilis bolant lébius che pensamentus
Terminologia iscientìfica
pzn, hirundo rustica
Tradutziones
Frantzesu
hirondelle
Ingresu
swallow
Ispagnolu
golondrina
Italianu
róndine
Tedescu
Schwalbe.
arrundilína , nf: orrundilina, rundhinina Definitzione unu de is sinnos de su bestiàmene: s’origa est segada a coa de orrúndhine a cumenciare de sa punta Sinònimos e contràrios grundhinina Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.
arrundillànti , agt: rutilante* Sinònimos e contràrios brigliadore, lughente Frases tui ses luna arrundillanti.
arrúndini, arrúndola arrúndibi
arrundòni , nm Definitzione tragonaja, istrachia de abba cun tronos e lampos, fintzes undha de abba chi tragat Maneras de nàrrere csn: (prughendi su trigu) artziai su ciriu de arrundoni = bentulinai su ciriu, spasulinai, artziare de botu su chiliru, a sachedhadura e moindhe sas manos in tundhu pro fàghere chirriare sa malesa Frases it'arrori, in Forru un'arrundoni de àcua naca nci at tirau metadi de bidha! ◊ nd'est cabau un'arrundoni de àcua de cussa paba e ndi at pinnicau totu 2. de suncunas, comenti fiant cumentzaus, is arrundonis si assuermànt.
arrúndora, arrúndula, arrúnduli arrúndibi