A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arrunzonídu , pps, agt Definitzione de arrunzonire Sinònimos e contràrios arrunzonadu.

arrunzoníre , vrb Sinònimos e contràrios arrunzonare Ètimu srd.

arrúnzu , nm Definitzione su arrunzare Sinònimos e contràrios arrunzadura, gruju Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grondement Ingresu growl Ispagnolu gruñido Italianu rìnghio Tedescu Knurren.

arruolàre arrolàre

arrúra arrúda

arrúri arrúere

arrúsa , nf: rusa* Definitzione cosas chi si faent o si narant cricandho de trampare s’unu a s'àteru, iscusa po no adduire a su chi bolet s'àteru, po no fàere su dovere Sinònimos e contràrios astrúscia, malíscia, marfuseria, spedha, transa, trasseria / arraghèscia, códia, iscúgia, piginu Tradutziones Frantzesu habilité Ingresu cavil, cunning Ispagnolu maña, astucia Italianu scaltrézza, cavillo Tedescu Listigkeit, Spitzfindigkeit.

arrusài , vrb Definitzione bogare o cricare rusas, iscusas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tricher Ingresu to cheat Ispagnolu hacer trampa Italianu barare Tedescu betrügen.

arrusciàda , nf: arrusciara Definitzione su arrusciai, ispergiare abba; cosa betada in pitzu de àtera a ispergiadura, ispainada Sinònimos e contràrios abbada, betada, paspiada / ispunzolada Maneras de nàrrere csn: una a. de casu = una paspiada de casu ratadu; un'a. de fogu = colada o passada de fogu; a. de trigu a is isposus = sprexa, gràtzia Frases ndi dh'iat arrutu una grandu arrusciada de àcua asuba ◊ at pigau su spersóriu e at donau un'arrusciada de acuasanta a is cruculleus 3. dhi at ghetau asuba un'arrusciada de fuedhus chi ndi dhi at passau sa gana de pregontai cosa! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrosage, arrosement Ingresu sprinkling Ispagnolu rociada Italianu annaffiata Tedescu Wässerung.

arrusciadòre, arrusciadòri arrisciadòre

arrusciadúra , nf: rusciadura Definitzione su arrusciai, su isciúndhere sa cosa cun abba a ispergiadura o fintzes abbare a bagnarola Sinònimos e contràrios abbada, arrusciamentu, paspiadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrosage Ingresu sprinkle Ispagnolu riego Italianu annaffiatura Tedescu Besprengung.

arrusciàga , nf Definitzione genia de iscusa tanti de no fàere calecuna cosa, po si ndhe iscabbúllere Sinònimos e contràrios arraciallu, arrescega.

arrusciài , vrb: orrusciai, rusciai Definitzione ispergiare o betare abba, betare cosa a ispergiadura, ispainada / a. de píbiri, de sali, de tzúcuru Sinònimos e contràrios abbae, aciaviai, arrosiai, grispisare, isciarbiai, schiscinai, spripidhai / ifúndhere / ispanzolare Frases s'àcua dhi serbit po arrusciai is froris ◊ a is macarronis arrusciadhis casu meda! ◊ si serbit s'àcua po arrusciai is ortus 2. ghetendi binu, papendi, at arrusciau sa tialla 3. a Pasca su predi arrúsciat s'àcua santa in is domus Ètimu ctl. arruixar Tradutziones Frantzesu arroser, asperger Ingresu to sprinkle Ispagnolu rociar, regar Italianu annaffiare, spruzzare Tedescu besprengen.

arrusciaméntu , nm Sinònimos e contràrios abbada, arrusciadura Ètimu srd.

arrusciàra arrusciàda

arrúscidu arrósciu

arrusciméntu arrosciméntu

arrusciòni arresciòni

arrusconàre , vrb Definitzione fàere su tzúnchiu, o fintzes sa boghe coment’e sorrogandho tra su nasu e sa buca, in sa coberidura o raportu sessuale Frases a comare apo intesu arrusconendhe… s'ómine sou pagu lu cumparet ma est barriadu che poledhu! Ètimu srd.

arrúscu arróscu