A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arrúngia , nf: orrúgna, rúngia* Definitzione maladia de sa pedhe candho si nche fichit unu bobboitedhu minudedhedhu chi dha paschet e dhue ponet sa cria: faet a iscrafíngiu meda e dhue ndh'at fintzes de is matas; in cobertantza, gente mala, gente de che aguantare atesu, a bortas fintzes piciochedhu botosu, ifadosu; poberesa, chistione mala, ifadosa / erba de arrúngia = ispéliu (Plumbago europaea); arrúngia de sa folla = Taphrina deformans Frases cussa est una critichera mala, est peus de s'arrúngia ◊ bregúngia? inchi ti essat s'arrúngia! ◊ s'arrúngia essit coment'e aragadha, pibisiedhas pitiridhedhas e scrafíngiu 2. dèu dhi bogu s'arrúngia a foras e su de nai si dhu nau in faci ◊ cussus s'iscrafint s'arrúngia! Sambenados e Provèrbios prb: chini portat arrúngia non fait bagantza Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu gale Ingresu scabies Ispagnolu roña, sarna Italianu rógna, scàbbia Tedescu Krätze.

arrúngia 1 , nf Definitzione s'óssidu de su ferru Sinònimos e contràrios arroina, arruíngiu, orrúngiu Frases gortedhu chi segat no ponit arrúngia.

arrungiàre arrunzài 1

arrungiólu aragnólu

arrungiósu , agt: orrugnosu, runzosu Definitzione chi portat s’orrúngia; chi tenet coment'e ódiu, tírria po s’àteru / nui arrungiosa = a pizu fine Sinònimos e contràrios zelosu Frases mi ndi ant furau is crabas, ndi ant lassau una totu arrungiosa ◊ a mei non mi frigant cun cussas cremixedhas po faci: si una est arrungiosa si ndi podit poni puru mesu chilu, ma no essit lisa su própriu (G.Tatti)◊ a tui ti nci bogant che cani arrungiosu de logu de festa! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu galeux, scabieux Ingresu scabby Ispagnolu sarnoso Italianu scabbióso Tedescu krätzig.

arrúnia arroína

arruntzàdu , agt Definitzione chi est coment'e ammurigonau, chi est arregortu, apartau Frases ch'est intro de s'ostera bufendhe dai oltaedie, afraigadu a su banchitu, solu, che giorra arruntzada.

arruntzadúra , nf Definitzione su arruntzai, fàere a tzirbisas, ammurigonare Sinònimos e contràrios arruntzamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plissement, froncement Ingresu wrinkling Ispagnolu arrugamiento Italianu corrugaménto Tedescu Runzeln.

arruntzài , vrb: arrunzai, runzai Definitzione est su chi faet su fogu o su sole forte a sa pedhe e cosas deasi, chi dhas atzirbisonat, dhas faet totu a pinnigas; istare o pònnere coment'e allorigaos, acancarronaos (mescamente crocaos) Sinònimos e contràrios acarrongiai, afrangillonai, aggrunciare, ammaugionai, apigiare, atavellai, atripitzare, cascai, frongire, granculai | ctr. istirai Maneras de nàrrere csn: arruntzaisí (nadu de chie tenet fritu) = atuturàresi, istare atuturados; a. is codhus = incrubai de palas, leàrela cun passiéntzia candho una cosa andhat male, fàghere de codhos, comente faghet chie no ischit it'e rispòndhere; arrunzaisí a una parti = fràngheresi, pònneresi a un'ala Frases su tempus arrunzat totu is cosas ◊ si est arruntzau de sa bregúngia ◊ candu unu s'est istasiu dhi naraus chi est arruntzau ca portat sa pedhi frungia 2. it'est chi t'est pigau, ita tenis chi ti biu totu allochiau?! - dh'iat nau arrunzendu 3. arrunzadí a una parti: comenti ti permitis de fichiri turra in is chistionis nostras?! Ètimu ctl. arronsar Tradutziones Frantzesu froisser, se flétrir, se rider Ingresu to wrinkle up Ispagnolu arrugar Italianu contrarre, raggrinzire, corrugare Tedescu zusammenziehen, runzeln, falten.

arruntzaméntu , nm Definitzione su arruntzai, fàere a pinnigas, atuturare / a. de músculus = càncaru, candho si intostat unu músculu e dolet meda Sinònimos e contràrios arruntzadura / acrampada, afrea, càncara, ranchine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu contraction, crispassion Ingresu contraction Ispagnolu arrugamiento, contracción Italianu contrazióne Tedescu Kontraktion.

arruntzinàre , vrb Definitzione istare prantaos, apartaos in logu de aprigu Sinònimos e contràrios arruntzai Frases sa robba curret a sa disisperada a sas chisuras e si bi arruntzinat imbia a puntas de trémula, a su tempus malu ◊ sas crapas sunt morzendhe de sa gana e tue arruntzinau in sa chisina! Ètimu srd.

arruntzudhíre , vrb Definitzione inganatzire a meda, pigare a gana manna po calecuna cosa Sinònimos e contràrios arretae, ingrigliare, ingrilliri.

arruntzudhítu , pps, agt Definitzione de arruntzudhire Sinònimos e contràrios arretu, inganatzidu, ingrilliu 2. a s'assecus, semper prus iscréditu e arruntzudhitu, Lutzedhu aiat imbiatu a Allichinu.

arrunzadúra , nf Sinònimos e contràrios arrunzu, gruju Ètimu srd.

arrunzài arruntzài

arrunzài 1, arrunzàre , vrb: arrungiare Definitzione su murrungiare ammeletzosu de su cane chi ammostat is dentes; betare o atzitzare is canes a unu, a un’animale Sinònimos e contràrios arraunzare / aunzare Frases is mumusus zúmiant e arrunzant 2. cussu no est de cudhos canetes chi arrunzant sos teracos a furare.

arrunzinàre , vrb Definitzione istare in poberesa Sinònimos e contràrios mischinzare, pejorare Frases si no ponent capu a tribagliare sichint a arrunzinare!

arrunzonàda , nf Definitzione su tretu de is errigos, acanta a is errigos, foedhandho de petza Frases si at leadu a mannigare unu bonu cantu de s'arrunzonada ◊ a mesudie at fatu un'arrunzonada de anzone arrustida Ètimu srd.

arrunzonàdu , pps, agt Definitzione de arrunzonare Sinònimos e contràrios arrunzonidu, rassu | ctr. fadicadu, làngiu, romasu.

arrunzonàre , vrb Definitzione ammontare de ógiu is errigos Sinònimos e contràrios arrunzonire, ingrassai | ctr. irromasire Ètimu srd.