A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arrudhíre , vrb Definitzione passare o sufrire su fritu, tènnere fritu Ètimu srd.

arrudhítu arrodhíu

arrúdhu , agt Sinònimos e contràrios aibbadu, ganósigu, imbozadu, inganidu.

arrudiàu , agt Definitzione chi est areste, rude, chentza o pagu trebballau; nau de fémina, chi est bagadia manna, chentza cojuada Sinònimos e contràrios annicrinu, rodiu Frases gatias e arrudiaas si custumànt istichire sa cara pro pòdere atrevire in sos ballos Ètimu srd.

arrúdu , agt Sinònimos e contràrios abióciu, biatzu, biutzu, feurràciu Frases est arrudu che unu púligi.

arruedhulàre , vrb Definitzione fàere a ruédhula Sinònimos e contràrios abballonare, allomborae, arrombulonai, atuturae, imboligare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rouler, enrouler Ingresu to roll Ispagnolu enrollar Italianu arrotolare Tedescu zusammenrollen.

arruédu, arruélu arrodéu

arrúere , vrb: arrúghere, arrui, arrúiri, arruri, irrúghere, orrue 1, rúchere*, urrúere Definitzione calare de artu a cropu, furriare, o fintzes betare a terra a cropu; andhare bene de unu bestimentu a sa persona chi dhu ponet; tocare, apartènnere de unu bene, arresurtare / pps. arrutu Sinònimos e contràrios botare, cairi, corriare, iscaltinare, iscasidhare, isdegorare, isdobbiare / betae / dèchere | ctr. arritzare, pesai Maneras de nàrrere csn: arrúiri a faci in susu, a faci in terra = a bentre in susu, a buca a terra; arrúiri a conca in bàsciu = a cúcuru ficadu; arrúiri a palas imbressi = a palas a terra; arrúiri malàdiu = irmalaidare; arrúiri o arruirisí de su sonnu, de su fàmini = no istare ritzos de su sonnu, de su fàmine; arrúiri de codhus, de su coru a unu = pèrdere s'istima pro unu; arrúiri in pecau = fàghere pecados; arrúiri in tentatzioni = pònneresi in arriscos de fàghere male, de pecare; arrúiri in manus de ccn. = bènnere o resurtare in pozas de unu, in posse de ccn. Frases arrennesset a no che arrúere de s'àinu ◊ a dógnia sàntziu de carru ndi arruit sa pispisalla de su fenu ◊ unu tocat agiudau candu arruit, no candu est istrantaxu! ◊ ndi funt arrutus is murus ◊ su salatieri mi nc'est lossingiau de manus e arrutu a s'àcua 2. custu no ti arruit: no est cosa tua! 3. su bistiri ti arruit mali 4. sa festa arruit su mesi ch'intrat 5. no nosi lessis arrui in sa tentatzioni! ◊ bai a iscí me in cali manus nci ant arrui cussus! Tradutziones Frantzesu tomber Ingresu to fall Ispagnolu caer Italianu cadére, cascare Tedescu fallen, stürzen.

arrúfa , nf: rufa Definitzione gente meda totu impare in su matessi logu Sinònimos e contràrios afollamentu, apillada, apretone, atrepógliu, atrupamentu, catigamuru, sciabbigada Frases bi aiat arrufa de zente Ètimu itl.t ruffa Tradutziones Frantzesu multitude Ingresu multitude Ispagnolu muchedumbre Italianu moltitùdine Tedescu Menge.

arrufài, arrufàre , vrb: rufare Definitzione isconciare is pilos de conca, sa petenadura de is pilos, betare apare pilos, o fintzes cosas deasi (es. filu, ordíngiu); fàere is pilos a lorighedhas, tèteros o prantaos che tzudha Sinònimos e contràrios arrufulai, imbogiare, iscrabionai, trabojare / anedhare Frases unu cruculeu pariat badhendu, arrufendu is pinnas e tzerriendu s'isposa Ètimu itl. arruffare.

arrufàu , pps, agt Definitzione de arrufare; chi est betau apare, nau de pilos, o fintzes chi est totu a lorighedhas, anedhau (o fintzes chi paret ca portat sa tzudha) Sinònimos e contràrios anedhadu, orrofadu 2. cussu est conca arrufada ◊ su gatu portàt sa cou arrufara comenti at biu su cani Tradutziones Frantzesu bouclé Ingresu curly Ispagnolu desgreñado, ensortijado Italianu riccioluto Tedescu lockig.

arrufianadúra , nf Definitzione su si arrufianare Ètimu srd.

arrufianài, arrufianàre arrofianài

arrufianàu , pps, agt Definitzione de arrufianare.

arrufiànu arrofiànu

arrufulài , vrb Sinònimos e contràrios arrufai Ètimu srd.

arrúga , nf: berruca, erruca, farruga, orruca, ruca* 2, verruga Definitzione genia de bobboi longhitu chi naschet de sa cria chi ponet su calagasu: a bortas pilosu, tirat mescamente a unas cantu erbas (es. càule) e che dhis papat sa fògia modhe Sinònimos e contràrios cucurra, mamarúcola, mamaruga, ruda 1, rugaruga Terminologia iscientìfica crp.

arrúga 1 , nf: rua 1, orruga 2 Definitzione su logu púbblicu lassau po passare aintru de is bidhas / min. arrughixedha / genias de a.: bona, dereta, larga, longa, mala (nau fintzas de sa gente chi dhue istat), morta, istrinta; erba de arrugas = Erigeron canadensis, E. crispus (erba de santa Palónia, de murus) Sinònimos e contràrios bia, caminu, carreba Frases is piciochedhus fiant gioghendi in s’arruga ◊ ant mundau pratzas e arrugas e apicau banderedhas po sa festa ◊ est firma in s'ingruxada de is arrugas ca no iscít cali est s'arruga po torrai a domu Terminologia iscientìfica bdh Ètimu itl.t ruga Tradutziones Frantzesu rue Ingresu street Ispagnolu calle Italianu via Tedescu Weg.

arrúga 2 , nf: orruca 1 Definitzione genia de essidura in sa pedhe, a guronedhu tundhu, tostau Sinònimos e contràrios barruga*, porru 1.

arrugàe arrogài