A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arrugài , vrb Definitzione andhare a segadura, passare in mesu de unu logu a manera de incurtzare su camminu de fàere, passare fora de camminu, de una parte a s'àtera de unu logu Sinònimos e contràrios aggrucare, atravigare, atreminare, atruessai, ruciare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre un raccourci Ingresu to take a short cut Ispagnolu atajar Italianu prèndere una scorciatóia Tedescu einen Abkürzungsweg einschlagen.

arrugàju , nm Sinònimos e contràrios giranteri Ètimu srd.

arrugàre arruàre

arrúghere arrúere

arrughídu arroghídu

arrughidúra , nf: arrughitura Definitzione su èssere arrughidos, sorrogaos, su portare sa boghe iscannia Sinònimos e contràrios arregadura, arrughimentu, sarragamentu, sarragu, sarraju Ètimu srd.

arrughiméntu , nm Definitzione su arrughire, su èssere arrughios Sinònimos e contràrios arragacioi, arrughidura, sarragamentu, sarragu, serrogu, sarraju Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enrouement Ingresu hoarseness Ispagnolu ronquera Italianu iscofonìa, raucèdine Tedescu Stottern, Heiserkeit.

arrughinàre, arrughinzàre , vrb: arruinai, orroinai, roghinare 1 Definitzione nau de is metallos (prus che àteru de ferru) pònnere s’orruina / arruinau che orbada ingurda = meda (ca sendhe betza, totu cossumida, est irbandhonada e si la sighit a manigare su ruinzu) Sinònimos e contràrios inferrinzare Ètimu ltn. aeruginare Tradutziones Frantzesu rouiller Ingresu to rust Ispagnolu enmohecer, oxidar Italianu arrugginire Tedescu rosten.

arrughíre , vrb Definitzione abbasciare o iscannire sa boghe, portare sa boghe iscannia po male a su gúturu, o fintzes a fortza de abboghinare, de foedhare Sinònimos e contràrios arragai, isarrogai, sarracrare Frases a boghes mi so arrughidu ◊ sighendhe a cantare si m'at a arrughire sa boghe Ètimu itl.t arrughire.

arrughitàre , vrb Definitzione trebballare a improdhu, fàere coredhos Sinònimos e contràrios coredhai Frases in chirca de arare, cun s'aradu totu iscussertu, apo arrughitadu sa terra Ètimu srd.

arrughítu arroghídu

arrughitúra arrughidúra

arrughixèdha , nf Definitzione min. de arruga 1.

arrugràbiu , nm Definitzione genia de linna chi faet a cannàile longu, finedhedhu e ispinosu, una fògia coment’e a triàngulu e bogat pibionedhos tundhos a gurdone, orrúbios Sinònimos e contràrios asmila, raza, serrada, tentione, teti, úrtzula, visioni 1 / rugurbinu Terminologia iscientìfica mt, Smilax aspera Ètimu srd.

arrugutzulàre , vrb: regutzulare* Definitzione arregòllere cosa e pònnere impare a pagu a pagu, cun dificurtade Sinònimos e contràrios acabidae, acabigiulare, acabulare, arrebutzulare, collire, preulire, sciscillonae.

arrúi arrúere

àrrui , nm: aurri Definitzione àlinu de monte, genia de linna chi faet a mata manna Terminologia iscientìfica mtm, Ostrya carpinifolia Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu charme-houblon, bois-de-fer Ingresu hop hornbeam Ispagnolu carpe negro, falso carpe Italianu càrpino nero o carpinèlla Tedescu europäische Hopfenbuche.

arrúi 1 , nm: rua Definitzione genia de pigione cun su tzugu longu e cambas longas, raru in Sardigna Sinònimos e contràrios grua*, grughe 1, gruni Terminologia iscientìfica pzn, grus grus Tradutziones Frantzesu grue Ingresu crane Ispagnolu grulla Italianu gru Tedescu Kranich.

arrúi 2 , agt, nm: arruu, orrue, rude* Definitzione si narat de animale chentza domare; est su boe o magiolu de un’annu Sinònimos e contràrios agreste, buldu, faràstigu | ctr. domau Frases ndi sunt calaus portendisí avatu animalis arruis ◊ fiat unu cani mannu capassu de firmai unu malloru arrui Tradutziones Frantzesu indomptable Ingresu indomitable Ispagnolu bravo, cerril, indómito Italianu indòmito, rude Tedescu ungezähmt.

arruiméntu , nm Definitzione su orrúere Sinònimos e contràrios arratroxa Ètimu srd.