Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abiài , vrb: aviare Definitzione pigare su camminu e andharesindhe, andhare a unu logu, pigare a in artu, a pitzu, fintzes mòrrere / aviai is ogus = artziare sos ogros, sa crista Sinònimos e contràrios andharesindhe, andharesiche / andai, alciare, imbonai, incarrebai, pigai 1, tocai 1 / mòrrere | ctr. torrae Frases primmu de si che aviare li tocheit sa manu ◊ prite torraias: no ti che fist aviada? ◊ si l'aviat chito pro che la corpare in sa tanca ◊ insudhidu, si li bortat contra invitèndhelu a si aviare, si no cheriat ciafos ◊ candho s'ierru faghet niadas mi avio cun su tazu a sas bassuras 2. abianci a susu! ◊ candu as a èssi béciu as aviai is manus e un'atru ti at a ponni su bestimentu 3. già as fatu impresse a ti che aviare chena mancu unu saludu! Ètimu ctl., spn. aviar Tradutziones Frantzesu acheminer Ingresu to start, to set out Ispagnolu encaminarse Italianu avviare, incamminarsi Tedescu sich auf den Weg machen.

altzadòglia, altzadòlza , nf: altziadroxa, artzadroxa, artziadroxa Definitzione logu in pesada Sinònimos e contràrios ampuada, apiculada, apilicada, ficada, muntada, petorru, picada, pigadorza, pugiada | ctr. cabada, falada Frases su caminu est una caminera andhalitorta in altzadòglia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rude montée Ingresu ascent Ispagnolu cuesta Italianu èrta Tedescu steiler Weg.

arrúga 1 , nf: rua 1, orruga 2 Definitzione su logu púbblicu lassau po passare aintru de is bidhas / min. arrughixedha / genias de a.: bona, dereta, larga, longa, mala (nau fintzas de sa gente chi dhue istat), morta, istrinta; erba de arrugas = Erigeron canadensis, E. crispus (erba de santa Palónia, de murus) Sinònimos e contràrios bia, caminu, carreba Frases is piciochedhus fiant gioghendi in s’arruga ◊ ant mundau pratzas e arrugas e apicau banderedhas po sa festa ◊ est firma in s'ingruxada de is arrugas ca no iscít cali est s'arruga po torrai a domu Terminologia iscientìfica bdh Ètimu itl.t ruga Tradutziones Frantzesu rue Ingresu street Ispagnolu calle Italianu via Tedescu Weg.

bía , nf: bie, via Definitzione su logu inue si passat; su tretu chi unu portat ananti o a sa bandha chi est abbaidandho (a/c. nau meda cun s'elisione: ’ia – apustis de vocale –, ma de iscríere cun firmesa sèmpere cun sa cuns. de cuménciu; in is cumpostos podet istare fintzes chentza sa /b-/: mesuia)/ Bielogu (Bia de Logu) = s'istrada chi de sa capitale, Aristanis, colaiat in totu s'istadu (Logu): in Sa Costera bi est abbarradu a númene de una leada; Bia de sa palla = su Cordu de sa pàgia, sa galàssia ue si agatat fintzes su Sole, ue in s'aera is istedhos si parent prus cracos e si pentzat coment'e una cosa andhada a ormina, lassandho s'arrastu, Carru ’e sa paza, Caminu ’e Deu, itl. Via Làttea Sinònimos e contràrios arruga 1, caminu, carrela, istrada, sia 2 / ala, cola 1 Maneras de nàrrere csn: bia majore = carrela mazore, itl. córso; zúghere, àere, pònneresi imbia (in +bia) = in dainanti, in mesu, a istrobbu, ma fintzas pro difèndiri a ccn. o fintzas trabballendi; in mesuia (mesu 'ia) = própiu ananti aundi si passat, in mesu; sa bia de domu = in carrela mia, nostra; bia de…, abbia a… (a bia a…), a bie de… = a cara a…, faci a…; biecue (bia de cue)= a bia de cue, cue, in cue; bia de mesudie, bia a merí = faci a mesudí, a parte de sero (e deosi fintzes iscritu "bie" e fintzas cun su significau de "agiummai, in s'oru de…" + agt. numeràriu = itl. circa); ingruxada de bias = ue si abbojant duas carrelas, istressiada; a bias de… (tempus) = a sa bandha de…; donai bia = fàghere colare; ghetaisí a bia = a meda, a filera, a portessione; bogare a bia ccn. cosa = bogare a pizu, agatai; fai a bias fadhitas = fai moris fadhitus, fàere a fadhitas, andhare s'unu a cara a s'àteru faghindhe forchidhos, chentza si abbojare Frases in caminu deretu e bia mala ti lu nant chi ses puzone mala ◊ istamus in bia majore ◊ pigaisí sa bia in mesu de cambas e andaisindi! ◊ est in mesuia rutu e fuliadu ◊ giras totu su mundu, no bis mancu is bias!◊ dèu e mamma eus fatu a bias fadhitas e no si seus atobiadas 2. béntula como chi as su bentu imbia! ◊ sa morte si li est posta imbia ◊ essimiche da'ia! ◊ no mi ponzas sa cosa imbia ca so colendhe ◊ de inoghe cussu logu no lu bidimus ca bi at unu monte imbia 3. dae bennarzu in cudha bia, fritu, fàmene e caristia ◊ su trenu ch'est isérghiu bia a cue ◊ fua erribbau bia de cussas partis ◊ a bias de mesaustu, sos zovanedhos passizant a prufessones ◊ fit apompianne abbia de s'ala mea ◊ coment'e columbedhos passidores current bia de su mere candho los giamat, betendhe sos granos (S.Lay Deidda)◊ si sediant sèmpere in biecue, in su muredhu ◊ is procàrgios portànt bie duamilla procos 4. sas làcrimas li falabant a bias 5. est ca mi so postu imbia deo, sinono sa mama l'aiat mazadu 6. custu curridori si firmat e a totus donat bia prima chi dha domandint, ca bollit èssi s'úrtimu 7. ocannu sa musca si ghetat a bia, nc'est de dh'ischivai! 8. apo cricau sas arbeghes totue ma no dhas apo bogadas a bia! Sambenados e Provèrbios smb: (Deias, Devias) / prb: carru chi bandat bia fait Ètimu ltn. via Tradutziones Frantzesu rue Ingresu street, road Ispagnolu calle, carretera Italianu strada Tedescu Straße, Weg.

camínu , nm: camminu Definitzione prus che àteru, su logu lassau apostadamente po passare fora de bidha, ma a logos dhu narant a is orrugas de sa bidha puru; su camminare, su andhonzu / Caminu ’e Deu = Carru ’e sa paza Sinònimos e contràrios àndara, guturinu, mòri, pareda, sémida / arruga 1, bia, burgu, carrela / viazu Maneras de nàrrere csn: forchidhaduras de c., rughe de caminos = imbucadura de duus camminus, gruches, aundi unu mòri si pratzit in duus; andhare, essire caminu caminu = sentza de s'istesiai de su mòri (no a rugadura), mòri mòri; atopare a c. = atobiai a ccn. me in calincunu tretu de su mòri chi est fendi; fadhiri c. = leare su caminu irballadu; no essire dae su c. de s'àinu = fai sempri is própiu cosas, no cambiai nudha nudha; èssere in c. = èssiri ancora caminendi, in viàgiu; a/in mesu c. = a metadi de su tretu de fai, a metadi de un'òpera; fàghere su c. a ludu = sighiri a fai una cosa cun passiéntzia manna; c. bonu, malu = mòri aundi si passat bèni (in paris, deretu, largu), mali (a foradas, istrintu, in artziada); avb. totu su c. = totu s'ora, totu su tempus chi bi cheret, bi est chérfidu o si bi ponet a fàghere su caminu; no andhare mai in caminu = èssere pessone dorta; pònneresi unu logu a caminu = passainci meda, coment'e chi su mori po passai siat cussu e po cussu etotu apitigai e lassai obertu Frases agatu su camminu giustu candu depu andai a Burcei! ◊ su possessu issoro est a oru a caminu ◊ sos caminos, comente bi colat pagu zente, si prenant de malesa ◊ pro andhare a sa cussorza nostra si leat su caminu de montes ◊ sas cosas male fatas ispinghent peri s'ómine berteru a rucrare caminos a sa tzeca ◊ seu furriada de mesu camminu ca mi seu iscaréscia su mucadori de gomai 2. si at fatu sa dommo chin sa zanna chi essit a caminu ◊ cada massaja mundhabat sa prata sua e gai sos caminos fint sèmpere netos ◊ cun tzia Maria biviamus a caminu zumpau ◊ in tzitade is domos sunt totu mannas e is camminos largos 3. si che sunt torraos dae caminu ◊ como chi semus in caminu sighimus: no torramus issegus, no! ◊ nois semus assupridos, ca fimus a cadhu: ma cudhos sunt ancora in caminu ca sunt a pè ◊ pro andhare a cussu logu bi cheret un’ora de caminu ◊ su pitzinnu andhaiat a iscola e a s'interighinada atopaiat su babbu a su caminu ◊ che las sighei in mesu caminu e issas mi torreint su cadhu 4. unu majarzu li at imparadu a connòschere su caminu de sos istedhos 5. torrendhe a bidha a cadhu, cantaimis totu su caminu Sambenados e Provèrbios prb: in caminu si acontzant sos bàrrios Terminologia iscientìfica bdh Tradutziones Frantzesu sentier Ingresu path Ispagnolu camino Italianu sentièro, percórso, tragitto Tedescu Weg.

gurútu , nm, nf: gútura, gúturu Definitzione su tretu de sa carena, a parte de fora e a parte de aintru, tra sa buca e su tzugu; carrela, orruga o camminu istrintedhu, badhigru istrintu; sa trumba de sa geminera / min. gurutinu = boturinu Sinònimos e contràrios bilguzu, bula, búturu / caminu, carrela, àidu Maneras de nàrrere csn: mela de su gúturu = su nodu, o figu, nughe de sa bula, annou de su tzugu o nú de su gúturu; sa canna de su gúturu = garguena; gúturu de monti = tretu astrintu a zisa de badhigru, coladorzu in mesu de duas puntas de monte; gúturu istrintu = nau de ccn., chi manighendhe ndhe sèberat carchi cosighedha prus a físsiu chi no pro bisonzu (es. su sèmene de sa ua) Frases chi bolit papai e bufai apalas mias dh'at a arresci in su gúturu! ◊ no mi est arribbau mancu a su gúturu, de cantu fut pagu! ◊ pro ingurti custa cosa tocat a portai su gúturu che mainga de capotu!… 2. sos gurutos in bidha fint bódios: no si bidiat ànima ◊ in sa cora aundi finiat su gúturu, Assunta fiat isciacuendu is pannus, in frúmini ◊ sos gurutos fint fatos a impredau ◊ nos poniamus a cúrrere a cantu potiamus in sos gurutinos de su vichinatu Terminologia iscientìfica crn, bdh, slg Ètimu ltn. guttur Tradutziones Frantzesu gorge, sentier, détroit Ingresu throat, path Ispagnolu garganta, callejuela Italianu góla, vïòttolo strètto Tedescu Kehle, enger Weg

incaminàre , vrb: incamminai Definitzione cumenciare a andhare, cumenciare su camminu, su viàgiu, pònnere in o ammostare su camminu (bonu) de fàere; fàere andhare, bogandhoche a ccn. Sinònimos e contràrios comentzari, incarrebai, tocai 1 Frases Deus at a incamminai is passus nostus in sa bia de sa paxi ◊ sa cussorza che fit atesu e si fit incamminadu luego ◊ sa chistioni si podit incamminai fàcias a su giustu ◊ candho creias chi fist arrivadu ti fist pagu prima incaminendhe ◊ s'afari est incamminau ◊ incamminarí e bai a s'ortixedhu! 2. is serbidoras nci dhas apu incamminadas totu: sa cosa mi dha fàciu dèu Tradutziones Frantzesu acheminer Ingresu to begin Ispagnolu emprender el camino, encaminar Italianu avviare Tedescu sich auf den Weg begeben.

incarrebài, incarredài, incarrelài, incarrelàre , vrb: incarrerai Definitzione cumenciare calecuna cosa, aprontare una faina, cumenciare a andhare, pigare s'orruga o su camminu po andhare a logu, ghiare o fàere andhare a una filada fintzes in su sensu de giare annestru, imparu, currègere su cumportamentu; pònnere a filera Sinònimos e contràrios abbiare 1, abiai, comentzari, coviare 1, imbrocare, impostai, incaminare, irvinghinzare, temperare, tocai 1 | ctr. iscaminai Maneras de nàrrere csn: i. una faina, una festa = comintzare una faina, una festa; èssiri piciochedhu incarrerau = piciocu mannu; incarrerai a ccn. = dàreli annestru, briga, fàgherelu andhare o èssere adderetu, fintzas catzarechelu; su tempus est incarrerendu = est benindhe, est bénnida s'ora, s'est faghindhe tardu, ch'est colendhe; incarrebendi a… (una tzerta ora, tempus) = faci a… a oras de…; incarrelàresi bi'e… = comintzare a tucare a sa bandha de…, incarrerai a andai a…; portai sa brenti incarrerendu = creschindhe, ingrassendhe; no incarrerist! = no comintzes, no torres a comintzare (a chircare chistiones, murrunzare, e gai) Frases ias giai serrau is ogus po t'incarredai citiu faci a su soli…◊ a passu a passu si est incarrerau faci a domu ◊ andeus a biri no siat incarrerendu a innòi ◊ in monti incarreramu su bestiàmini e dèu mi setzemu a ligi ◊ est incarrebau totu a passu de portanti ◊ piciochedha de doxi annus drommit in su letu de sa mama… gei mi dh'emu incarrerada! ◊ apu incarrebau in su mori de monti po ti atobiai ◊ incarrelamus a cara a s'oriente 2. s'ischiliai de unu muntoni de genti chi dhoi fiat benia iat incarrerau s'intrada de su palàtziu, is iscaberas, ascensoris, ufícius 3. si seus cravaus apari e eus incarrerau a si basai ◊ de sa dí mammai at incarrerau a tenni pensamentus ◊ at incarrerau a tocai su tratori totu timi timi ◊ duas diis dhui funt… istau ca est incarrebendi cuatru mesis! ◊ cumentzai a si codromingiai ca s'ora est incarrebendi! ◊ sa cummédia incarrerat immoi ◊ incarrerat a proi… e at fatu una strossa 4. prus incarrerat s'edadi e prus benint is maladias ◊ tzia Vitória est incarrerendi a is cent'annus ◊ est incarrerendi s’ora de prandi Ètimu ctl. encarrerar Tradutziones Frantzesu acheminer, s'acheminer Ingresu to route Ispagnolu arrancar, encaminar Italianu instradare, avviarsi Tedescu sich auf den Weg begeben.

istradighèdha , nf Sinònimos e contràrios istradedha Tradutziones Frantzesu ruelle Ingresu small road Ispagnolu callejuela Italianu stradina Tedescu Weg.

muntàda , nf Definitzione logu inue tocat a artzare, in pesada; si narat fintzes de su coberimentu chi faet su mascu a s'animale fémina Sinònimos e contràrios alciada, altzadòglia, ampuada, picada, pigadorza, pugiada / montada | ctr. cabada Terminologia iscientìfica slg Ètimu ctl. muntada Tradutziones Frantzesu rude montée Ingresu ascent Ispagnolu cuesta, pendiente Italianu èrta Tedescu Steigung, steiler Weg.

tocài 1 , vrb: tocare 1, tucare, tugare, tzucae Definitzione cumenciare a andhare, a fàere viàgiu, fintzes a fàere css. cosa (a/c.: sa /t/ de cuménciu in custu foedhu fintzes si arresurtat in mesu de duas vocales no càmbiat sonu: chie tucat = nr. "chietúcada") Sinònimos e contràrios abbiare 1, andai, dirghiare, infusilare, insucai, mòere, tzochiare Maneras de nàrrere csn: tucat a rídere, a prànghere = inghitzat a arriri, a pràngiri; e toca!… = ma bai!…, no bi creo!; e tocat e… = pigat e …, leat e… (nadu mescamente in chistionu pro inditare una pasia de su contu, unu fatu nou) Frases abui tocas? ◊ tocai, besseinci! ◊ tocadiche a bidha ca ti sunt ispetendhe! ◊ sa protzessione tucheit dae sa chéjia ◊ bisonzat de tucare luego ◊ est tocadu a si apostare inue depiant colare sos porcos furados ◊ sos cadhos a s'achicada de sos isprones sunt tucados a bolu ◊ ant tocau a intro, aiat tucadu a unu logu ◊ tue tocadiche addainanti, za sighimus ◊ mi tugo che coete po sa proa 2. - Est arribbau Franciscu… - E toca!… - Sissi, berus est! ◊ e toca, lah ca dèu non seu macu: ita mi ses narendi?! ◊ e tocat, una borta, unu e nci essit a fai una passillada ◊ e tocat, una borta, duus giornaderis fiant marrendu fà in saltu de Samassi…◊ e tocat chi una dí si presentat unu bagadiu mannu…◊ toca, toca: bessimiche dae mesu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'acheminer Ingresu to set out Ispagnolu encaminarse Italianu avviarsi, partire Tedescu sich auf den Weg begeben.