A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

apítzigu apicígu

apitzinnàre , vrb Definitzione torrare a giòvonos, a piciocos Sinònimos e contràrios abbajanare, apicinniri, impisedhire, ingiovanèssiri | ctr. assenecare, imbeciai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rajeunir Ingresu to rejuvenate Ispagnolu rejuvenecer Italianu ringiovanire Tedescu verjüngen.

apitzirài , vrb Definitzione fàere is pitzicorros a su pane, su trebballu de is pintadoras.

apítzu apícius

apitzubèndi , avb Definitzione èssere o pònnere pendhendho Sinònimos e contràrios bantzigone, pendhebendhe, pendhilipéndhili.

apitzulabisúdha , nf Sinònimos e contràrios forchidhàdile, isperragoa, isperragulu, isperravórtighe Terminologia iscientìfica crp.

apitzulàe , vrb Definitzione giare ispítzulos, bicadas Sinònimos e contràrios ispitulare, pissulai, piticare.

apitzuligàre , vrb Sinònimos e contràrios apichedhai, apicocai, apiculai, apilicare, apiliconare.

apítzus apícius

àpiu , nm Definitzione genia de erba de diferentes calidades, de fragu e sabore forte, chi si prantat e faet a fògias (crostas) grussas, bonu po minestrone e, si est modhe, po insalada o fintzes a papare chentza cundhiu Sinònimos e contràrios sèllaru Terminologia iscientìfica rbzc, Apium graveolens Tradutziones Frantzesu céleri Ingresu celery Ispagnolu apio Italianu sèdano Tedescu Sellerie.

àpiu 1 àpidu

àpiu 2 , agt Definitzione calidade de mela: sa mela à. est birde a màncias de ógiu.

apiuarèste , nm Definitzione erba sardónia o àpiu burdu de arriu o fenugu de àcua, una genia de erba mala chi assimbígiat a s’àpiu areste, ma chi faet mòrrere animales e gente Sinònimos e contràrios apiubburdu 1, lauguadhinu, turgusone 1 Terminologia iscientìfica rba, Oenanthe crocata.

apiubbúrdu , nm Definitzione una genia de àpiu areste chi faet in is errios, in logos de abba, bonu a papare fintzes a insalada Sinònimos e contràrios cugusa, giúguru, giuru, turgusone, tzurgusa Terminologia iscientìfica rbc, Apium graveolens.

apiubbúrdu 1 , nm Definitzione erba sardónia o àpiu burdu de arriu o fenugu de àcua, una genia de erba mala chi assimbígiat a s’àpiu areste ma chi faet mòrrere animales e gente Sinònimos e contràrios apiuareste, lauguadhinu, pàrdinu, turgusone 1 Terminologia iscientìfica rba, Oenanthe crocata.

apiubbúrdu 2 , nm Definitzione diferentes calidades de erba chi narant fintzes: a) erba de arranas o pranta de cane (Ranunculus bulbosus), b) erba de ranas o erba sardónia, chi assimbígiat a s’àpiu, toscosa ma no mortale (Ranunculus sceleratus), c) àtera erba de ranas, de arranas (Ranunculus trilobus) Sinònimos e contràrios ranúnculu Terminologia iscientìfica rba.

apiuguadhàru , nm Definitzione àpiu de cuadhus, una genia de erba bona a cundhimentu puru Sinònimos e contràrios alisandru, arrosàdulu, chirielle, liriandru, lisau, lisiardu, maceroni, orrusadu Terminologia iscientìfica rba, Smyrnium olusatrum.

apixàri apillài

apixonài , vrb Definitzione cassare pigiones Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chasser les oiseaux Ingresu to catch birds Ispagnolu pajarear Italianu uccellare Tedescu auf Vogelfang gehen.

apizadúra apilladúra