A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

apoderàda , nf Definitzione su si apoderare Sinònimos e contràrios apobidhamentu, apoderamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu appropriation Ingresu appropriation Ispagnolu apropiación Italianu appropriazióne Tedescu Aneignung.

apoderàdu , pps, agt, nm: apoderau Definitzione de apoderare; coment'e nm., una genia de autoridade Sinònimos e contràrios prepotente / forte 2. est ammorandhe chin d-unu ricu, fizu solu, apoderau in bidha ◊ o limbaresu monte, ti mi paras de fronte cal'eternu zigante apoderadu (A.Bocchinu)◊ ite bellu ammentare cussos annos candho che roca apoderadu fia! (C.Ortu)◊ sunt ómines de mermos apoderados e lestros 3. pro fàghere cussa carta bi est s'apoderadu Ètimu spn. apoderado.

apoderadúra , nf Sinònimos e contràrios apobidhamentu, apoderamentu Ètimu srd.

apoderàe, apoderài , vrb: apoderare, apoderari, poderae Definitzione pigare cun is manos una cosa, prus che àteru po dha mantènnere firma, ma si narat fintzes in su sensu de tènnere sa fortza de aguantare unu pesu, de padire una dificurtade o àteru (es. de fàere a mancu de calecuna cosa) Sinònimos e contràrios abbabiai, afoderare, afuncenare, agguantai, ammantènnere, apompiai, leare, rèzere | ctr. iscapae, lassai Maneras de nàrrere csn: apoderaisí de fai una cosa = tratènneresi, istaresindhe; apoderàresi de una cosa = resessire, fàghere una cosa, poder fàghere una cosa Frases fustei apoderididha bèni, a bortas no nci arruat! ◊ apoderit sa tassa e bufit! ◊ apoderamí: e innui est ca dh'arropu?! ◊ is umbras fiant coment'e cogus chi circànt de dh'apoderai ◊ a inube mi aferro mi apodero e candho mi apodero bene istringo (Màsala) 2. no isciu cumenti mi seu apoderau de m'imbrutai is cratzonis! ◊ apoderadí s'onori! ◊ no mi ndhe poto apoderare ◊ no potzu apoderai su fàmini!◊ intendendu aici no s'est pótziu apoderai e nci dhus at bogaus! Tradutziones Frantzesu maintenir Ingresu to maintain Ispagnolu sujetar, aguantar Italianu mantenére Tedescu halten.

apoderài 1 , vrb: apoderare Definitzione fàere sou s'angenu, su si fàere mere de calecuna cosa a poderiu; istare in d-unu logu fintzes a prepoténtzia, chentza si ndhe bòllere andhare, abbarrare firmu chentza si bòllere mòvere, istare chentza bòllere fàere Sinònimos e contràrios apobidhai, apotentare, impobidhai, impoderare / arrampedhai | ctr. ispoderare Frases si che lu at apoderadu isse, su líbberu, e no lu cheret torrare! ◊ li amus lassadu sa domo pro piaghere e si ndh'est apoderadu, no bi cheret essire! ◊ biancu nie, ti as su coro meu apoderadu! ◊ no mi la poto pònnere in olvidu, antzis si ndh'est de me apoderandhe ◊ ant chertadu pro si apoderare de custa terra 2. si ti apoderas dae sa prima die, comente as a sichire? ◊ si est apoderadu in bidha, no si che cheret andhare ◊ si mi apodero de tribagliare, su mere mi carignat chin sa frunza! ◊ su monte est semper apoderadu in cue Ètimu spn. apoderar(se) Tradutziones Frantzesu s'approprier Ingresu to appropriate Ispagnolu apoderarse Italianu appropriarsi, usurpare Tedescu sich aneignen, unrechtmäßig erwerben.

apoderaméntu , nm Sinònimos e contràrios apoderada, apobidhamentu Ètimu srd.

apoderàre apoderàe, apoderài 1

apoderàri apoderàe

apoderàu apoderàdu

apoderídu , agt Definitzione chi si apoderat, chi faet su prepotente, chi podet o chi si faet coment'e podendho / leare a s'apoderida = a poderiu, a prepoténtzia Sinònimos e contràrios apoderadu Frases cun boghe manna apoderida cumandhadu apo: Torrade a bida! Ètimu srd.

apoderíu , avb: poderia* Definitzione a s'a. = contras a sa volontade de unu Frases che l'ant picau a caserma a s'apoderiu a lu porrogare (B.Murgia).

apodhàda , nf Definitzione su apodhare, giare podha, múngia Sinònimos e contràrios impodha, surra Ètimu srd.

apodhài , vrb Definitzione atacare cun podha (chi est picigosa candho est ledreledre, impastada cun abba meda), bona po colla: si narat po atacare bastat chi siat; imbrastiare, imbrutare cun calecuna cosa (podha) apicigandhondhe a is àteras; su istare a tropu, coment'e atacaos, in calecuna cosa, in calecunu logu; su torrare paris de unu chistionu, de su nàrrere cun calecuna arrexone, cun calecunu iscopu o àteru / apodhau a terra (nadu de unu)= póveru meda Sinònimos e contràrios abbacotare, afisciai, afraighinare, apicigai, arbiare, atacai, impodhai | ctr. ispitzigare, spodhai Frases pilloni, in su friscu ti apodhas! ◊ est apodhendi manifestus ◊ custus fiant pobidhu e mulleri pòberus apodhaus a terra chi sa dí chi si fiant cojaus fiant andaus a crésia iscurtzus (F.Carlini) 2. comenti at iscípiu sa cosa, si est apodhada a issa e no dh'at lassada prus 3. su chi ses nendi tui no nci apodhat nudha, immoi! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coller Ingresu to glue Ispagnolu engrudar, pegar Italianu incollare Tedescu ankleben.

apodhapòdha , nf Definitzione una calidade de pigulosu Terminologia iscientìfica rba, Galium schmidii Ètimu srd.

apodhàre , vrb: podhare Definitzione giare un'impodha, una surra Sinònimos e contràrios impodhare, magiare, surrai Frases fio afeladu e l'aia chérfidu apodhare cun tota sa fortza! (E.Giordano) Ètimu srd.

apodhicàda , nf: apodhigada Definitzione su istare aprapudhandho, tocandho, totu; posta de pódhighe, marcu abbarrau de is pódhighes Sinònimos e contràrios apódhicu 2. custos bidros, si los abbàidas, sunt totu apodhigadas ◊ frobbi cussu móbbile ca est totu apodhigadas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu empreinte digitale Ingresu fingerprint Ispagnolu huella de los dedos Italianu imprónta delle dita, imprónta digitale Tedescu Fingerabdruck.

apodhicadúra , nf Definitzione su apodhicare Sinònimos e contràrios apodhiconzu Ètimu srd.

apodhicàre , vrb: apodhigae, apodhigai, apodhigare, podhicare Definitzione su istare totu tocandho cun is pódhighes, ponendho is pódhighes apitzu de is cosas sentza de bisóngiu, imbrutandhodhas (e, segundu ite si tocat, faendho male puru, giaendho dolore, ma fintzes po vísita o àteru); fintzes trebballare a pódhighes (es. su casu) Sinònimos e contràrios afarrancae, ammanuncai, cariedhare Frases ohi ite tológiu candho apódhigant s'ógiu! ◊ donzi mermu ti ant apodhicau ◊ sa morte isetat chin gúrpinos risitos de acunnortu pro nos apodhicare sas pèrelas de s'ànima (F.Satta)◊ su dotore mi at apodhigau bene in préchias 2. cussa picioca dh'ant apodhigada a deretu e a trevessu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu toucher du doigt Ingresu to touch Ispagnolu toquetear con los dedos Italianu toccare, tastare con le dita Tedescu berühren, betasten.

apodhicónzu , nm Sinònimos e contràrios apodhicadura, apodhighinzu Ètimu srd.

apódhicu , nm: apódhigu Definitzione posta de pódhighe, marcu de is pódhighes apitzu de sa cosa chi si tocat / avb.: a s'apódhigu = a s'apràpidu Sinònimos e contràrios apodhicada, apodhiconzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu empreinte digitale Ingresu fingerprints Ispagnolu huella dactilar Italianu imprónta digitale Tedescu Fingerabdruck.