apistichizonàre , vrb: pistichizonare Sinònimos e contràrios acarrongiai, aprigare, apirchizonare, atavellai, frongire Ètimu srd.
apisticonàdu , agt Definitzione its, apistichizonadu? Frases zuchiat sa cara apisticonada.
apistidhài , vrb: pistidhai Definitzione istare cun is ogos a s'aperi e tanca, fintzes coment'e abbitúdine, pecu Sinònimos e contràrios intzinnire, ispinnulare, pistincai.
apistighignàre, apistighinzàre apistichinzàre
apistigionàu , agt: apistixonau Definitzione chi est addrommigadu, igragalau, fintzes a tzirbisas Sinònimos e contràrios afrangillonau, afrinzighidu, aprichizonadu, fronziu, ingruciupidu | ctr. istiradu, pranciau Ètimu srd.
apistijàre , vrb Definitzione pònnere sa pistixa, s’atzavoga, is manos a inghíriu de su tzugu istringhendho forte Sinònimos e contràrios aggangae, aggrangugliare, aggangulitare, apuligare, atuduxare, martinicare, strossai Ètimu srd.
apistillonài , vrb Definitzione fàere asciutu, igragalau, coment'e abbruxau de su fritu, nau de cosas de papare, mescamente erbas Sinònimos e contràrios abbortigare, acaramai, apistichizonare, aprummonai / apigiare, frongire Frases custa conca de fenugu est totu apistillonau de su sicori ◊ custu piricocu ndi dh'ant bodhiu innantis de coi: po cussu est apistillonau ◊ su frius e su sciutori funt apistillonendi sa canciofa Ètimu srd.
apistincài , vrb: pistincai* Definitzione serrare e apèrrere is ogos fatuvatu coment'e singiale de annervamentu o coment'e timendho de dhis tocare cosa; su si mòvere a cropu.
apistixonadúra , nf Sinònimos e contràrios allacanadura, allacanamentu, allizadura Ètimu srd.
apistixonàu apistigionàu
apistizonàre , vrb Definitzione fàere a pistizone, a frégula, a granos piticos Sinònimos e contràrios abbotzichedhare, ammoroculare, ammurudhare, apistulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu agglutiner en grains Ingresu to clot Ispagnolu formar grumos Italianu aggrumare Tedescu gerinnen.
apistocài , vrb Definitzione fàere a pistocu, coment'e pistocu, a pistocos Ètimu srd.
apistonàdu , pps, agt Definitzione de apistonare; nau de su pane, abbadherigadu, calau e intostau, pagu pesau Sinònimos e contràrios 2. su cumassu si càriat fintzas a abbuscicare pro no essire apistonadu.
apistonàre , vrb Definitzione intostare meda, coment'e fàere a pomentu Frases sos massajos isargaiant su trigu fatendhe médiu de no apeitare meda sa terra, ca sendhe frisca visciaiat a si apistonare.
apistongiài , vrb: pistongiai Definitzione pistare, cracare Sinònimos e contràrios pistae, pistonare Frases pòburu pastori, ti ant apistongiau cun is leis!
apistulàre , vrb Sinònimos e contràrios ammuntonae Frases su dépidu chi apo chin tegus est sempre apistulendhe…(S.Saba)
apistulàre 1, apisturàre , vrb Definitzione coment'e pistare, ma nau in su sensu de incracare, fàere a bocighedhas, a cagiau / patata apistulada = patata fríssia cota de ora meda, frida, candho at pérdiu su gustu chi tenet apenas fríssia Sinònimos e contràrios abbaticare, apistizonare Ètimu srd.
apisturradúra , nf Definitzione su apisturrare Ètimu srd.
apisturràre , vrb Definitzione nau de pegus fémina príngiu, betare in tita, pònnere o fàere pisturras mannas Sinònimos e contràrios | ctr. ispisturrare Ètimu srd.
apistuzàre , vrb: pistatzare* Definitzione pistare, fàere a orrugos Sinònimos e contràrios pistae, pistorjare.