A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

apirastràda , nf Definitzione su apirastrare Ètimu srd.

apirastradúra , nf Sinònimos e contràrios apirastrada Ètimu srd.

apirastràre apirastàre

apiràtu, apiràu apiràdu

apirchizonàre , vrb: aprichitzonare, aprighizonare, prichizonare Definitzione fàere a prighizones, a tzirbisas, nau de sa carre, de bestimentos, de su frutuàriu Sinònimos e contràrios acaramai / ammaugionai, apigiare, apistichizonare, apistillonai, frongire, pansiri, prighizonire, prinzigunire | ctr. istirai, pranciai Frases custas pumatas sunt aprighizonadas ca ant pérdidu abba ◊ sas erveches giuchent sas titas aprichitzonatas a ghisa de càrica Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froisser, chiffonner Ingresu to wrinckle (up) Ispagnolu fruncir, arrugar Italianu aggrinzire, sgualcire Tedescu runzeln, zerknittern.

apiredhàre , vrb Definitzione fàere su pirodha, s'iscoviadore, s'iscoviargiolu, nàrrere in giru su chi de malu s'ischit de is àteros Ètimu srd.

apiriciolàe, apiriciolài , vrb Definitzione imbriagare, alligrare a binu Sinònimos e contràrios imbreacare, inciariri Ètimu srd.

apiriciolàu , pps, agt Definitzione de apiriciolae; chi costumat a bufare, chi est alligru a binu Sinònimos e contràrios abbinadu, afegonadu, fegone, imbreacone Ètimu srd.

apiringionài , vrb Definitzione fàere sa carre a piringiones, po efetu de su fritu.

apirpirinàda , nf Definitzione su si pònnere coment'e cicios in pitzu de is carrones, abbasciaos Sinònimos e contràrios apispirinada Ètimu srd.

apirpirinàre apimpirinàre

apirpirinàu , pps, agt: apipiniau, apipirinau, apispirinadu Definitzione de apirpirinare Sinònimos e contràrios abbribbidhicau, apatau, apripiedhadu 2. bi aiat tres domedhas chi che fint apirpirinadas supra de iscalinas e patiedhos Tradutziones Frantzesu accroupi Ingresu squatted Ispagnolu acurrucarse Italianu accoccolato sulle gambe Tedescu zusammengekauert.

apirràtu aperràdu

apirrociài aperrociài

apíru , nm Definitzione su apirare, sa cosa apirada Sinònimos e contràrios ammuntonadura, apiradura, muntone Ètimu srd.

apischedhàre , vrb Definitzione fàere a pischedha, a pischedhu Sinònimos e contràrios impischedhare Ètimu srd.

apischinaméntu , nm Definitzione su si fàere a pischina, nau de s'abba in su logu arregorta a paule Sinònimos e contràrios allagamentu, impischinadura Ètimu srd.

apischinàre , vrb Definitzione fàere a una pischina, a paule, nadu de s'abba Sinònimos e contràrios allagai Frases in su riu e in s'abba apischinada, iscriulendhe, tres ocas parent bias Ètimu srd.

apischirillàu , agt Definitzione chi at bufau, chi est alligru a binu Sinònimos e contràrios abbenzinadu, allanternau, allegritu, allegrútzulu, alligrognu, allillau, alluchitadedhu, inciadiu, pischiliau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pompette, éméché Ingresu tipsy Ispagnolu achispado Italianu brillo Tedescu beschwipst.

apisciucàri , vrb Definitzione fàere coment'e a busciuca, a busciucas, ufrare Sinònimos e contràrios ufiare Frases su prantu meda dh'at apisciucau is ogus Ètimu srd.