A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

apintzàre , vrb Definitzione pònnere is pítighes a s'orrobba istérria po asciutare.

apintzocài , vrb Definitzione ingòllere sa cucuréntzia de una bardúfola ballandho cun sa punta un'àtera betada apustis a manera chi dhi pòngiat singiale (ciarolu, fítulu) Sinònimos e contràrios afitulai, coconare, pizolai.

apió , nm Definitzione genia de idea, de iscinitzu, arreolu de fàere calecuna cosa Frases candu mi pigat un’apió, bàsciu chi ndi essa de mesu no istau in sa pedhi!

apiòca , nf: pioca Definitzione su marcu chi lassat in sa pedhe o in sa bestimentu una brusiadura de ischintídhia Sinònimos e contràrios prada Frases parit ca nci at fragu de apioca… ◊ lah, fragu de apioca… pighendu pampa sa stola!(T.Putzu)

apiocài , vrb: apioncai 1 Definitzione fàere piocas, tocare de fogu, coment'e candho su fogu lompet apitzu e abbruxat su pilu, sa pedhe, pònnere o fàere marcu abbruxau (es. de ischintídhia); fèrrere istídhigios de cosa Sinònimos e contràrios abbruscare, abbruxai Frases fogu dh'apiochit! ◊ ma cali cotu: apena apena apiocau dh'as! ◊ mi apu apiocau sa pedhi comenti fui fendi su fogu ◊ is alas de sa pudha boint apiocadas po abbruxai su pilu chi est abarrau ◊ s'ollu budhendi m'istrinchidhat asuba apiochendimí totu sa bistimenta (N.Vargiu)◊ su craboni, ca fait cincidhas, fut perigulosu de apioncai s'arrobba prancendi.

apiócu , nm: piochi* Definitzione genia de pigione mannu chi si parat mescamente in cortile po sa petza o àteru, che is pudhas etotu Sinònimos e contràrios dindu, ghindu, impioncu Terminologia iscientìfica anall, meleagris gallopavo.

apiodàre apiadài

apiodhài , vrb Definitzione its, apiocai? Frases is cicidhas ndi calànt apitzus apiodhendi s'arrobba.

apiolàre abiolàe

apiólu abiólu

apiómbu , nm Tradutziones Frantzesu aplomb Ingresu perpendicularity Ispagnolu aplomo Italianu appiómbo Tedescu senkrechte Stellung.

apiómu apeómu

apioncài , vrb Definitzione istare a lamentu sighiu, a pioncu (nau fintzes de unu morindho) Sinònimos e contràrios lamentare Frases chi no trabballu, tengu is pipius chi apioncant! Ètimu srd.

apioncài 1 apiocài

apionchéri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a istare a lamentu, a pioncu Sinònimos e contràrios cantariarzu, cantarzosu, pibigosu, pibincheri, pibincu, pibincosu, sprepedheri Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

apióncu , nm: pioncu Definitzione su istare apionca apionca, a lamentu sighiu, ifadosu Sinònimos e contràrios irrínghiu, lamenta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plainte Ingresu complain Ispagnolu lloriqueo Italianu lagna, piagnistèo Tedescu Gejammer.

apiòssa , nf Definitzione dobbe, cropos Sinònimos e contràrios cabossa, surra Frases ti apo a dare un'apiossa, si no pones mente! ◊ ti dao un'apiossa che a s'àinu!

apióta , avb: apiotu Definitzione a piotu, a s'apiotu, manera de andhare mautu mautu, abbellu abbellu de no si giare a intèndhere Frases apiotu apiotu is duendas sunt essias ◊ sos duos pisedhos si l'ispiseint a s'apiotu ◊ sa mama ch'esseit a s'apiotu pro no ndhe ischidare sa pitzinna Tradutziones Frantzesu en tapinois Ingresu squatting Ispagnolu con sigilo Italianu quatto, in mòdo circospètto Tedescu sacht, umsichtig.

apiotàdu , pps, agt Definitzione de apiotai; chi andhat piotibioti Sinònimos e contràrios apiotanti Tradutziones Frantzesu accroupi, coi, -te Ingresu squatting Ispagnolu agazapado Italianu quatto Tedescu sacht.

apiotài , vrb: peotare* Definitzione camminare a pei, cun is piotas; andhare piotibioti, apatandhosi chi nemos dhu biat.