apisciucàu , pps, agt Definitzione de apisciucari; chi est totu a busciucas, abbusicadu.
apísciulu , nm: apísulu Definitzione
pisibisi, chistionedhu, boghighedhas de chistionu; genia de presse
Sinònimos e contràrios
argiolu 1,
bàdula,
ciaciarra,
ciaramedha,
ciarra,
ciarulitàglia,
lúlluru,
paraleta,
ragàglia
/
furighedha
Frases
chertu no bi at, no bi at apísulu perunu, no movet frina (N.Fois)◊ no s'intendhet apísulu perunu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
babillage,
impatience
Ingresu
babbling,
impatience
Ispagnolu
cotorreo,
impaciencia
Italianu
chiacchierìo,
cicaléccio,
impaziènza
Tedescu
Geschwätz,
Ungeduld.
apisedhài , vrb Definitzione ufrare a bentre, fàere a bentre manna de su tropu papare, ca si papat male, ca si papat pisedhu meda Ètimu srd.
apisedhàu , pps, agt: apisidhadu Definitzione de apisedhai; ufrau a brente, a brente manna.
apísi , avb Sinònimos e contràrios agigu.
apisicàre , vrb Definitzione ufrare a bisura de busciuca, fintzes ingrassare Sinònimos e contràrios abbrofodhare, ufiare Ètimu srd.
apisidhàdu apisedhàu
apisidhàu , agt Definitzione èssiri a buca apisidhara = a buca serrada, afissa, sidhada Sinònimos e contràrios apisidhiu.
apisidhíri , vrb Definitzione si narat mescamente de su pane po intostare Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, intostai.
apisidhíu , pps, agt Definitzione
de apisidhiri
Sinònimos e contràrios
apisidhau,
intostadu,
tostu
2.
totus si funt bolaus e fuius a coru istrintu e apisidhiu (G.Melis)
Tradutziones
Frantzesu
rassis
Ingresu
stale
Ispagnolu
duro
Italianu
rafférmo
Tedescu
altbacken.
apisíle apasíbi
apisilicàre , vrb Definitzione nau de matas, carrigare a meda, fàere su frutu a pisíliches, a matzos Ètimu srd.
apispantài , vrb Definitzione pigare una pispanta, un'imbriaghera Sinònimos e contràrios imbreagare Frases gei est bèni apispantau!… Ètimu srd.
apispantàu , pps, agt Definitzione de apispantai; imbriagu a una lea, a una ciodha.
apispirinàdu apirpirinàu
apispirinàre apimpirinàre
apissinàre , vrb: pisinare Definitzione prnl., lassare andhare píssinos, tródhios surdos Sinònimos e contràrios businare 1, isbusinare.
apistichinzàre , vrb: apistighignare,
apistighinzare,
pistichinzare Definitzione
pònnere, pigare o tènnere pistighíngiu, arreolu
Sinònimos e contràrios
afruscare 1,
apensamentai
Frases
custa màzine chi li ant presentau l'at apistichinzau ◊ candho at bidu chi su pisedhu no fit torradu ancora, su babbu comintzeit a si apistighinzare ◊ si apistichinzat pro sa salute
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
s'agiter,
être inquiet
Ingresu
to crave
Ispagnolu
zozobrar,
estar intranquilo
Italianu
avére o méttere inquietùdine,
smània
Tedescu
von Unruhe erfaßen werden,
Unruhe verursachen.
apistichinzàu , pps, agt Definitzione de apistichinzare; chi tenet pistighíngiu, pentzamentu po calecuna cosa Sinònimos e contràrios orioladu, pessamentosu, pistichinzosu 2. ca fit apistichinzada est cassiada a dimandhare ◊ s'incràs semus torradas chito chito ca fimus apistichinzadas ◊ su babbu no ischit proite est apistichinzau su fizu ◊ sa mama fit apistighinzada male, timiat pro carchi disacatu.
apistichizonadúra , nf Sinònimos e contràrios aprigadura, aprighizonadura Ètimu srd.