apilutzíri apilurtzíe
apimpirinài , vrb Definitzione fàere a pimpirinus, a farinos Sinònimos e contràrios amminudare, filchinare, fratazare, ifrighinare, irfarfaruzare, scirfinai, sfiniallai, spamparinai, spimpirallai, spimpiridai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu émietter Ingresu to crumble Ispagnolu desmigajar Italianu sbriciolare Tedescu zerbröckeln.
apimpirinàre , vrb: apipiniai, apipiniare, apipirinare, apirpirinare, apispirinare Definitzione pònnere apipiredhaos, abbasciaos cun is cambas pinnigadas e is nàdigas in pitzu de is carrones Sinònimos e contràrios abbibbirinai, abribidhai, apatai, aperperinare, apibidedhare Frases s'est apipirinadu a bodhire una mola de frenugu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'accroupir Ingresu to crouch (down) Ispagnolu agazaparse Italianu accoccolarsi, accosciarsi Tedescu sich zusammenkauern, sich niederkauern.
apindaciài , vrb: pindaciai Definitzione coment'e pitzigare a ogu, nàrrere o bíere unu male coment'e fatu, de ccn. o de calecuna cosa, e chi própriu po dh'àere nau si averat abberu Sinònimos e contràrios | ctr. spindaciai 2. agiudit a nosu puru, tzia Pepanna, ca seus apindaciaus! (G.Tatti)
apingulàre , vrb Definitzione prnl., apilliàresi, èssere apedhiaos a calecuna cosa 2. su pitzinnu est galu apingulau a sa tita (G.F.Sedda).
apiniòni , nf: opinnioni Definitzione genia de pentzamentu malu a bogare de conca po calecuna cosa chi si timet, no si bolet o no praghet Sinònimos e contràrios apensamentu, arraolu, cimbella, intabatzu, pedighinu, pedine, pestighinzu Frases no tengiais apinioni po su chi papais o bufais! ◊ sa vida tenit is apinionis suas ◊ tui ses sempri beridadosu e no ti ponis apinioni de su chi narat sa genti (Ev)◊ cun s'opinnioni de depi movi a fai is fainas si ndi furiat iscidau ◊ dèu portà s'apinioni de mi morri! Tradutziones Frantzesu préoccupation, inquiétude, souci Ingresu preoccupation Ispagnolu preocupación Italianu preoccupazióne Tedescu Sorge.
apinioníri , vrb: apinnioniri Definitzione tènnere apinionis, su si pònnere pentzamentos, arreolos timendho calecuna cosa Sinònimos e contràrios apensamentai Frases intendendu custus fuedhus su rei Erodi si fut apinioniu e, pinnigaus totus is capus de is sacerdotis e is iscribbas, dhis iat domandau in cali logu depiat nasci su Messia (Ev)◊ calancunu fut meda apentzamentau e apinnioniu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu alarmer Ingresu to alarm Ispagnolu alarmar Italianu allarmare Tedescu alarmieren.
apinnicàdu , agt Definitzione chi tenet pinnicu, chi dhue pentzat a is cosas Sinònimos e contràrios apensamentau, impensamentau, orioladu, pistichinzosu | ctr. discodiau, discoidosu, trancuillu Ètimu srd.
apinnicàre , vrb Definitzione istare in pinnicu, tènnere o su si pigare arreolu, pentzamentu Sinònimos e contràrios apensamentai, oriolare Ètimu srd.
apinniciàre , vrb Definitzione fàere a o unu pinníciu, una pubada o cannugada Ètimu srd.
apinnícu , nm: pinnicu* Definitzione idea, pentzamentu po calecuna cosa in su sensu de àere presse, arreolu, coment'e timendho o isperandho Sinònimos e contràrios apensamentu, apinioni, arraolu, cimbella, intabatzu, pedine, pennítziu, pestighinzu, presse, spinnicu | ctr. descuidu Frases sa tardantza tua mi poniat in apinnicu ◊ mi beniat gana de abboghinare pro cussos malos apinnicos Tradutziones Frantzesu préoccupation, hâte Ingresu urgency Ispagnolu apremio, preocupación Italianu preoccupazióne, premura Tedescu Sorge, Bemühung.
apinnigonài , vrb Definitzione fàere a pinnigas o gajas totu paríviles de largària e longària, foedhandho de bestimentu Sinònimos e contràrios aggajai, apeciare, illetimare, infrinzire, pressare.
apinniocàre , vrb Definitzione tènnere apinniocu Sinònimos e contràrios apentare Frases dàeli cussu zogu, a su pitzinnu, gai si apinniocat! Ètimu srd.
apinniócu , nm: pinniocu Definitzione cosa po istare faendho, mescamente po gustu, ispàssiu, cosa lichitosa a papare; in cobertantza, cosa trebballosa, ifadosa, chi giaet tropu it'e fàere, it'e pentzare Sinònimos e contràrios apentu / apicónia 3. e andhe apinniocu chi ti as leadu, ocannu! Tradutziones Frantzesu passe-temps Ingresu plaything Ispagnolu pasatiempo Italianu trastullo Tedescu Zeitvertreib.
apinnioníri apinioníri
apinnonaméntu , nm Definitzione su apinnonare Ètimu srd.
apinnonàre , vrb Definitzione pònnere a pinnone, su si parare prantaos; andhare a una filada, a una bandha Sinònimos e contràrios impinnonare, punnai Frases si est apinnonadu in sa gianna ◊ su batu at apinnonadu sa coa 2. sa robba est apinnonendhe a s'abba ◊ as a bídere torra apinnonendhe sa nae tua a sa terra chi isetat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dresser Ingresu to raise Ispagnolu erguir, levantar Italianu rizzare Tedescu aufrichten.
apinnotàu , agt Definitzione nau de animale, chi portat sa coa in mesu de is cambas, timendho.
apinnulàre , vrb Definitzione apirastrare, ammadurare is ogos Sinònimos e contràrios acrabionare, ispalpedhare, sparrunchiai Ètimu srd.
apinociàu , agt Definitzione chi costumat a bestire bene meda, a braga Sinònimos e contràrios alleputziu, apomponissau, apupuxadu, impobunau, lussadu.