apiliadúra , nf Definitzione apílliu, disizu Frases mi as brivadu de s'apiliadura, de su gustu de dare e leare (P.Giordanu) Ètimu srd.
apiliàre , vrb rfl: apilliare Definitzione bènnere su disígiu, pigare a disígiu, disigiare forte, pedire ccn. cosa (o fintzes gente, agiudu) chi s'iat a bòllere; fintzes atacare, andhare o cúrrere aifatu po cracare Sinònimos e contràrios apeliai Frases si est apilliadu a li dare cosa ◊ sos fizos si sunt apiliados a sa mama ◊ sa ulturina si est apiliada a su mortorzu ◊ ite balet cust'umanu apiliare sentza ischire pro pòdere isperare si avreschet un'àteru manzanu? (G.A.Salis)◊ a sos carvonajos si apillieit a li dare su carvone ◊ so apilliadu a erba ◊ ti ses apilliadu a una castigada: no agataias una fémina menzus?! 2. donzi borta chi bogo a pizu carchi faina paret chi si mi apíliet su malejanu ◊ si li sunt apilliados sos canes che dimónios Ètimu itl. appigliare Tradutziones Frantzesu désirer ardemment Ingresu to have a strong wish, to ask insistently Ispagnolu anhelar, pedir con insistencia Italianu avére fòrte desidèrio, chièdere con insistènza Tedescu wünschen, eindringlich bitten.
apilicàda , nf Definitzione logu a punt'in susu Sinònimos e contràrios alciada, altzadòglia, ampuada, muntada, petorru, picada, pigadorza | ctr. cabada, falada Ètimu srd.
apilicadòre , agt, nm Definitzione chi si apílicat, chi costumat o est bellu a si apiculare po artziare a logu; unu chene regréssia, chentza bregúngia e a face de sola, chi istat sèmpere apedhiau a dhi giare cosa Sinònimos e contràrios apiciurradore / merendhone Frases sa martinica est un'animale apilicadore 2. merendhones, apilicadores, pudhos de casta, manicandhe a bator barras! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grimpeur Ingresu climber Ispagnolu trepador, escalador Italianu arrampicatóre, scalatóre Tedescu Felskletterer.
apilicadúra , nf Definitzione su apilicare Sinònimos e contràrios aperrintzadura, apilicu Ètimu srd.
apilicàre , vrb: apiligare, aplicare 1 Definitzione artzare a ccn. logu o a ccn. cosa, in artu, aguantandhosi cun is manos fatas a cancarrone o a gànciu; camminare o andhare a pelei in pesada Sinònimos e contràrios acadhai, alciare, ampiai, apicai, apichedhai, apiculai, apiliconare, apitzuligare, apugiai / ampilare Frases sos pitzinnos si che apilicabant in su muru ◊ si sunt apilicadas pro basare sos pedes a su Redentore ◊ andhamus che furmicas, apiligados a filichedhos ◊ isse si apiligaiat a sos cànnaos de sas campanas ◊ che sunt apilicados a supra sua ◊ si che sunt apilicados a un'élighe ◊ sos funnos comente est colatu su focu si fint fortzicatos e apiligatos apare ◊ ti ses apiligadu a su carrotzone 2. si nche bidiant sas féminas apilicandhe in cudhu punta a susu Tradutziones Frantzesu grimper Ingresu to climb Ispagnolu trepar, encaramarse Italianu arrampicare Tedescu klettern.
apiliconàre , vrb Sinònimos e contràrios apichedhai, apicocai, apiculai, apilicare Ètimu srd.
apilícu , nm Sinònimos e contràrios apilicadura Ètimu srd.
apilída , nf Definitzione su apilliare, genia de disígiu, de domandha, de pedidura chi si faet 2. deo puru apo apilidas e non abbasto a cuntentare a totus! Ètimu srd.
apiligàre apilicàre
apiliscàdu , pps, agt Definitzione de apiliscare; chi est disigiandho calecuna cosa a papare / soru a. = arriscotu essiu mali, asciutu, ca dh'anti lassau a budhiri: su bellu ndi àrtziat sentza de pesai búdhidu Sinònimos e contràrios asciutu.
apiliscadúra , nf Definitzione su èssere apiliscados, su s'intèndhere coment'e asciutos, cun sa buca asciuta Sinònimos e contràrios asciutore Ètimu srd.
apiliscàre , vrb: piliscare* Definitzione fàere a pilisca, asciutu che pilisca Sinònimos e contràrios asciutai.
apíliu apéliu
apílla , nf Tradutziones Frantzesu petit bouquet Ingresu bunch Ispagnolu ramito Italianu mazzétto Tedescu Bündel.
apillàda , nf Definitzione crufessone manna de gente Sinònimos e contràrios afollamentu, apubulada, atrepógliu, atrupamentu Frases totu sa siendha cosa sua fiat un'apillada de fillus (F.Pes) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entassement Ingresu heap, crowd Ispagnolu muchedumbre Italianu ammuchiata, fiumana di gènte Tedescu Menschenstrom.
apilladúra , nf: apizadura Definitzione su apillare, su èssere a pígios; fintzes su bogare a pígiu in su sensu de numenare a ccn. Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu stratification Ingresu stratification Ispagnolu estratificación Italianu stratificazióne Tedescu Schichtung.
apillài , vrb: apillare, apixari, apizare Definitzione pònnere sa cosa a pígios, a pígiu pígiu, unu in pitzu de s'àteru a muntone, pònnere su pígiu; artzare a pígiu de pitzu; a logos, fintzes isserrare de su corpus Sinònimos e contràrios abbigai, acasidhai, acastedhare, ammuntonae, apirare Maneras de nàrrere csn: apillaisí a istrintu = istare o pònneresi in afissu; apillai sardina = pònnere sardina a pizos Frases su pane de fresa apustis assadu si apizat ◊ sa ní est calandu a tzàpulis abbellu abbellu apixandu… (L.Pirarba) 2. nci afungat in s'àcua e ndi torrat a apillai 3. a papai figamoru meda apillat, ma fintzas su casu fait apillai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu stratifier, entasser Ingresu to stratify, to stow Ispagnolu poner en capas, estibar Italianu méttere a strati, stratificare, stivare Tedescu aufschichten, zusammendrängen.
apillài 1 apigliài
apillaméntu , nm Definitzione su apillare, su pònnere a muntone, a pígios Sinònimos e contràrios apilladura Ètimu srd.