A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

apicigaméntu , nm Definitzione su si apitzigare Sinònimos e contràrios apitzigadura Ètimu srd.

apicigapíciga , nf Definitzione erba chi faet a cambighedhu longu longu a bàtoro atzas ue portat coment'e pilos curtzitedhos fatos a cancarrone (e po cussu si apicigant a su bestimentu) e in dónnia nodu bogat sete o oto fògias e ccn. cambighedhu prus piticu: faet unu frutighedhu tundhu chi apicigat cussu puru Sinònimos e contràrios batiringalonga, pigabiga, pigulosu, piticalimba, pitzicadorja Terminologia iscientìfica rba, Galium aparine Ètimu srd.

apicigàre apicigài

apicigàu , pps, agt: apitzigadu, pitzicau Definitzione de apicigai / a. a terra = póveru meda.

apicigóngiu , agt: picigóngiu* Definitzione chi si apicigat, totu; nau de unu, chi istat a tropu aifatu de s'àteru, giaendho ifadu Sinònimos e contràrios apodhosu, picigosu Tradutziones Frantzesu poisseux Ingresu sticky Ispagnolu pegajoso Italianu attaccatìccio Tedescu klebrig.

apicigòri , nm: apitzigore Definitzione su èssere cagiau e apicigosu de una cosa; s'ifadu chi giaent is personas apicigosas Sinònimos e contràrios apicigu / ifadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu viscosité Ingresu stickiness Ispagnolu viscosidad Italianu viscosità Tedescu Zähflüssigkeit.

apicigósu , agt: apitzigosu, picigosu Definitzione chi si apicigat, nau siat de cosa, o erba, e siat de gente chi abbarrat sighindho a cricare cosa, o foedhandho, giaendho ifadu; nau de maladia, chi passat de s'unu a s'àteru, prus che àteru tocandhosi, benindho apare / mali apicigosu = chi atacat, chi colat de s'unu a s'àteru, itl. malattia infettiva; erba apicigosa = Ononis natrix, O. viscosa Sinònimos e contràrios apitzigaditu, apodhosu, atacaditu, pigaditu, trebilatzu / apítzigu, ifadosu 2. gi est pagu apicigosu, cuss'ómini: candu mi bit, atacat e no mi lassat fintzas a candu no bandu a domu! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu itl. appiccicoso Tradutziones Frantzesu gluant Ingresu sticky, buttonholer Ispagnolu viscoso, pegadizo, rollista Italianu viscóso, attaccabottóni Tedescu klebrig, aufdringlicher Mensch.

apicígu , nm, avb: apítzicu, apítzigu Definitzione su apicigare, su tretu o sa cosa chi faet a apicigare; mescamente s'ifadu chi giaet sa gente picigosa Sinònimos e contràrios apicigori Maneras de nàrrere csn: avb.: èssere o istare apítzigu a unu, a una cosa = avatu, apicigau a unu, a una cosa; agatai apicigus = bogare, chircare o agatare iscusas; èssiri un'a. (nadu de zente) = chi, si apítzigat a faedhare, no sessat de pedire 2. no dh'arrennescit de agatai apicigu po nci dhu bogai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gêne Ingresu nuisance, pretext Ispagnolu pegadura, molestia Italianu fastìdio, appìglio Tedescu Verdruß, Haltepunkt.

apicinníri , vrb Definitzione torrare a picinnu, a piciochedhu Sinònimos e contràrios abbajanare, apitzinnare, impisedhire, ingiovanèssiri | ctr. imbeciai Ètimu srd.

apiciociài , vrb Definitzione fàere a picioce, nau de lana, de pilos abbatilados a pígiu grussu tostau Sinònimos e contràrios abbatilai Ètimu srd.

apiciulinài , vrb Definitzione fàere o essire prus piticu, prus istrintu Sinònimos e contràrios ilminorigare, impiticai, miminare, torrae | ctr. ammanniae, crèschere Frases sa callentura at apiciulinau a pipiu ◊ apusti isciacuau, su bestiri si est apiciulinau (E.Nieddu).

apiciurradòre , agt, nm Definitzione chi o chie si che artzat a in artu, istat sèmpere artzandho a logos artos, o fintzes chi tenet s'abbiléntzia de dhue artzare Sinònimos e contràrios apilicadore Tradutziones Frantzesu grimpeur, alpiniste Ingresu climber Ispagnolu escalador, trepador Italianu scalatóre Tedescu Bergsteiger.

apiciurràri , vrb Definitzione andhare o artzare a pitzu de ccn. cosa fintzes monte), apicare e artzare a calecunu logu o cosa in artu aguantandhosi cun is manos Sinònimos e contràrios apichedhai, apicocai, apiculai, apilicare Frases mi seo apiciurrau finas a s'Atza de Carradore po bíara su fundali ◊ apiciurra cantu boles, ma ista atentu po no orrúiri! ◊ no apiciurris a su muru, ca dhu iscarràfias! (P.Corongiu).

apícius , avb, prep: apitzu, apitzus Definitzione logu prus in artu; prus in artu de calecuna cosa o logu (ma postu tocandho sa cosa o logu, fintzes sa persona)/ apitzu sua = subra sua, subra sou Sinònimos e contràrios assua | ctr. assuta Frases andaus a pícius! 2. su pani est apícius de sa mesa ◊ tengu àsiu de fai a bonu… totus is malis apitzus miu! ◊ zeo sa terra no che dha seo betandhe apitzu sua Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dessus Ingresu on Ispagnolu arriba Italianu sópra, addòsso Tedescu auf, oben.

apicocài , vrb Definitzione apicare e artzare a calecunu logu o cosa in artu (coment'e artzare a una bicoca), nau fintzes in cobertantza in su sensu de migliorare, crèschere in gradu Sinònimos e contràrios apichedhai, apiciurrari, apiculai, apilicare Frases mi seo apicocau apitzu de sa mata po ndi tènnere sa cerésia (P.Corongiu)◊ ci ses bonu a ti apicocai in cuss'atza ti fatzu is istrinas 2. eh, gei nau ca nd'at fatu de carriera cussu: si est apicocau bene in citadi! Ètimu srd.

apicógnu , nm Definitzione cosighedha bella de pònnere apicada in dossu Sinònimos e contràrios apicàglia, lallanu.

apiconài , vrb Definitzione magiare, incracare sa giarra in is istradas e orrugas po afallare e intostare su fundhu Sinònimos e contràrios apamentare Ètimu srd.

apicòne, apicòni , nm: picone 1 Definitzione cambu o tenaghe de is frutos, parte de is frutos ue est atacau su tenaghe; su cambighedhu de is fògias; gànciu de linna totu corros (o fintzes frucàgiu) po apicare cosa in su barracu; cosa apicada a matzu, frutuàriu a trintzilleri; cosa apicada bastat chi siat / un'apiconi de medàglias Sinònimos e contràrios nasedhu 1, tanache / apasibi, abbicajoni 2. ndh'at ispicadu unu cantu de lardu dae s'apicone 3. in su cannitzu dhue at apicones de saltitzu ◊ apiconi de àxina ◊ in sa fentana dhoi at un'apiconi de froris Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pendant Ingresu cluster Ispagnolu pedúnculo, colgante Italianu pènzolo Tedescu Früchtgehänge.

apicónia , nf Definitzione cosa chi si apicat o chi est apicada; cosa chi si disígiat, cosa bona, bella, prus che àteru de papare (es. druche, bellai) Sinònimos e contràrios apasibi, apicàlliu / desizu / bobboe, pititeria 2. si faghes a fizu bonu, ti apo arribbadu un'apicónia ◊ mamma no faghiat mancare sas apicónias: pabassinos, tiricas, copuletas, seadas e àteru Ètimu srd.

apiconiadúra , nf Definitzione su apiconiare Ètimu srd.