A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

apiconiaméntu , nm Sinònimos e contràrios apiconiadura Ètimu srd.

apiconiàre apichionàre

apicóniu abbicónia

apicorròbba , nm Sinònimos e contràrios portamantedhu / cdh. apicàgnulu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu portemanteau Ingresu clothes stand Ispagnolu percha Italianu attaccapanni Tedescu Kleiderhacken.

apícu , avb Definitzione a picu, de mala manera, a s'apretada (ma si narat fintzes de colore, prus che àteru de su pilu de un'animale)/ leare, zúchere a. = chin apretu, a pessighidura pro lu tènnere, po iscúdere, po dhu cracare Frases si remoniant in medas pro fughire a sas francas de sas "camisas nighedhas" chi los zuchiant apicu (G.Piga)◊ est pissichiu apicu de su tempus, de sa zustíssia Ètimu srd.

apicuedhài apichedhài

apiculàda , nf Definitzione muntone mannu, cosa meda posta a pira, subràbare; logu ue si artzat Sinònimos e contràrios bigada, pira / altzadòglia, ampuada, ficada, muntada, petorru, picada, pigadorza | ctr. cabada, falada Frases candu acabbat de papai lassat un'apiculada arta de pratus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pile, tas Ingresu pile Ispagnolu pila Italianu catasta Tedescu Stoß.

apiculàe , vrb: biculare, piculare Definitzione pigare a bicadas, bicare Sinònimos e contràrios bicullitare.

apiculài , vrb: apicurai Definitzione artzare a pitzu de calecunu logu o cosa, a in artu, coment’e apicandhosi ca est logu malu e andhat male, aguantandhosi cun is manos fatas a gànciu Sinònimos e contràrios acadhai, aperrociai, aperricare, aperrintzare, apicai, apicocai, apichedhai, apilicare, apugiai Frases si apículat finas a su cúcuru de su monti ◊ no fait a dh'aciapai aundi si est apiculau a sonai is campanas! ◊ is istaris de Castedhu de susu funt apiculaus in sa costera ◊ custa costera arrata est logu de si apiculai a usu de crabas ◊ is pipius si apículant a is matas ◊ si est apicurau a su muru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grimper, escalader Ingresu to climb Ispagnolu trepar, encaramarse Italianu arrampicarsi, inerpicarsi Tedescu klettern.

apiculéri , agt, nm Sinònimos e contràrios apilicadore Ètimu srd.

apicurài apiculài

àpida , nf Definitzione su agatare Sinònimos e contràrios agatada Frases - A sa benénnida! - A sa ben'àpida! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu découverte Ingresu finding Ispagnolu hallazgo Italianu ritrovaménto Tedescu Auffindung.

apidhinàre , vrb: pedhinare* Definitzione pònnere ogru, pitzigare de ogu comente faent is pidhinos.

apidinàdu , agt: pidinadu Definitzione chi tenet su pidinu, pentzamentu de fàere is cosas, chi dhue pentzat Sinònimos e contràrios apinnicadu, apremuradu, aténdiu, impedinadu, pedinosu, pinnicosu | ctr. trascuradu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu empressé Ingresu attentive Ispagnolu entregado Italianu premuróso Tedescu aufmerksam.

apidinàre , vrb: pidinare 1 Definitzione èssere in pidinu, àere o pigare pentzamentu po calecuna cosa o calecunu Sinònimos e contràrios acormulare, apeleare, contifizare, oriolare | ctr. trascurai Ètimu srd.

àpidu , pps: àpitu, àpiu 1 Definitzione de àere e de agatare (fintzes in su sensu de èssere bios)/ si l'at àpida = si est salvau Sinònimos e contràrios agatau | ctr. pérdidu Frases no as àpidu in vida ne gosu e ne cuntentu ◊ de tantos sacrifítzios no ndhe at àpidu nudha! ◊ de s'arràbbiu chi ndhe at àpidu, si at dadu tres altzadas e tres faladas! ◊ apo àpidu fizos de bonu a cumandhu ◊ no as àpidu àter'ora a fàghere custa cosa?! 2. l'apo chircadu ma no l'apo àpidu ◊ inue mi so àpidu mi so apozadu candho at próidu ◊ sos Tres Res ant chircadu su pitzinnedhu finas chi l'ant àpidu ◊ E ben'àpidos: sanighedhos sezis? ◊ nos semus àpidos inie candho est capitada custa cosa 3. chentz'abba no nos fimus àpidos, ca est su primu elementu de sa vida 4. sos úrtimos funnos si l'ant àpita dae totu sos machines tuos (A.Pau) Tradutziones Frantzesu eu, trouvé Ingresu had, found Ispagnolu tenido, hallado Italianu avuto, trovato Tedescu gehabt, gefunden.

apiedài, apiedàre apiadài

apietàdu , pps, agt Definitzione de apietare; fatu a preta, cagiau / vena apietada in conca = tupada cun sàmbene apretadu Sinònimos e contràrios agepadu 2. cantas chenas e immurzos mi apo fatu de fele apietadu!…

apietàre apiatàre

apigài , vrb rfl: aprigae, aprigai, aprigare Definitzione su si pònnere in aprigu, asuta o in pinna de calecuna cosa po no s’isciúndhere, no pigare sole, bentu o àteru de istrobbosu; fintzes su si arrangiare in calecuna àtera dificurtade; giare amparu / aprigaisí a ccn. = cricare, pedire agiudu a calecunu Sinònimos e contràrios abbigare 1, aggrundhare, apaltare, apogiai, arrociare, arrundhare, crancare, frànghere, oprigai / amparai Frases candho proet si aprigat in calecunu precone ◊ mi seu apigau de s'àcua ◊ no dhoi fiant matas po umbra aundi si aprigai ◊ cun cussu tempus mau si seis aprigaus in caincunu logu? ◊ arratza de temporada, no iscidiaus innui si aprigai! ◊ sa genti, ispramada ca is sordaus fiant isparendi, at iscapau a cúrriri po si aprigai ◊ donniunu si aprigat po sole o po s’abba ◊ su pastore aprigàt is brebès aintru de su nuraghe 2. nisciunus mi agiudat: no isciu prus aundi mi aprigai! ◊ cussu si no iscit ite fàere si aprigat a s'italianu! ◊ a s'ora de su bisóngiu si aprigànt a issa 3. giai chi podeis tantu, aprigai su cristianu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'abriter Ingresu to protect oneself Ispagnolu ampararse Italianu ripararsi, rifugiarsi Tedescu sich flüchten.