apicaméntu , nm Definitzione su apicai, su trebballu de apicare cosa (meda), genia de costuma po sa cojuada noa Frases su domínigu innantis de s'isposóriu nci fut s'apicamentu de s'arrobba, andànt totus is parentis e fadiant su letu e totu is cosas e fadiant festa.
apicapísinu , nm Definitzione impicu, genia de giogu.
apicàre, apicàri apicài
apicarròne , nm Definitzione bellei, prendha de apicare in dossu Sinònimos e contràrios apicàglia.
apicastérgiu , nm Definitzione genia de parastàgiu po chistire is pratos límpios e àteru istrégiu de coghina; in su cuile, istante, frucàgiu Sinònimos e contràrios apicaverràmini, fascellau, barastazu, piatera Ètimu srd.
apicàta , nf Definitzione pesada, logu po passare chi faet andhandho e artziandho Sinònimos e contràrios alciada, altzadòglia, ampuada, ficada, muntada, petorru, picada, pigadorza, pugiada | ctr. cabada, falada, pénnita Frases currenne in sos gurutos de s'apicata fachiant sa frúschita!…◊ fit artziandhe in sas apicatas avia de su monte 2. su contare suo iscurret fàtzile chene apicatas e ne pénnitas (B.Bandinu) Ètimu srd.
apicaverràmini , nm Definitzione coment'e unu móbbile, tàulas postas in su muru po apicare pingiadas, ischidones, crobetores, terudhas e àteros istrègios mannos Sinònimos e contràrios apicastérgiu, fascellau, barastazu, piatera Ètimu srd.
apichedhài, apichedhàre , vrb: apicuedhai Definitzione artzare in logu malu, andhare in artziada meda, a in artu Sinònimos e contràrios acadhai, aperricare, aperrociai, apicai, apicocai, apiculai, apilicare, apitzuligare Frases si apichedhat in dónnia logu ◊ mi apichedho a s'iscala ◊ su mari andat e torrat, si apicuedhat in s'arena ◊ mi nci seu apichedhau a una mata ◊ nci fia apichedhada dèu puru a monti ◊ nci apicuedhastis a pícius de is matas de s'ocalitu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grimper Ingresu to climb (up) Ispagnolu trepar Italianu arrampicarsi Tedescu klettern.
apichedhósu , agt Definitzione chi si apichedhat, chi si che imbodhigat a calecuna cosa e àrtziat a in artu (nau de erbas o linnas chi faent a cannàile) Frases sa crocoriga est un'erba apichedhosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grimpant Ingresu climbing Ispagnolu trepador Italianu rampicante Tedescu kletternd.
apichetàre , vrb Definitzione pònnere o fichire pichetos Sinònimos e contràrios acerbonai, arradicare, arrochitare, cradiare, impalai Ètimu srd.
apíchi , avb Definitzione a bíere si… Sinònimos e contràrios abbissi Frases sos pegos malàidos apo provau a dhos lassare a bíere apichi si sanant.
apichiàre , vrb Definitzione pònnere aficu mannu a calecuna cosa, su si pònnere cun cabu, cun atentzione, cun apentu Sinònimos e contràrios impiciai, remenare Frases mi so apichiadu e l'apo frinta 2. cust'ómine fit gosi apichiadu chi no at mancu artziadu sa conca candho est lómpiu su printzipedhu (A.Deplano)◊ est unu pitzinnu apichiadu a s'istúdiu.
apichionàdu , pps, agt Definitzione de apichionare; chi tenet disígiu mannu, ispédhiu de ccn. cosa Sinònimos e contràrios apilliadu spedhiosu 2. mamma nos comporaiat sa merendha pro iscola, onzi die una cosa divessa ca no aiamus de istare apichionados (S.Saba)◊ zia mi cheriat torra, ndhe fit apichionada e mi lu naraiat de continu.
apichionàre , vrb: apiconiare Definitzione pònnere apicónias, apicàllios; fintzes disigiare / su pps. apiconiadu nau de ccn. = chi est apedhiau, disigiosu, in s'ibertu de calecuna cosa 2. a ite cosa ti apichionas tue? Ètimu srd.
apichiónu , nm Definitzione cosa licante, chi praghet meda, cosa de apédhiu, ma fintzes solu cosa a papare Sinònimos e contràrios licantzadoria / abbicónia 2. su maridu est tuchendhe a triballu e sa muzere li at preparadu su pannitzu chin s'apichionu Ètimu srd.
apichirichinàre , vrb Definitzione pònnere, ammuntonare cosa a s'afaiu, a brétiu, fàere pichirichinos.
apichiriónu , nm Definitzione su istare apitu o apedhiaos a calecuna cosa o a ccn. chi praghet prus de un'àtera o de un'àteru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accrochage, attachement Ingresu attaching Ispagnolu apego Italianu attaccaménto (psicologico) Tedescu Anhänglichkeit.
apichirriàu , agt Sinònimos e contràrios amantiosu, intinnadu Frases gei ses apichirriau a cussa computera… fidau e atacau a sa computera ses! Tradutziones Frantzesu passionné Ingresu passionate Ispagnolu apasionado Italianu appassionato Tedescu leidenschaftlich.
apíchiu , nm Definitzione cabu, interessamentu o contivígiu chi si dhue ponet faendho sa cosa Sinònimos e contràrios aficu, apentu, imprastu Frases mi at cussizadu de mi pònnere chin apíchiu a fàchere unu bellu disegnu (A.Deplano) Ètimu srd.
apicigài , vrb: apicigare, apitzicare, apitzigai, apitzigare, picigai Definitzione pònnere cosa, prus che àteru cun colla o àteru de apicigosu, a manera chi abbarret totu impare cun àtera; nau in cobertantza, istare aifatu de ccn. in manera ifadosa; nau de cosas de papare, fàere bene, pònnere prupas / a./c. apitzigandhe = (a logos) èssere a costazu, a fiancu, lacanante Sinònimos e contràrios apodhai, atacare / acadenanciare, acadrancai, apegai, incadranancare | ctr. ispitzigare Maneras de nàrrere csn: no apítzicat ne a muru e ne a gianna = no b'intrat in nudha; apitzigare una trampa, apicigaidha a unu = arrennèsciri a cuncordai un'ingannu, ingannai, fàghereli brulla mala; apicigai unu mali, una maladia = colare sa maladia de unu a s'àteru Frases pàspia podha in sa banchita ca sinono sa pasta cariendhe ti si apítzigat, totu! ◊ is tancus de su pani in su canistedhu si ponint unu pagu atesu po no si apitzigai 2. de su chi papant no ndi dhis apitzigat nudha 3. apitzigada ti l'apo sa trampa: deo puru, si cheres, so tramposu! 4. sos boes funt paschindhe in su cunzau apitzigandhe Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu coller Ingresu to stick Ispagnolu pegar Italianu appiccicare Tedescu ankleben.