A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

apeicàre apatigài

apeícu , nm Definitzione sa calada o arrastu de su pei chi abbarrat in terra passandho Sinònimos e contràrios apedicadura, ilmina, iltiga, peada, peita, peuta Frases non cherzo andhare in ancas chi mofent pro abbitúdine in apeicos de fumu e de chisina (L.Loi) Ètimu srd.

apeigàda , nf: peigada* Definitzione cracada de pei, posta de pè Sinònimos e contràrios peada, peita, peuta Frases in su caminu bideint custas bete apeigadas.

apeigadòre apedicadòre

apeigàre apatigài

apeigàre 1 apedicàre 1

apeigonài, apeigonàre apegonài

apeisínzu , nm Definitzione su catzigare, su pònnere is peis catzigandho Sinònimos e contràrios acracigu, apeítigu, apeitu, apetigognu, istrepitzu, pedicontzu Frases s'intendhiat s'apeisinzu de sos cadhos e s'istràghida de sas rodas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piétinement Ingresu trampling Ispagnolu pisadas Italianu calpestìo Tedescu Getrampel.

apeitàda , nf: apetzicada Definitzione posta de pei, su sinnale o arrastu chi abbarrat in terra comente si ponent is peis mescamente in logu ue prus si podet bíere Sinònimos e contràrios apeicu, peada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu empreinte Ingresu footprint Ispagnolu huella Italianu imprónta di piède, di scarpa Tedescu Spur.

apeitài, apeitàre, apeitigàre apatigài

apeítigu , nm Definitzione s'apeitigare, s'apeitare Sinònimos e contràrios apeisinzu, apetigu, istraitzu, pedicontzu Frases mísciu a s'apeítigu s'intendhet s'apedhu de sos canes Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piétinement Ingresu pattering Ispagnolu pisadas Italianu calpestìo Tedescu Getrampel.

apeítu , nm Definitzione s'apeitigare, s'apeitare; sa moidedha chi si faet cun is peis camminandho Sinònimos e contràrios apeisinzu, apetigognu, arrapitalla, istrepitzu, pedicontzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piétinement Ingresu trampling Ispagnolu pisadas, pasos Italianu calpestìo Tedescu Getrampel.

apejonadòre , nm Definitzione chie giaet ccn. cosa a pesone Ètimu srd.

apejonàre , vrb: apesonai, apesonare, pesonai Definitzione giare ccn. cosa a pesone (es. domo, terras, bestiàmene o àteru) Sinònimos e contràrios afitare 1, allocare, arrendai Frases sa domu dh'eus apesonada ◊ ant apesonau su possessu 2. tèngiu unu magasinedhu apesonau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu louer Ingresu to let Ispagnolu alquilar, arrendar Italianu appigionare Tedescu vermieten.

apeldài apedràre

apeldixài , vrb: aperdigai, perdigai* Definitzione giare su coloredhu de sa pedrighe a sa petza orrostindho Sinònimos e contràrios abbruschiai, aperdisare.

apeleàre , vrb Definitzione leàresi apeleu, pentzamentu Sinònimos e contràrios apidinare, oriolare | ctr. trascurai Frases - Cue bi at perígulu, bi at! - si apeleaiat mamma nendhe a frades mios (P.Fogarizzu).

apeléu , nm: peleu Definitzione totu su chi unu cricat de fàere, fintzes cun pelea, po arrennèscere in ccn. cosa pruschetotu difícile / pònnere a. = fai nàsciri crosidadi, disígiu de isciri, de biri Sinònimos e contràrios afarru, bataria, impeleu, matana, pelea*, pelei, segamentu Frases t'ispinghet a tantu s'apeleu de cherrer diventare unu portentu? ◊ a lu tenet s'apeleu cun cussa cosa, faghindhe e chentza bi poder resèssere! 2. s'iscusórgiu poniat apeleu a su pastoredhu e po pedire cossígios est andhau a babbai ◊ sa gente ispetàt cun apeleu is festas e sa gara de is cantadores Tradutziones Frantzesu souci, ennui, peine Ingresu trouble Ispagnolu esfuerzo Italianu affanno, briga Tedescu Sorge.

apeliài , vrb: peleai* Definitzione pigare múngia, pelea, apeleu, po calecuna cosa, istare abbetiandho cricandho calecuna cosa a un'àteru Sinònimos e contràrios abeliai, apiliare, pedie Tradutziones Frantzesu insister Ingresu to ask insistently Ispagnolu batallar, apremiar Italianu combàttere, affannarsi, assillare Tedescu sich abmühen, bedrängen.

apéliu , nm: apíliu, apílliu Definitzione disígiu mannu, coment'e candho unu dha pedit, sa cosa / pigare apílliu de…= benni su disígiu, sa gana de… Sinònimos e contràrios desizu, ispédhiu Frases mi ndh'at pigadu apílliu e comporada mi l'apo, sa cariasa ◊ e adhias, no ndhe li pigat apílliu a fàghere carchi faina?! ◊ nono, gai, chi ti at pigadu apílliu a lèzere, cantu chi ses zoghendhe! Ètimu itl. appiglio Tradutziones Frantzesu désir ardent Ingresu strong desire Ispagnolu ansia, anhelo Italianu fòrte desidèrio Tedescu Begier.