A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

apedicàre apatigài

apedicàre 1 , vrb: apeigare 1, peigare Definitzione pònnere sa péiga, genia de lóriga cun cadena a su cambúciu de unu pegus; acapiare, fàere a presoneri Sinònimos e contràrios acorrinai, apegonai 2. a unu l'ant apeigadu e postu che l'ant in gríbbia Ètimu srd.

apedichinàre , vrb Definitzione pessighire, cúrrere aifatu a ccn., cracare a ccn. Sinònimos e contràrios currellai, pissíghere.

apedràdu , pps, agt: apredadu, aperdau Definitzione de apedrare; chi est coment'e fatu a pedra, tostau, cagiau Sinònimos e contràrios intostau / ttrs. apidrigadu Maneras de nàrrere csn: sàmbini aperdau = apretadu, abbeladinadu; late apedradu = late chi no ndh'essit dae sa tita; tzimentu apredadu = guastu, chi at leadu umidore e si est intostadu chentza impreadu; mòri apedrau = totu pedra, chi bi at pedra meda 2. bi amus nuraghes, bi amus puru sa linna apedrada.

apedradúra , nf Definitzione su si apredare, su s'intostare, nau fintzes de isserradura de su corpus Sinònimos e contràrios intostada, intostadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu constipation Ingresu constipation Ispagnolu estreñimiento Italianu costipazióne rettale Tedescu Verstopfung.

apedràre , vrb: apeldai, aperdai, apredae, apredare, apredari Definitzione fàere a pedra, tostau (ma a logos, apredae, apredari = apredigare, pònnere pesu in pitzu, in àteros apedrare est fintzes fàere s'incodau); isserrare de su corpus, intostamentu de su ladamíngiu in is istentinas Sinònimos e contràrios ammarmurai, apiatare, apredinae, cagiare, impedrare, intostai | ctr. ammodhigare, iscagiae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétrifier Ingresu to petrify Ispagnolu petrificar Italianu pietrificare Tedescu versteinern.

apedreàre , vrb Definitzione pigare a cropos de pedra, iscúdere o cracare a pedra Sinònimos e contràrios ammontricare, apedriai, crastighinare Ètimu srd.

apedriài , vrb: apedrigare, aperdiai, aprediae, apredicare, apredigare Definitzione iscúdere, pigare o bochíere a cropos de pedra; pònnere pedra (o fintzes àteru) in pitzu de calecuna cosa a pesu po dha cracare, po no che dha leare su bentu Sinònimos e contràrios acodulare, acrastiare, allecucare, ammontricare, apedreare, crastighinare / impedrigare, intellai Frases a una fémina segundhu su códice ebreu l'ant apedrigada ◊ si ti agato furendhe in su meu ti aprédigo! ◊ funt citius citius che canis aperdiaus! ◊ de comenti dh'ant aperdiau, si fit unu santu dhi fit po martíriu! 2. pro l'azeretare, sa cosa agionedhada cheret apredigada ◊ cosa lébia cheret apredigada, pro su bentu ◊ pro l'abbatigare meda su fenu l'apredigamus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lapider Ingresu to stone, to lapidate Ispagnolu lapidar, apedrear Italianu lapidare Tedescu steinigen.

apedriàu , pps, agt: apredicau Definitzione de apedriai 2. li ant dadu sa cundenna de mòrrere apedrigada.

apedrigadòre , agt Definitzione chi leat o iscudet a pedra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lapidateur Ingresu lapidator Ispagnolu quien apedrea Italianu lapidatóre Tedescu Steiniger.

apedrigadúra , nf Definitzione su pigare o iscúdere a pedra Sinònimos e contràrios acodulada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lapidation Ingresu lapidation Ispagnolu apedreo, lapidación Italianu lapidazióne Tedescu Steinigung.

apedrigàre apedriài

apedrighinàre , vrb Definitzione pònnere iscaza, pedrighedhas, in is imbagas, ammurandho, prènnere tretu buidu a pedrighedhas Ètimu srd.

apedrixedhàu , agt: apredischedhau Definitzione nau de cosa pitica o a farinos, chi si est apicigada apare faendhosi a bocighedhas, che pedrighedhas, fintzes a bisura de pedra manna / figau aperdixedhau = a nodighedhos coment'e predighedhas, malàidu Frases calancuna borta is salineris portànt a domu sali apedrixedhau, de cussu chi non arrenesciant a isciasciai Ètimu srd.

apefessionàre , vrb Definitzione migliorare, fàere bene una cosa a manera de essire méngius, perfeta, chentza difetu Tradutziones Frantzesu perfectionner Ingresu to perfect Ispagnolu perfeccionar Italianu perfezionare Tedescu verbessern.

apegài , vrb Sinònimos e contràrios afessionare, amorare, apicigai Frases tzia Filomena si fiat apegada a custa pipia pariat chi dhi fiat filla (G.Ortu) Ètimu ctl., spn. apegar Tradutziones Frantzesu s'accrocher, s'attacher Ingresu to stick, to grow fond of Ispagnolu apegarse Italianu appiccicare, affezionarsi Tedescu ankleben, Zuneigung fassen.

apegonài , vrb: apeigonai, apeigonare Definitzione pònnere su peigone a un'animale iscapu po no si che istesiare de unu logu Sinònimos e contràrios abbilandrare, acorrinai, apedicare 1 Frases apeigonaus bolint is chi bèni ancora no funt domaus! (B.Casula) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entraver Ingresu to shackle Ispagnolu trabar Italianu impastoiare Tedescu fesseln.

apégu , nm Definitzione genia de sentidu po s'àteru, de bonu Sinònimos e contràrios amore, atacamentu, istima Frases s'apegu a su meri est sa sorti de su serbidori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accrochage, attachement Ingresu affection Ispagnolu apego Italianu attaccaménto, affètto Tedescu Anhänglichkeit, Zuneigung.

apegugiadòre , nm Definitzione furone de bestiàmene, chie costumat a pecutzare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu voleur de troupeaux Ingresu cattle-stealer Ispagnolu abigeo Italianu abìgeo Tedescu Viehdiebstahl.

apegugiài , vrb: pecuzare* Definitzione furare pegos, furare bestiàmene.