A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

apartadúra , nf Definitzione su apartare Ètimu srd.

apartài apaltàre

apartalòi , avb Definitzione in cue ananti, a cara Sinònimos e contràrios afaca, ananti.

apartaméntu apaltaméntu

apartàre apaltàre

apartàu , pps, agt Definitzione de apartai, -are / a s'apartada = chentza si giare a bíere 3. su Cristos est nàschidu a s'apartada Tradutziones Frantzesu à l'écart Ingresu apart Ispagnolu apartado Italianu in disparte Tedescu beiseite.

aparteannàta , avb Definitzione a part'e annata = de su restu, mancari deasi… Sinònimos e contràrios uschindhe Ètimu srd.

apartenéntzia , nf Definitzione su apartènnere, su èssere in calecuna manera de ccn. o de calecuna cosa Sinònimos e contràrios apartenidura, pertenénsia.

apartenidúra , nf Sinònimos e contràrios apartenéntzia Ètimu srd.

apartèniri, apartènnere , vrb Definitzione èssere de ccn. o èssere parte de ccn. cosa Frases cust'eredadi apartenit a tui Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu appartenir Ingresu to belong Ispagnolu pertenecer Italianu appartenére Tedescu gehören.

apàru apàre

àparu àpara

apasàdu , pps, agt Definitzione de apasare; postu impare, a duos a duos 2. is badhadoris formant is cópias apasaus aici.

apasài , vrb: apasare Definitzione fàere una genia de cuntratu ponendho a mesapare fundhu e badàngiu; fàere sa pasa, pònnere impare, prus che àteru a duos a duos po cojuare Sinònimos e contràrios acabuciare, ammasturai 2. a santu Zuanni noso apasaiaus sas pitzocas cun is pitzocos ◊ po badhai si apasant a duus a duus ◊ iscèbera, poite candho duos si apasant est po sa vida! ◊ a nosu s'at apasau Deus 3. tra mairu e mullei non funt apasaus bèni mera: po dónnia cosa est unu ballarocu! (A.Simbula) Ètimu srd.

apasaogàre , vrb: apaseguare, apaseogare, apasigare, apasiguai, apasiguare, apasiogare, apasugare, pasiguai Definitzione agatare o giare pàusu, asséliu, abbrandhare o asseliare unu patimentu Sinònimos e contràrios abbacai, abblandai, abbonantzai, abboniri, ammellare, apachiare, apasigonai, assebiai, asselenare, assussegai, illenare | ctr. agegherai, avalotai, salarzare, supuzare Frases a s'abbréschida su tempus si est apasaogadu ◊ bogadu cuss'oriolu dae conca, si est apasigada e drommida ◊ candho si est apaseguada, a sa pitzinna li at nadu ca fit ghirandhe su babbu ◊ sorre cara, apaséguati, dae pasu a su dolu, unu pacu de sussegu! ◊ istat chietu e apasigadu a un'ala ◊ cussu pisedhu no appàsigat mai! 2. su consolu apàsigat sa pena ◊ arrè, chi ti si apàsigant sas penas! ◊ chirco de apasigare su coro cun s'amore Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu se calmer Ingresu to become calm Ispagnolu apaciguarse Italianu calmarsi, calmare Tedescu sich beruhigen, beruhigen.

apasàre apasài

apasàre 1 , vrb Definitzione asseliare, abbrandhare, pònnere in pasu, in asséliu / apasare una criadura = apaxiai, fai o nàrriri calincuna cosa po dh’asseliai, chi no pràngiat o àteru Sinònimos e contràrios apachiare, apasaogare Frases si arressat su tempus, si assétiant sas àrvures, sas feras, si apasat onzi chimentu ◊ su logu est apasadu dae s'intrinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calmer Ingresu to calm Ispagnolu apaciguar Italianu calmare Tedescu beruhigen.

apasciàda , vrb Definitzione su apasciare Frases babbu at ilgiuntu su giú, est s'ora de s'apasciada.

apasciàre , vrb: apassiare Definitzione pigare su bestiàmene a sa pastura, portare a pàschere, istare paschendho Sinònimos e contràrios amindai Frases chentu boghes mi ligant a sas cussorzas mias che bama chi si lassat apasciare in sas badhes de sempre 2. s'intendhet su ferru de sas bamas apasciadas Terminologia iscientìfica pst.

apascionàre , vrb: pascionare* Definitzione istare o èssere a passionu, sufrire, patire meda.